dimecres, 24 de juny del 2009

Willie Nelson & Wynton Marsalis - Two Men With The Blues

(imatge extreta del blog The Hurst Review)
  • Títol: Two Men With The Blues.
  • Autor/Grup: Willie Nelson & Wynton Marsalis.
  • Estil musical: Jazz i Blues.
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. Bright Lights Big City.
    2. Night Life.
    3. Caldonia.
    4. Stardust.
    5. Basin Street Blues.
    6. Georgia On My Mind.
    7. Rainy Day Blues.
    8. My Bucket's Got A Hole In It.
    9. Ain't Nobody's Business.
    10. That's All.
  • Descripció del disc: Aquest és un disc sorprenent, boníssim, fruit de la combinació de dues grans figures de l'actual escena musical americana. Willie Nelson és un dels músics més coneguts de country amb una llarga trajectòria (ja ha superat els 75 anys). Wynton Marsalis és, probablement, un dels millors trompetistes actuals (per no dir que és el millor), que intenta que el Jazz torni al seu so més clàssic. De la unió de tots dos va sorgir aquest meravellós disc; en ell hi trobem cançons emblemàtiques (com ara 'Caldonia' o 'Georgia On My Mind') barrejades amb alguna cançó de Willie Nelson (com per exemple 'Rainy Day Blues', una de les millors del disc) . El so resultant és una barreja de blues i de jazz, passant, per sons característics de New Orleans o de Nashville, de fet, en alguns instants, sembla que se'ns transporti a les Big Bands del anys 40. Tot i que són dos grans músics, sorprèn la gran compenetració que hi ha amb la música que fa cadascú; així trobem que la trompeta de Wynton Marsalis és el contrapunt ideal a la veu de Willie Nelson, a més, el piano (tocat per Dan Nimmer) i el baix de Carlos Henriquez, entre d'altres instruments, acaben d'arrodonir la festa (gravada en directe els dies 12 i 13 de gener del 2007 al Jazz at Lincoln Center de Nova York). Altament recomanable!.
  • Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'Little Honey' de la Lucinda Williams, pel meu aniversari sempre em faig un autoregal musical. El darrer aniversari em vaig comprar varis CDs (sempre sota l'assessorament de la gent de la botiga Disc K7 de Granollers). Aquest 'Two Men With The Blues' va ser un dels CDs que em vaig comprar, una gran recomanació!

dijous, 18 de juny del 2009

Fish - Sunsets On Empire

(imatge extreta del web FishyFreak)
  • Títol: Sunsets On Empire.
  • Autor/Grup: Fish.
  • Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. The Perception Of Johnny Punter.
    2. Goldfish & Clowns.
    3. Change Of Heart.
    4. What Colour Is God?.
    5. Tara.
    6. Jungle Ride.
    7. Worm In A Bottle.
    8. Brother 52.
    9. Sunsets On Empire.
    10. Say It With Flowers.
  • Descripció del disc: Aquest 'Sunsets On Empire' fou el quart disc en solitari de Fish després que deixés de ser el cantant del grup Marillion, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest és un bon disc que sortir a la llum en el 1997 fruit, bàsicament, del treball de Fish i d'Steve Wilson (dels Porcupine Tree). El resultat és un so molt enèrgic, cru, força més rocker que no pas simfònic (en contraposició a d'altres discos com, per exemple, el 'Vigil In A Wilderness of Mirrors'). Com a cançons cal destacar 'The Perception Of Johnny Punter', amb un inici ideal per introduir el disc, 'Goldfish & Clowns', 'Change Of Heart', 'Sunsets On Empire', i, especialment, 'What Colour Is God?' amb una tornada molt repetitiva, insistit, 'matxacona'... però que m'encanta! i 'Brother 52' també molt 'pegadiza' amb una tornada fàcil de recordar.
  • Comentaris/Anècdotes: Tal com ja vaig comentar en la fitxa del 'Raingods With Zippos', en el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1997, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Sunsets On Empire'.

dilluns, 8 de juny del 2009

Cool Jerks - Sweet & Wild

(imatge escanejada directament del llibret del CD,
donat que no havia trobat cap imatge del disc per Internet,
(fins que a darrera hora n'he vista una referència al blog Woody Jagger))

  • Títol: Sweet & Wild.
  • Autor/Grup: Cool Jerks
  • Estil musical: Soul.
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. Gimme Time.
    2. Don't Look For Me.
    3. Trappin' You.
    4. Mommy.
    5. Cool Flames.
    6. Oh My Lord!.
    7. Put Yourself In My Place (For A Little While).
    8. Suck It To Me.
    9. Sweet & Wild.
    10. Cast Out (By The One I Loved).
  • Descripció del disc: L'autèntica ànima del grup Cool Jerks és Miguel Ángel Julián. Ell va ser qui en el 1989 va compondre la cançó 'Soul Teller' que va ser la introducció d'aquest brillant músic en el món del soul. Aquest 'Sweet & Wild' va ser el segon disc del grup Cool Jerks després del primer ('Soul Teller'). En aquest disc es nota que ja es té una millor producció (respecte al 'Soul Teller') i es comença a veure tot el que pot donar aquest músic. El disc és força curt, poc més de 37 minuts, però amb cançons d'autèntic soul que és impossible que no et faci moure cap múscul del cos. Hi destacaria la prodigiosa veu del Miguel Ángel Julián, la secció de vent i el cor femení (les Soul Girls). Tot el disc és molt bo, però hi destacaria 'Gimme Time' (ideal com introducció del què és aquest grup), 'Don't Look For Me' (mig temps amb una bona dosi de secció de vent), 'Trappin' You' (m'encanta el començament amb la guitarra 'tallada' i els teclats), 'Oh My Lord!' (amb una bona combinació de secció de vent, orgue Hammond, cor femení i la veu del Miguel Ángel Julián), i la resta del disc que no està gens malament... però per sobre de totes elles hi ha la cançó que dóna nom al disc 'Sweet & Wild', una cançó lenta però amb caràcter, amb força. Resumint: autèntic soul i del millor!.
  • Comentaris/Anècdotes: Vaig descobrir Cool Jerks de la mà del meu cosí Xavi quan era el propietari de la botiga Disc K7 de Granollers. Només escoltar-lo em va encantar i, de fet, recordo haver-los vist en directe a la sala Apolo de Barcelona, brutal!, llàstima que no hagin tingut l'èxit que es mereixíen.

dilluns, 1 de juny del 2009

Eurythmics - Ultimate Collection

(imatge extreta del blog Musikaki)
  • Títol: Ultimate Collection.
  • Autor/Grup: Eurythmics.
  • Estil musical: Pop Rock.
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. I've Got A Life.
    2. Love Is A Stranger.
    3. Sweet Dreams [Are Made Of This].
    4. Who's That Girl?.
    5. Right By Your Side.
    6. Here Comes The Rain Again.
    7. Would I Lie To You?.
    8. There Must Be An Angel [Playing With My Heart].
    9. Sisters Are Doin' It For Themselves.
    10. It's Alright [Baby's Coming Back].
    11. When Tomorrows Comes.
    12. Thorn In My Side.
    13. The Miracle Of Love.
    14. Missionary Man.
    15. You Have Placed A Chill In My Heart.
    16. I Need A Man.
    17. I Saved The World Today.
    18. 17 Again.
    19. Was It Just Another Love Affair?.
  • Descripció del disc: Eurythmics va ser un grup format per Annie Lennox i Dave Stewart creat en el 1980. Va ser els pioners del que es va conèixer com Synthetized Pop, de fet, l'èxit del grup recau en una cuidada posada en escena, en uns esplèndids vídeos, en una meravellosa veu de l'Annie Lennox (sempre amb una estètica molt masculina) i en les innovadores tècniques de producció del Dave Stewart. En el conjunt de la seva carrera han venut més de 75 milions de discos. Aquest disc és un recull de les seves millors cançons; és un bon recull on només s'hi troba a faltar la cançó 'Sex Crime' de la banda sonora de la pel·lícula '1984'. D'aquest recull cal destacar la seva durada (conté 19 cançons) i la seva qualitat, totes les cançons són molt bones, si haig de destacar-ne algunes ressaltaria: 'Who's That Girl?', 'Here Comes The Rain Again', 'Would I Lie To You?', 'There Must Be An Angel [Playing With My Heart]', 'When Tomorrows Comes', 'Thorn In My Side', 'The Miracle Of Love', 'Missionary Man', 'I Saved The World Today' i, evidentment, la super coneguda 'Sweet Dreams [Are Made Of This]'; cançons que formen part de la banda sonora d'una generació. També conté dues noves cançons: 'I've Got A Life' i 'Was It Just Another Love Affair?'.
  • Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l vaig comprar quan es va editar. Eurythmics és d'aquells grups que sempre havien sonat en la meva joventut però, incomprensiblement, mai havia comprat cap disc d'ells. Per això quan va aparèixer aquest recull l'únic que vaig mirar és que hi apareguèssin les millors cançons (tal com és), la resta va ser comprar-lo i gaudir-lo (encara ara!).

diumenge, 31 de maig del 2009

Everest - Ghost Notes

(imatge extreta del web Music Direct)
  • Títol: Ghost Notes.
  • Autor/Grup: Everest.
  • Estil musical: Rock.
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. Rebels In The Roses.
    2. Trees.
    3. Into Your Soft Heart.
    4. Reloader.
    5. Only In Your Mind.
    6. Black Covers.
    7. Angry Storm.
    8. Stumble Waltz.
    9. I See It In Your Eyes.
    10. Standing By.
    11. Taking On The Future.
  • Descripció del disc: Everest és un grup molt recent, es va formar a finals del 2005 i han tret el seu primer disc - 'Ghost Notes' - en el 2008. És un grup de Los Angeles format per Russell Pollard (veu i bateria), Rob Douglas (baix), Jason Soda (guitarra) i Joel Graves (guitarra). Es diu d'ells que tenen un so semblant al del Neil Young a 'Cortez The Killer', és a dir, cançons llargues i amb molta estona instrumental sense arribar a ser totalment instrumentals. De fet, d'aquest 'Ghost Notes' el primer que cal dir és que és un d'aquells discos que costa d'entrar, la primera vegada que l'escoltes arribaràs a una conclusió errònia, pensaràs que és fluix. Però a mesura que el vas escoltant veuràs els detalls, els matisos, els acords que t'aniran captivant. Per mi, les millors cançons del disc són 'Rebels In The Roses', 'Into Your Soft Heart', 'Reloader' (la més ràpida del disc), 'Stumble Waltz', 'Taking On The Future' (una bellísima cançó molt suau, ideal per tancar el disc); però la més representativa és 'I See It In Your Eyes', amb llargues estones instrumentals. Resumint: un disc amb un so suau, sense estridències, ple de guitarres acústiques (i alguna d'elèctrica) ideal per escoltar a altes hores de la nit (reiteradament).
  • Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l va regalar el meu germà gran en el meu darrer aniversari. Va anar a la botiga Disc K7 de Granollers i els hi va preguntar què em podia comprar de música, sabent que és la meva autèntica passió. Haig d'estar agraït ja que gràcies a ells he descobert aquest (nou) grup, de fet, aquests són els regals que més m'agraden: música desconeguda que acaba agradant-me molt (però no d'entrada sinó a mesura que el vaig escoltant). Per cert, pel mateix aniversari em vaig autoregalar un disc, el de l'Eli "Paperboy" Reed, un altre gran descobriment.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Jethro Tull - A Little Light Music

(imatge extreta del web Jethro Tull Music Archive)
  • Títol: A Little Light Music.
  • Autor/Grup: Jethro Tull.
  • Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. Someday The Sun Won't Shine For You.
    2. Living In The Past.
    3. Life Is A Long Song.
    4. Under Wraps.
    5. Rocks On The Road.
    6. Nursie.
    7. Too Old To Rock And Roll, Too Young To Die.
    8. One White Duck.
    9. A New Day Yesterday.
    10. John Barleycorn.
    11. Look In The Sun.
    12. A Christmas Song.
    13. From A Dead Beat To An Old Greaser.
    14. This Is Not Love.
    15. Bourée.
    16. Pussy Willow.
    17. Locomotive Breath.
  • Descripció del disc: Aquest és un disc en directe dels Jethro Tull enregistrat durant la gira europea de 1992. És un molt bon disc on es recullen algunes de les millors cançons que ha fet mai aquest grup, a més, algunes d'elles estan versionades respecte a les versions originals, aquest fet li dóna una valor afegit a aquest CD. Per exemple, cal destacar la versió totalment instrumental del 'Living In The Past', 'A New Day Yesterday' amb un esplèndid solo de flauta o la versió totalment instrumental de 'Pussy Willow'. Anem per ordre, el disc comença amb 'Someday The Sun Won't Shine For You' del disc 'This Was' del 1968, el primer disc que va enregistrar Jethro Tull. Després tenim 'Living In The Past' un dels èxits més coneguts del grup, en aquest cas, tal com us comentava, en versió instrumental; és del disc 'Living In The Past' del 1972; la tercera cançó és 'Life Is A Long Song' del mateix disc, és una cançó amb caràcter. 'Under Wraps' és del disc homònim: 'Under Wraps' del 1984, en aquest cas també fan una versió només instrumental. 'Rocks On The Road' és del disc 'Catfish Rising' del 1991 que era el darrer disc que havien tret just abans de fer la gira, per aquest motiu la cançó s'assembla bastant a l'original, (fet que no vol dir que no sigui una cançó molt bona i molt ben interpretada). 'Nursie' és una breu cançó suau del disc 'Living In The Past' del 1972. 'Too Old To Rock And Roll, Too Young To Die' és una de les cançons més conegudes del grup del disc homònim del 1976, aquí li donen una excel·lent introducció instrumental. 'One White Duck' és una cançó molt maca, amb una melodia tranquila que enganxa, pertany al disc 'Minstrel In The Gallery' del 1975. La següent cançó 'A New Day Yesterday' és, pel meu gust, una de les millors del disc; pertany al disc 'Stand Up' del 1969, l'Ian Anderson està brutal amb l'harmònica i la flauta travessera en aquest cançó, per escoltar i escoltar repetidament!. 'John Barleycorn' és una cançó tradicional anglesa que Jethro Tull van tocar per primera vegada en aquesta gira, és possiblement una de les cançons més fluixes del disc. 'Look In The Sun' torna a ser una cançó del disc 'Stand Up' del 1969 que aquí versionen fent-la només instrumental, amb menció especial per a la mandolina. 'A Christmas Song' és del disc 'Living In The Past' del 1972. 'From A Dead Beat To An Old Greaser' del disc 'Too Old To Rock And Roll, Too Young To Die' del 1976. 'This Is Not Love' és una de les cançons més rockeres que pertany al disc 'Catfish Rising' del 1991. 'Bourée' és una de les joies que ha tocat mai Jethro Tull, la van enregistrar per primera vegada en el disc 'Stand Up' del 1969; és una versió del 'Bourrée In E Minor' de Johan Sebastian Bach de la 'Suite In E Minor For Lute', un exemple més del talent que té l'Ian Anderson capaç de versionar a Bach d'una forma dolça, excel·lent i respectuosa amb l'original. 'Pussy Willow' és del disc 'Broadsword And The Beast' del 1982 que aquí es versiona deixant-la només en instrumental. El disc acaba amb una altra de les cançons més conegudes de Jethro Tull: 'Locomotive Breath', és del disc 'Aqualung' del 1971, una cançó que intenta reproduir el so de la 'respiració d'un tren', una cançó que comença tranquila per anar augmentant de ritme fins que 'el tren ja té velocitat', (per cert en tinc una versió d'aquesta cançó feta per WASP. Resumint: un excel·lent disc en directe que, com a crítica, li falta ser doble per poder incloure-hi més cançons.
  • Comentaris/Anècdotes: De sempre, Jetro Tull és un dels meus grups preferits, per això quan va sortir aquest 'A Little Light Music' no m'ho vaig pensar dues vegades i me'l vaig comprar només arribar a les botigues, va ser un gran encert. Encara avui, 17 anys després, és un disc que escolto amb certa regularitat.

dilluns, 30 de març del 2009

Alice Cooper - A Fistful Of Alice

(imatge extreta del web No Life 'til Metal)
  • Títol: A Fistful Of Alice.
  • Autor/Grup: Alice Cooper.
  • Estil musical: Hard Rock.
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. School's Out.
    2. Under My Wheels.
    3. I'm Eighteen.
    4. Desperado.
    5. Lost in America.
    6. Teenage Lament '74.
    7. I Never Cry.
    8. Poison.
    9. No More Mr. Nice Guy.
    10. Welcome to My Nightmare.
    11. Only Women Bleed.
    12. Feed My Frankenstein.
    13. Elected.
    14. Is Anyone Home ?.
  • Descripció del disc: Aquest disc d'Alice Cooper és un disc en directe (llevat de la darrera cançó) grabat al Cabo Wabo Club del Sammy Hagar (qui canta en la primera cançó). El disc conté un recull de les millors cançons d'Alice Cooper; segurament els més 'puristes' dirien que falten algunes cançons emblemàtiques de la seva primera època. Personalment trobo que el recull de cançons és força bo: 'School's Out', 'Under My Wheels', 'Desperado', 'Lost In America', 'Poison', 'Feed My Frankenstein', entre d'altres. És un molt bon disc en directe, ideal per a qui no tingui cap altre recull d'aquest artista, (a més apareix l'Slash tocant la guitarra a 'Lost In America', 'Only Women Bleed' i a 'Elected' i Rob Zombie cantant a 'Feed My Frankenstein' i a 'Elected').
  • Comentaris/Anècdotes: Conec a l'Alice Cooper des de fa molt temps, tanmateix, no és un dels autors que disposi més CDs. Per aquest motiu, quan es va editar aquest disc, aproximadament el 1997, vaig decidir a comprar-lo sense pensar-m'ho dues vegades, tenia un recull, en directe, i a més incloïa la cançó 'Poison', una de les cançons que més vaig escoltar en la meva adolescència.

divendres, 13 de febrer del 2009

Helloween - Metal Jukebox

(imatge extreta del blog En el lado oscuro de la vida)
  • Títol: Metal Jukebox.
  • Autor/Grup: Helloween.
  • Estil musical: Heavy Metal.
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. He's A Woman, She's A Man.
    2. Locomotive Breath.
    3. Lay All Your Love On Me.
    4. Space Oddity.
    5. From Out Of Nowhere.
    6. All My Loving.
    7. Hocus Pocus.
    8. Faith Healer.
    9. Juggernaut.
    10. White Room.
    11. Mexican.
  • Descripció del disc: Aquest 'Metal Jukebox' és el desè disc en estudi del grup alemany de heavy metal Helloween. És un disc absolutament ple de versions d'altres grups; la 'novetat' radica en el fet que Helloween fa versions de grups que majoritàriament no són del món de la música heavy, per exemple, hi trobem el David Bowie, els Beatles o fins i tot els Abba. El disc comença amb una cançó poc coneguda d'Scorpions: 'He's A Woman, She's A Man', clarament no és del millor del disc. La segueix 'Locomotive Breath' una de les cançons que més m'agraden dels Jethro Tull (que també la tinc versionada pels WASP). Sorprenent la següent versió que fan és d'una cançó d'ABBA ('Lay All Your Love On Me') amb un registre força allunyat del que és habitual que faci Helloween, se'n surten prou bé. Tot seguit hi trobem una bona versió del clàssic 'Space Oddity' del David Bowie. Tornen al heavy amb una bona versió del 'From Out Of Nowhere' dels Faith No More. Clarament la sisena cançó del disc és la principal extravagància del disc, una versió de l''All My Loving' dels Beatles, (si no fos pel fet que Los Manolos em van fer aburrir aquesta cançó potser m'agradaria més la versió que fan els Helloween). A partir d'aquí el disc és més fosc i més dur; seguim amb els Focus amb la cançó 'Hocus Pocus', pràcticament només instrumental i molt psicodèlica; després tenim el famós 'Faith Healer' de l'Alex Harvey, al meu entendre la versió és un pèl massa llarga, especialment la introducció. A 'Juggernaut' (de Frank Marino) Helloween desplega el so rock dur característic. Acaba amb el 'White Room' dels Cream (amb una guitarra pletòrica) i el 'Mexican' dels desconeguts (per mi) Babe Ruth.
  • Comentaris/Anècdotes: Helloween va ser un dels grups que més vaig escoltar, especialment en la seva etapa més coneguda, l'etapa dels 'Keeper Of The Seven Keys...'. Posteriorment mica en mica els vaig anar oblidant, especialment quan hi havia el Kai Hansen i el Michael Kiske, de fet, sobretot pel fet que aquest darrer li donava una visió més melòdica a la música que realitzava el grup. Tanmateix, tenint en compte que sóc un 'amant' de les versions, em vaig decidir - encertadament - per comprar aquest disc.

diumenge, 11 de gener del 2009

UFO - Time To Rock, (Best Of Singles A's & B's)

(imatge extreta del web Heavy Harmonies)
  • Títol: Time To Rock, (Best Of Singles A's & B's).
  • Autor/Grup: UFO.
  • Estil musical: Hard Rock.
  • Puntuació (de 0 a 10): 6.
  • Cançons (en dos discos):
    • DISC 1
      1. Shake It About.
      2. (Come Away) Melinda.
      3. Unidentified Flying Object.
      4. Boogie.
      5. Treacle People.
      6. C'mon Everybody.
      7. Timothy.
      8. Prince Kajuku.
      9. The Coming Of Prince Kajuku.
      10. Galactic Love.
      11. Loving Cup.
      12. Give Her The Gun.
      13. Sweet Little Thing.
      14. Doctor, Doctor.
      15. Lipstick Traces.
      16. Shoot Shoot.
      17. Love Lost Love.
      18. Alone Again Or.
      19. Only You Can Rock Me.
      20. Cherry.
      21. Rock Bottom.
    • DISC 2
      1. Doctor, Doctor (Live).
      2. On With The Action (Live).
      3. Young Blood.
      4. Lights Out.
      5. Couldn't Get It Right.
      6. Hot'n'Ready.
      7. Lonely Heart.
      8. Long Gone.
      9. Let It Rain.
      10. Heel Of A Strange.
      11. You'll Get Love.
      12. Back Into My Life.
      13. The Writer.
      14. When It's Time To Rock.
      15. Everybody Knows.
      16. This Time.
      17. The Chase.
      18. Night Run (US Remix).
      19. Heaven's Gate (US Remix).
  • Descripció del disc: Tal com indica el seu títol, aquest disc conté un resum dels singles del grup UFO des de la seva creació a finals del 1969. Així doncs podem veure l'evolució d'aquest grup des dels seus inicis amb un rock amb influències de blues i de la psicodèlia dels 70 fins a un so més pop de finals dels 80. En tot cas, la que - segons la meva opinió - va ser la millor època del grup fou quan Michael Schenker en va formar part. Amb Michal Schenker van aconseguir un so més dur, més de hard rock, i van editar discos que van tenir un notable èxit: 'Phenomenon', 'Force It', 'No Heavy Petting', 'Lights Out', 'Obsession' i 'Strangers In The Night'. D'aquests discos en sortiren els hits que sempre han definit la banda (i que han marcat moltíssimes altres bandes): 'Doctor Doctor', 'Alone Again Or', 'Only You Can Rock Me', 'Cherry', 'Rock Bottom' (amb un impressionant solo de guitarra del Michael Schenker), 'Lights Out', entre d'altres. En el moment en que Schenker va abandonar la banda aquesta ja no va ser capaç de tornar a oferir èxits interessants... fins que es va disoldre. Aquest recopilatori conté el millor d'aquest grup en cada època, això fa que en els alguns moments sigui més fluix i en d'altres brillant. Com a anècdota destacar que conté una versió del 'C'mon Everybody' d'Eddie Cochran.
  • Comentaris/Anècdotes: Michael Schenker és un dels guitarristes que més admiro, des de la seva etapa inicial a UFO, el seu MSG o, fins i tot, la seva segona breu estada a Scorpions durant la realització del disc 'Lovedrive'. Els discos d'UFO amb Schenker me'ls vaig comprar en vinil, però mai havia tingut un recull de tota la vida del grup UFO, per això em vaig decidir a comprar-me aquest recull, (aprofitant que estava a preu reduït).