Jethro Tull - A Little Light Music

(imatge extreta del web Jethro Tull Music Archive)

• Títol: A Little Light Music.
• Autor/Grup: Jethro Tull.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Someday The Sun Won't Shine For You.
2. Living In The Past.
3. Life Is A Long Song.
4. Under Wraps.
5. Rocks On The Road.
6. Nursie.
7. Too Old To Rock And Roll, Too Young To Die.
8. One White Duck.
9. A New Day Yesterday.
10. John Barleycorn.
11. Look In The Sun.
12. A Christmas Song.
13. From A Dead Beat To An Old Greaser.
14. This Is Not Love.
15. Bourée.
16. Pussy Willow.
17. Locomotive Breath.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest és un disc en directe dels Jethro Tull enregistrat durant la gira europea de 1992. És un molt bon disc on es recullen algunes de les millors cançons que ha fet mai aquest grup, a més, algunes d'elles estan versionades respecte a les versions originals, aquest fet li dóna una valor afegit a aquest CD. Per exemple, cal destacar la versió totalment instrumental del 'Living In The Past', 'A New Day Yesterday' amb un esplèndid solo de flauta o la versió totalment instrumental de 'Pussy Willow'. Anem per ordre, el disc comença amb 'Someday The Sun Won't Shine For You' del disc 'This Was' del 1968, el primer disc que va enregistrar Jethro Tull. Després tenim 'Living In The Past' un dels èxits més coneguts del grup, en aquest cas, tal com us comentava, en versió instrumental; és del disc 'Living In The Past' del 1972; la tercera cançó és 'Life Is A Long Song' del mateix disc, és una cançó amb caràcter. 'Under Wraps' és del disc homònim: 'Under Wraps' del 1984, en aquest cas també fan una versió només instrumental. 'Rocks On The Road' és del disc 'Catfish Rising' del 1991 que era el darrer disc que havien tret just abans de fer la gira, per aquest motiu la cançó s'assembla bastant a l'original, (fet que no vol dir que no sigui una cançó molt bona i molt ben interpretada). 'Nursie' és una breu cançó suau del disc 'Living In The Past' del 1972. 'Too Old To Rock And Roll, Too Young To Die' és una de les cançons més conegudes del grup del disc homònim del 1976, aquí li donen una excel·lent introducció instrumental. 'One White Duck' és una cançó molt maca, amb una melodia tranquila que enganxa, pertany al disc 'Minstrel In The Gallery' del 1975. La següent cançó 'A New Day Yesterday' és, pel meu gust, una de les millors del disc; pertany al disc 'Stand Up' del 1969, l'Ian Anderson està brutal amb l'harmònica i la flauta travessera en aquest cançó, per escoltar i escoltar repetidament!. 'John Barleycorn' és una cançó tradicional anglesa que Jethro Tull van tocar per primera vegada en aquesta gira, és possiblement una de les cançons més fluixes del disc. 'Look In The Sun' torna a ser una cançó del disc 'Stand Up' del 1969 que aquí versionen fent-la només instrumental, amb menció especial per a la mandolina. 'A Christmas Song' és del disc 'Living In The Past' del 1972. 'From A Dead Beat To An Old Greaser' del disc 'Too Old To Rock And Roll, Too Young To Die' del 1976. 'This Is Not Love' és una de les cançons més rockeres que pertany al disc 'Catfish Rising' del 1991. 'Bourée' és una de les joies que ha tocat mai Jethro Tull, la van enregistrar per primera vegada en el disc 'Stand Up' del 1969; és una versió del 'Bourrée In E Minor' de Johan Sebastian Bach de la 'Suite In E Minor For Lute', un exemple més del talent que té l'Ian Anderson capaç de versionar a Bach d'una forma dolça, excel·lent i respectuosa amb l'original. 'Pussy Willow' és del disc 'Broadsword And The Beast' del 1982 que aquí es versiona deixant-la només en instrumental. El disc acaba amb una altra de les cançons més conegudes de Jethro Tull: 'Locomotive Breath', és del disc 'Aqualung' del 1971, una cançó que intenta reproduir el so de la 'respiració d'un tren', una cançó que comença tranquila per anar augmentant de ritme fins que 'el tren ja té velocitat', (per cert en tinc una versió d'aquesta cançó feta per WASP. Resumint: un excel·lent disc en directe que, com a crítica, li falta ser doble per poder incloure-hi més cançons.
  

• Comentaris/Anècdotes: De sempre, Jetro Tull és un dels meus grups preferits, per això quan va sortir aquest 'A Little Light Music' no m'ho vaig pensar dues vegades i me'l vaig comprar només arribar a les botigues, va ser un gran encert. Encara avui, 17 anys després, és un disc que escolto amb certa regularitat.
  

Helloween - Metal Jukebox

(imatge extreta del blog En el lado oscuro de la vida)

• Títol: Metal Jukebox.
• Autor/Grup: Helloween.

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. He's A Woman, She's A Man.
2. Locomotive Breath.
3. Lay All Your Love On Me.
   
4. Space Oddity.
5. From Out Of Nowhere.
6. All My Loving.
7. Hocus Pocus.
8. Faith Healer.
9. Juggernaut.
10. White Room.
11. Mexican.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Metal Jukebox' és el desè disc en estudi del grup alemany de heavy metal Helloween. És un disc absolutament ple de versions d'altres grups; la 'novetat' radica en el fet que Helloween fa versions de grups que majoritàriament no són del món de la música heavy, per exemple, hi trobem el David Bowie, els Beatles o fins i tot els Abba. El disc comença amb una cançó poc coneguda d'Scorpions: 'He's A Woman, She's A Man', clarament no és del millor del disc. La segueix 'Locomotive Breath' una de les cançons que més m'agraden dels Jethro Tull (que també la tinc versionada pels WASP). Sorprenent la següent versió que fan és d'una cançó d'ABBA ('Lay All Your Love On Me') amb un registre força allunyat del que és habitual que faci Helloween, se'n surten prou bé. Tot seguit hi trobem una bona versió del clàssic 'Space Oddity' del David Bowie. Tornen al heavy amb una bona versió del 'From Out Of Nowhere' dels Faith No More. Clarament la sisena cançó del disc és la principal extravagància del disc, una versió de l''All My Loving' dels Beatles, (si no fos pel fet que Los Manolos em van fer aburrir aquesta cançó potser m'agradaria més la versió que fan els Helloween). A partir d'aquí el disc és més fosc i més dur; seguim amb els Focus amb la cançó 'Hocus Pocus', pràcticament només instrumental i molt psicodèlica; després tenim el famós 'Faith Healer' de l'Alex Harvey, al meu entendre la versió és un pèl massa llarga, especialment la introducció. A 'Juggernaut' (de Frank Marino) Helloween desplega el so rock dur característic. Acaba amb el 'White Room' dels Cream (amb una guitarra pletòrica) i el 'Mexican' dels desconeguts (per mi) Babe Ruth.
  

• Comentaris/Anècdotes: Helloween va ser un dels grups que més vaig escoltar, especialment en la seva etapa més coneguda, l'etapa dels 'Keeper Of The Seven Keys...'. Posteriorment mica en mica els vaig anar oblidant, especialment quan hi havia el Kai Hansen i el Michael Kiske, de fet, sobretot pel fet que aquest darrer li donava una visió més melòdica a la música que realitzava el grup. Tanmateix, tenint en compte que sóc un 'amant' de les versions, em vaig decidir - encertadament - per comprar aquest disc.
  

Jethro Tull - Thick As A Brick

(imatge extreta del blog Soy del Montón)

• Títol: Thick As A Brick.
• Autor/Grup: Jethro Tull.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Thick As A Brick (Part I).
2. Thick As A Brick (Part II).

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest és un clar exemple de rock simfònic. 'Thick As A Brick' és un disc de dues cançons degut a les limitacions dels discos de vinil, és a dir, si s'edités actualment tindria una sola cançó d'uns tres quarts d'hora. Tot el disc és una història, la història de Gerald Bostock, àlies Little Milton, que va guanyar un concurs de poesia i que posteriorment va ser desqualificat (per utilitzar 'paraules d'adults'). En aquest disc, a diferència de la majoria de discos de Jethro Tull, no predomina tant la flauta d'Ian Anderson sinó que es noten molt més els sintetitzadors i els orgues, ressaltant encara més la simfonia del disc. És un disc conceptual que cal escoltar amb tranquilitat i des del principi fins al final, és, doncs, un disc que costa d'entrar, però que a mesura que el vas escoltant vas trobant nous matisos que fa que t'enganxi cada cop més, per tant, s'ha d'escoltar amb paciència, només així es pot descobrir totalment aquesta joia musical.
  

• Comentaris/Anècdotes: Jetro Tull és un dels meus grups preferits, la majoria dels seus discos els tinc en vinil, de fet, aquest 'Thick As A Brick' el tinc en vinil i en CD. En la versió en vinil aquest disc es presentava com un diari: el 'St. Cleve Chronicle & Linwell Advertiser', amb diferents fulles plenes de notícies, passatemps, ... és a dir, un autèntic diari, llàstima que en la versió en CD només s'inclogués la portada del diari.