Red Stick Ramblers - Made In The Shade

(imatge extreta del web Blue Ridge Outdoors)

• Títol: Made In The Shade.
• Autor/Grup: Red Stick Ramblers.

• Estil musical: Cajun.

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. Made In The Shade.
2. Evenin'.
3. Les Oiseaux Vont Chanter.
4. The Cowboy Song.
5. Katrina.
6. Don't Cry, Baby.
7. Laisse Les Cajuns Danser.
8. Hot Temale Baby.
9. Some Of These Days.
10. Tes Parents Ne Veulent Plus Me Voir.
11. Unsentimental.
12. The Smeckled Suite.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc és indispensable per a qui vulgui introduir-se en la música Cajun: la música tradicional de Louisiana (tot i que convé deixar clar que aquest és un grup que fan una barreja entre la música Cajun i la música Wester Swing). Red Stick Ramblers és un grup format per 5 persones que toquen diferents instruments (evidentment incloent els més tradicionals de la música Cajun) assolint una música molt fresca, de fet, són un dels grups que estan renovant la música Cajun, la seva música 'entra' molt bé i, com és preceptiu per la zona d'on són, alternen l'anglès i el francès en les seves cançons. El disc comença amb la cançó que li dóna nom: 'Made In The Shade'; un rock 'n' roll molt dinàmic, agradable i amb algun toc de Lousiana. 'Les Oiseaux Vont Chanter' és la primera cançó que ens trobem en el disc de música Cajun; és un mig-temps cantat en francès. 'The Cowboy Song' és, com indica el seu nom, una típica cançó de 'cowboys', ben feta i amb el ritme adequat. 'Katrina' és una altra cançó Cajun on destaca la virtuositat del violí, recomanable escoltar-la. 'Laisse Les Cajuns Danser' també és una altra bona cançó del mateix estil. Però, segons el meu parer, hi ha dues cançons que destaquen per sobre de la resta: 'Hot Temale Baby' i 'Tes Parents Ne Veulent Plus Me Voir': dues cançons 100% Cajun amb molt de ritme, més instrumentals que cantades on els instruments de corda - especialment el violí - hi destaquen. La resta de cançons també tenen un molt bon nivell, només comentar que la darrera 'The Smeckled Suite' té regust espanyol - per l'ús de la guitarra espanyola - i, per mi, és una cançó diferent de la resta, és l'única que desentona una mica.
  

• Comentaris/Anècdotes: Com és habitual, la majoria de 'perles' les obtinc de la botiga Disc K7 de Granollers on no només m'assessoren sinó que, a més, m'esperonen per introduir-me en nous estils com és el Cajun en aquest cas. Us recomano aquest disc, aquest disc i, de fet, deixar-vos assessorar pel Disc K7!

• Vols fer-ne un tast?: Aquí teniu el vídeo oficial de la cançó 'Made In The Shade', aquí teniu a 'Les Oiseaux Vont Chanter' en directe, 'The Cowboy Song' també en directe, no us perdeu aquesta 'Katrina' en directe.
  

Jellyfish - Bellybutton

(imatge extreta del blog PowerPop Overdose)

• Títol: Bellybutton.
• Autor/Grup: Jellyfish.

• Estil musical: Pop Rock (Power Pop)

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. The Man I Used To Be.
2. That Is Why.
3. The King Is Half Undressed.
   
4. I Wanna Stay Home.
   
5. She Still Loves Him.
   
6. All I Want Is Everything.
   
7. Now She Knows She's Wrong.
   
8. Bed Spring Kiss.
   
9. Baby's Coming Back.
   
10. Calling Sarah.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Bellybutton' va ser el primer disc del grup Jellyfish. Tot i que no va tenir l'èxit esperat, (probablement per la poca publicitat que se'n va fer), aquest disc va aportar aire fresc a la música pop, de fet és un dels discos que més s'identifiquen amb l'estil Power Pop. Tot el disc està ple de 'records' d'altres grups: The Beatles, Cheap Trick, The Who, etcètera; de fet, Jellyfish actualment està considerat com un grup de culte i costa força trobar els seus discos a les botigues de música. D'aquest 'Bellybutton' cal destacar 'The Man I Used To Be' una cançó amb bastant canvis de ritme, una mica melancòlica, (només escoltant aquesta cançó ja en vaig tenir prou per veure que aquest disc m'encantaria), 'That Is Why' una cançó de mig temps, molt més alegre i més 'pegadiza', 'The King Is Half Undressed' que podria ser dels Who, 'She Still Loves Him' també de mig temps amb un inici que no té res a veure amb la resta de la cançó, 'All I Want Is Everything' molt més ràpida i dura, de tall Cheap Trick, 'Now She Knows She's Wrong' un altre mig temps, alegre, desenfadat, típic de Jellyfish. Però la millor cançó del disc (i del grup), sense cap mena de dubte, és 'Baby's Coming Back' un autèntic hit que identifica el so del grup. Resumint: un molt bon disc per a tothom a qui li agradi un pop rock alegre, desenfadat, directe. Molt recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest és un exemple de disc que no hauria comprat si no fos per la recomanació del meu cosí Xavi, (responsable de la botiga Disc K7 de Granollers quan va sortir aquest disc, el 1990). De seguida em va agradar molt el so de Jellyfish, de fet, quan van treure el segon disc - 'Spilt Milk' - me'l vaig comprar sense ni escoltar-lo. Llàstima que el grup va desaparèixer tot seguit. No obstant, segueixo sent un admirador d'aquest grup... fins al punt que la meva primera aportació a la Vikipèdia va ser aquest article sobre Jellyfish.
  

Mudcrutch - Mudcrutch

(imatge extreta del blog Hippies Are Dead)

• Títol: Mudcrutch.
• Autor/Grup: Mudcrutch.

• Estil musical: Country Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. Shady Grove.
   
2. Scare Easy.
   
3. Orphan Of The Storm.
   
4. Six Days On The Road.
   
5. Crystal River.
   
6. Oh Maria.
   
7. This Is A Good Street.
   
8. The Wrong Thing To Do.
   
9. Queen Of The Go-Go Girls.
   
10. June Apple.
    
11. Lover Of The Bayou.
    
12. Topanga Cowgirl.
    
13. Bootleg Flyer.
    
14. House Of Stone.

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Considero que aquest és un dels millors discos que m'he comprat en aquest 2008. És un molt bon disc de country rock. Mudcrutch és el grup que tenia Tom Petty abans d'anar-se'n amb els Heartbreakers; curiosament no havien tret cap disc i ara, 33 anys després han tingut un ressurgiment i han creat tota una joia. El disc destil·la aquella qualitat que només les obres mestres tenen, aquella qualitat que fa que des del primer moment et quedis enganxat i que, a mesura que els vas escoltant, descobreixis nous matisos, nous detalls que encara et sedueixen més. Es nota la influència de Tom Petty en el so, no obstant, crec que Mudcrutch ofereix un estil més country i més pausat. Personalment la cançó que més m'agrada és la 'Orphan Of The Storm', però també és extraordinària el single promocional del disc 'Scare Easy', una versió de la coneguda 'Six Days On The Road' de Carl Montgomery i Earl Green, 'This Is A Good Street', les tradicionals 'Shady Groove' i 'June Apple' o la dolça 'House Of Stone'; per destacar-ne algunes però tot el disc és altament recomanable, no hi ha cap cançó mediocre.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig estar a punt de no comprar aquest disc. Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. Vaig sortir d'allà amb 10 discos, no tots nous però una bona part sí. Entre ells hi havia aquest Mudcrutch. L'havia vist a l'aparador però la desconeixença del grup i, sobretot la portada, va provocar que no em seduís gens, fins que l'Andrés del Disc K7 me'l va recomanar, només amb els primers minuts escoltant-lo ja en vaig tenir prou per decidir-me.

Diana Krall - The Girl In The Other Room

(imatge extreta del blog Sólo música y vídeos)

• Títol: The Girl In The Other Room.
• Autor/Grup: Diana Krall.

• Estil musical: Jazz.

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. Stop This World
2. The Girl In The Other Room
3. Temptation
4. Almost Blue
5. I've Changed My Address
6. Love Me Like A Man
7. I'm Pulling Through
8. Black Crow
9. Narrow Daylight
10. Abandoned Masquerade
11. I'm Coming Through
12. Departure Bay

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc vaig conéixer la Diana Krall, una dona que canta tant bé com maca és. A més, gràcies a aquest disc vaig començar a endinsar-me en un estil de música que pràcticament no havia escoltat res: el Jazz; tot i això s'ha de reconéixer que el jazz que hi ha en aquest disc es podria considerar pop jazz, un jazz força comercialitzat... però m'agrada!. D'aquest disc destacaria la cançó que dóna nom al disc 'The Girl In The Other Room' i, sobretot, la darrera cançó del disc, 'Departure Bay', una suau però intensa cançó que s'ha d'escoltar a la nit, acompanyat d'un bon licor i amb bona companyia... realment fa que tinguis ganes de més Diana Krall.
  

• Comentaris/Anècdotes: Curiosament vaig conéixer la Diana Krall per un article del José Luis de Vilallonga a El Periódico; m'agradava llegir l'article que hi escrivia (crec que n'escrivia un cada setmana). Recordo que va glossar la figura de la Diana Krall amb autèntica devoció, just al poc temps de sortir aquest disc. Això em va provocar la justa curiositat per comprar-me el disc... després d'escoltar-lo vaig entendre per què tenia tanta devoció per aquesta dona.