dimecres, 28 d’abril del 2010

Eli "Paperboy" Reed - Come And Get It

(imatge extreta del blog Llueven pieles de leopardo)
  • Títol: Come And Get It.
  • Autor/Grup: Eli 'Paperboy' Reed.
  • Estil musical: Soul.
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. Youn Girl.
    2. Name Calling.
    3. Help Me.
    4. Just Like Me.
    5. Come And Get It.
    6. Pick A Number.
    7. I Found You Out.
    8. Tell Me What I Wanna Hear.
    9. Time Will Tell.
    10. You Can Run On.
    11. Pick Your Battles.
    12. Explosion.
  • Descripció del disc: En l'anterior disc ('Roll With You') us vaig comentar que aquest músic - de Boston - era tota una agradable sorpresa en el món del soul, el definia com una barreja entre James Brown, Sam Cooke i Otis Redding. Doncs en aquest nou disc es consagra com un dels nous referents del soul (amb tocs de funk), segueix mostrant una veu prodigiosa i està molt ben acompanyat; el resultat és un so que no presenta cap esquerda, tot està molt ben conjuntat, té una bona producció i el so és excel·lent. Tanmateix crec que en aquest 'Come And Get It' s'ha perdut 'mala llet', podríem dir que ha perdut la part de James Brown i, en canvi, ha guanyat aspectes de Jackson 5. L'excepció és la darrera cançó 'Explosion', una cançó al més pur estil James Brown amb, tal com indica el seu nom, una explosió d'energia. També convé destacar la moguda 'You Can Run On' amb uns excel·lents chorus; la que dóna nom al disc 'Come And Get It' que em recorda als Jackson 5; la 'Tell Me What I Wanna Hear' on demostra que sap treure molts registres de la seva veu; o la lenta 'Time Will Tell'. La veritat és que tot el disc és un molt bon disc... però jo li trobo a faltar el punt de nervi, d'energia desbocada que presentava en el disc anterior.
  • Comentaris/Anècdotes: Aquest 'Come And Get It' és el primer disc que primer he escoltat a Spotify abans de comprar-me'l. Aquesta situació no és gens habitual ja que a Spotify acostumo a escoltar el que ja tinc, és a dir, no em serveix per descobrir nous grups, nous estils... però sí que em pot servir per descobrir nous discos de gent que ja conec, com és el cas de Eli 'Paperboy' Reed (descobert, com és habitual en el meu cas, per la gent del botiga Disc K7 de Granollers).
  • Vols fer-ne un tast?: A Spotify pots escoltar tot el disc.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Red Stick Ramblers - Made In The Shade

(imatge extreta del web Blue Ridge Outdoors)
  • Títol: Made In The Shade.
  • Autor/Grup: Red Stick Ramblers.
  • Estil musical: Cajun.
  • Puntuació (de 0 a 10): 9.
  • Cançons:
    1. Made In The Shade.
    2. Evenin'.
    3. Les Oiseaux Vont Chanter.
    4. The Cowboy Song.
    5. Katrina.
    6. Don't Cry, Baby.
    7. Laisse Les Cajuns Danser.
    8. Hot Temale Baby.
    9. Some Of These Days.
    10. Tes Parents Ne Veulent Plus Me Voir.
    11. Unsentimental.
    12. The Smeckled Suite.
  • Descripció del disc: Aquest disc és indispensable per a qui vulgui introduir-se en la música Cajun: la música tradicional de Louisiana (tot i que convé deixar clar que aquest és un grup que fan una barreja entre la música Cajun i la música Wester Swing). Red Stick Ramblers és un grup format per 5 persones que toquen diferents instruments (evidentment incloent els més tradicionals de la música Cajun) assolint una música molt fresca, de fet, són un dels grups que estan renovant la música Cajun, la seva música 'entra' molt bé i, com és preceptiu per la zona d'on són, alternen l'anglès i el francès en les seves cançons. El disc comença amb la cançó que li dóna nom: 'Made In The Shade'; un rock 'n' roll molt dinàmic, agradable i amb algun toc de Lousiana. 'Les Oiseaux Vont Chanter' és la primera cançó que ens trobem en el disc de música Cajun; és un mig-temps cantat en francès. 'The Cowboy Song' és, com indica el seu nom, una típica cançó de 'cowboys', ben feta i amb el ritme adequat. 'Katrina' és una altra cançó Cajun on destaca la virtuositat del violí, recomanable escoltar-la. 'Laisse Les Cajuns Danser' també és una altra bona cançó del mateix estil. Però, segons el meu parer, hi ha dues cançons que destaquen per sobre de la resta: 'Hot Temale Baby' i 'Tes Parents Ne Veulent Plus Me Voir': dues cançons 100% Cajun amb molt de ritme, més instrumentals que cantades on els instruments de corda - especialment el violí - hi destaquen. La resta de cançons també tenen un molt bon nivell, només comentar que la darrera 'The Smeckled Suite' té regust espanyol - per l'ús de la guitarra espanyola - i, per mi, és una cançó diferent de la resta, és l'única que desentona una mica.
  • Comentaris/Anècdotes: Com és habitual, la majoria de 'perles' les obtinc de la botiga Disc K7 de Granollers on no només m'assessoren sinó que, a més, m'esperonen per introduir-me en nous estils com és el Cajun en aquest cas. Us recomano aquest disc, aquest disc i, de fet, deixar-vos assessorar pel Disc K7!