diumenge, 16 de novembre del 2008

Fish - Raingods With Zippos

  • Títol: Raingods With Zippos.
  • Autor/Grup: Fish.
  • Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. Tumbledown.
    2. Mission Statement.
    3. Incomplete.
    4. Tilted Cross.
    5. Faithhealer.
    6. Rites Of Passage.
    7. Plague Of Ghosts: (I) Old Haunts.
    8. Plague Of Ghosts: (II) Digging Deep.
    9. Plague Of Ghosts: (III) Chocolate Frogs.
    10. Plague Of Ghosts: (IV) Waving At Stars.
    11. Plague Of Ghosts: (V) Raingod's Dancing.
    12. Plague Of Ghosts: (VI) Wake-Up Call (Make It Happen).
  • Descripció del disc: Fish és conegut, sobretot, per ser el cantant dels primers anys del grup Marillion, fins que el 1988 deixa aquest grup per a continuar una carrera en solitari, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest 'Raingods With Zippos' és, probablement, un dels millors discos en solitari de Fish. El disc té una primera part (més de rock que no pas de rock simfònic) amb cançons aïllades les unes de les altres on, personalment, hi destacaria 'Tumbledown' (amb una suau introducció amb piano, tot i que la cançó és bastant rockera), 'Mission Statement' (també rockera i, a més, amb un ritme frenètic), 'Faithhealer', i la esplèndida i melancòlica balada 'Rites Of Passage'. La segona part és un recull de cançons sota un mateix fil conductor anomenat 'Plague Of Ghosts', unint-se per formar una sola cançó amb diferents canvis de ritme, tot plegat al més pur estil rock simfònic. Per descomptat, com a fanàtic del rock simfònic, aquesta segona part és la que més m'agrada, (sense desmerèixer la primera que està prou bé). Sens dubte, la millor cançó del disc és la que li dóna part del nom: 'Raingod's Dancing', és claríssimament un hit, una cançó on predomina el so del piano i l'extrordinària veu de Fish. Resumint, un dels millors discos de Fish en solitari, probablement aquest i el 'Vigil In A Wilderness Of Mirrors' i el 'Sunsets Of Empire' són els millors, (si bé aquest darrer és més rocker que no simfònic).
  • Comentaris/Anècdotes: En el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1999, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Raingods With Zippos', a més, els discos de Marillion que havia tret l'any anterior (1998) - el 'Radiation' - i el que va treure el 1999 - 'Marillion.com' - eren força fluixos. Tot plegat, unit a l'alta qualitat d'aquest 'Raingods With Zippos', va fer que l'escoltés molt. De fet, és un molt bon disc per veure el que és capaç de fer Fish... (llàstima que els següents treballs clarament no van estar a la mateixa alçada).

dissabte, 15 de novembre del 2008

Dio - The Last In Line

(imatge extreta del blog Holy Dio, The Last In Line)
  • Títol: The Last In Line.
  • Autor/Grup: DIO.
  • Estil musical: Heavy Metal.
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. We Rock.
    2. The Last In Line.
    3. Breathless.
    4. I Speed At Night.
    5. One Night In The City.
    6. Evil Eyes.
    7. Mystery.
    8. Eat Your Heart Out.
    9. Egypt (The Chains Are On).
  • Descripció del disc: Aquest 'The Last In Line' és el segon disc en solitari de Ronnie James Dio. Amb els anys s'ha transformat en un autèntic clàssic del so heavy que es va imposar en la dècada dels 80; de fet, conté cançons que són imprescindibles d'aquest gènere: 'We Rock' (primera cançó del disc que té tots els components per ser considerada un 'himne'), 'Breathless', 'I Speed At Night', 'One Night In The City', 'Evil Eyes' són cançons d'estil heavy clàssic, amb unes guitarres omnipresents complementades amb teclats, forta base rítmica marcada per la bateria i ajudada pel baix, i amb una veu - de Dio - molt característica i única. Però, per descomptat, la millor cançó és la que dóna nom al disc: 'The Last In Line', una cançó meravellosa, versionada per infinitats de grups i amb uns canvis de ritme i, sobretot, amb una pletòrica veu de Dio: tot un referent del heavy i que, per si sola, ja justificaria comprar-se aquest CD. Resumint, una obra clàssica del heavy, altament recomanable per entendre aquest estil de música.
  • Comentaris/Anècdotes: Aquest disc és un dels que venien inclosos en els fascicles de la 'Historia del Rock' que va editar Planeta-Agostini a finals dels 80 (crec, no ho recordo massa). La novetat d'aquesta entrega per fascicles (que avui no tindria cap èxit) radicava en el fet que cada setmana, a part del fascicle, s'entregava també un CD original amb discos que eren clàssics del rock, com ara aquest. Vaig comprar-ne bastants fascicles, just fins quan em vaig quedar sense diners per comprar-ne més, (en aquell moment no treballava, per tant, no tenia massa estalviat). Va ser l'excusa perfecte per comprar-se CDs i per obrir-se a nous grups, a nous estils.

divendres, 14 de novembre del 2008

H - Ice Cream Genius

(imatge extreta del web MP3 Standard)
  • Títol: H.
  • Autor/Grup: Ice Cream Genius.
  • Estil musical: Rock simfònic.
  • Puntuació (de 0 a 10): 6.
  • Cançons:
    1. The Evening Shadows.
    2. Really Like.
    3. You Dinosaur Thing.
    4. The Deep Water.
    5. Cage.
    6. Until You Fall.
    7. Better Dreams.
    8. Nothing To Declare.
  • Descripció del disc: H és un pseudònim d'Steve Hogarth, l'actual cantant de Marillion. Aquest 'Ice Cream Genius' és un disc en solitari que va treure pels voltants del 1997. És un disc 'especial', ideal pels fans de Marillion, en ell hi trobaran un estil de música fresc, desinhibit però també és rar, estrany i, en conjunt, dóna la sensació de ser més fluix que la majoria de discos de Marillion; de fet, crec que és un disc que li falta quelcom, té potencial però no l'acaba de 'rubricar'. Té cançons que estan prou bé 'The Evening Shadows' (amb un 'Doo bee doo bee dooo...' molt ben trobat), la fresca i moguda 'Until You Fall' o la rockera 'You Dinosaur Thing' (una cançó sense massa pretensions). També hi trobem cançons que ens recorden molt a Marillion (però sense arribar al mateix nivell de Marillion) com ara 'The Deep Water' o 'Better Dreams'. Sens dubte, la millor, segons el meu parer, és la darrera: 'Nothing To Declare', so i canvis de ritme 100% Marillion i complementada amb so de piano. No és un mal disc, però sí que és inconnex i amb alguna cançó massa fluixa per la qualitat d'Steve Hogarth, es nota que va fer un disc amb les cançons que volia. El que us deia: és un disc pels fans de Marillion.
  • Comentaris/Anècdotes: Reconec que em va interessar aquest disc per ser del cantant de Marillion, tot i això vaig voler escoltar-lo bé abans de quedar-me'l i escoltant la primera cançó i, especialment, la darrera cançó en vaig tenir prou per comprar-me'l; tanmateix haig de reconèixer que no l'escolto massa, de seguida me'n canso.

dijous, 6 de novembre del 2008

Eli "Paperboy" Reed (& The True Loves) - Roll With You

(imatge extreta del blog El Que Apaga La Luz)
  • Títol: Roll With You.
  • Autor/Grup: Eli 'Paperboy' Reed (& The True Loves).
  • Estil musical: Soul.
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. Stake Your Claim.
    2. Am I Wasting My Time.
    3. It's Easier.
    4. The Satisfier.
    5. Take My Love With You.
    6. I'll Roll With You.
    7. She Walks.
    8. I'm Gonna Getcha Back.
    9. Won't Give Up Without A Fight.
    10. (Am I Just) Fooling Myself.
    11. (Doin' The) Boom Boom.
  • Descripció del disc: Sota aquesta aparença de noi que no ha trencat cap plat s'amaga un digne successor del millor soul que es fa actualment, (i això que no és negre). Personalment crec que és un dels millors discos d'aquest 2008, una autèntica joia i, com a mínim per mi, tota una sorpresa. Per a fer-se una idea, en algunes cançons em recorda al James Brown, en d'altres al Sam Cooke i en d'altres a Otis Redding. Pel que fa al disc comentar l'omnipresència d'instruments de vent que li donen un so molt més profund, més envolvent i més pompositat a tot el treball. Només amb la primera cançó - 'Stake Your Claim' - ja et quedes enganxat al disc i veus el potencial d'aquest Eli 'Paperboy' Reed. Veig al James Brown a 'Satisfier' o sobretot l'explosiva '(Doin' The) Boom Boom'; a 'Take My Love With You' hi trobem al Sam Cooke, a 'I'll Roll With You' sembla que ens transportem a l'Amèrica de quaranta anys enrera, i a '(Am I Just) Fooling Myself' hi trobem una esplèndida cançó de tall lent, ideal per ser ballada en companyia. Resumint, un disc altament recomanable de soul, de rythm & blues i, fins i tot, amb tocs funk, que a mesura que s'escolta t'agrada més i més.
  • Comentaris/Anècdotes: Tal com vaig comentar en la fitxa del disc 'Little Honey' de la Lucinda Williams, aquest 'Roll With You' és un dels discos que l'Andrés de la botiga Disc K7 de Granollers em va recomanar que comprés quan em vaig fer l'auto-regal per ser el meu aniversari. Clarament li haig d'estar agraït, és un molt bon descobriment.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Marillion - Afraid Of Sunlight

(imatge extreta del web Progtheater)
  • Títol: Afraid Of Sunlight.
  • Autor/Grup: Marillion.
  • Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. Gazpacho.
    2. Cannibal Surf Babe.
    3. Beautiful.
    4. Afraid Of Sunrise.
    5. Out Of This World.
    6. Afraid Of Sunlight.
    7. Beyond You.
    8. King.
  • Descripció del disc: L'etapa de l'Steve Hogarth com a cantant de Marillion va tenir la 'consagració' amb el disc conceptual 'Brave', just l'anterior treball abans de treure aquest 'Afraid Of Sunlight'. Es feia difícil, per no dir impossible, superar l'obra mestra que és el 'Brave'; no obstant aquest 'Afraid Of Sunlight' és un molt bon disc amb cançons que transmeten molta força, d'aquelles que com més les escoltes més t'agraden. El disc no és una obra conceptual tot i que sí que manté un mateix guió en totes les cançons, s'intenta abordar la part fosca que té tota persona famosa, per exemple 'King' està inspirada en Elvis Presley, Kurt Cobain i Michael Jackson. El disc comença amb cançons una mica fluixes, fins i tot caricaturesques com 'Cannibal Surfe Babe', però després va augmentant de qualitat, s'han de destacar les cançons 'Beautiful', 'Beyond You' i, especialment, 'Out Of This World', 'Afraid Of Sunlight' i 'King'.
  • Comentaris/Anècdotes: En el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1995, jo ja era un fanàtic de Marillion, per tant, vaig comprar-lo sense haver-lo escoltat gaire prèviament. Reconec que el vaig tenir un temps 'aparcat' ja que no m'acabava d''entrar', tenia el cap el 'Brave'. Però mica en mica el vaig redescobrir i ara opino que és un dels millors discos de Marillion, especialment per les cançons 'Out Of This World', 'Afraid Of Sunlight' i 'King'. Avui he decidit tornar-lo a escoltar després de rebre un missatge de la Maria Elena, una altra fan de Marillion.