Eli "Paperboy" Reed - Come And Get It

(imatge extreta del blog Llueven pieles de leopardo)

• Títol: Come And Get It.
• Autor/Grup: Eli 'Paperboy' Reed.

• Estil musical: Soul.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Youn Girl.
2. Name Calling.
3. Help Me.
4. Just Like Me.
5. Come And Get It.
6. Pick A Number.
7. I Found You Out.
8. Tell Me What I Wanna Hear.
9. Time Will Tell.
10. You Can Run On.
11. Pick Your Battles.
12. Explosion.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: En l'anterior disc ('Roll With You') us vaig comentar que aquest músic - de Boston - era tota una agradable sorpresa en el món del soul, el definia com una barreja entre James Brown, Sam Cooke i Otis Redding. Doncs en aquest nou disc es consagra com un dels nous referents del soul (amb tocs de funk), segueix mostrant una veu prodigiosa i està molt ben acompanyat; el resultat és un so que no presenta cap esquerda, tot està molt ben conjuntat, té una bona producció i el so és excel·lent. Tanmateix crec que en aquest 'Come And Get It' s'ha perdut 'mala llet', podríem dir que ha perdut la part de James Brown i, en canvi, ha guanyat aspectes de Jackson 5. L'excepció és la darrera cançó 'Explosion', una cançó al més pur estil James Brown amb, tal com indica el seu nom, una explosió d'energia. També convé destacar la moguda 'You Can Run On' amb uns excel·lents chorus; la que dóna nom al disc 'Come And Get It' que em recorda als Jackson 5; la 'Tell Me What I Wanna Hear' on demostra que sap treure molts registres de la seva veu; o la lenta 'Time Will Tell'. La veritat és que tot el disc és un molt bon disc... però jo li trobo a faltar el punt de nervi, d'energia desbocada que presentava en el disc anterior.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest 'Come And Get It' és el primer disc que primer he escoltat a Spotify abans de comprar-me'l. Aquesta situació no és gens habitual ja que a Spotify acostumo a escoltar el que ja tinc, és a dir, no em serveix per descobrir nous grups, nous estils... però sí que em pot servir per descobrir nous discos de gent que ja conec, com és el cas de Eli 'Paperboy' Reed (descobert, com és habitual en el meu cas, per la gent del botiga Disc K7 de Granollers).

• Vols fer-ne un tast?: A Spotify pots escoltar tot el disc.

Cool Jerks - Sweet & Wild

(imatge escanejada directament del llibret del CD,
donat que no havia trobat cap imatge del disc per Internet,
(fins que a darrera hora n'he vista una referència al blog Woody Jagger))

• Títol: Sweet & Wild.
• Autor/Grup: Cool Jerks

• Estil musical: Soul.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Gimme Time.
2. Don't Look For Me.
3. Trappin' You.
4. Mommy.
5. Cool Flames.
6. Oh My Lord!.
7. Put Yourself In My Place (For A Little While).
8. Suck It To Me.
9. Sweet & Wild.
10. Cast Out (By The One I Loved).
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• No he trobat cap enllaç a la Viquipèdia relacionat amb Cool Jerks.
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: L'autèntica ànima del grup Cool Jerks és Miguel Ángel Julián. Ell va ser qui en el 1989 va compondre la cançó 'Soul Teller' que va ser la introducció d'aquest brillant músic en el món del soul. Aquest 'Sweet & Wild' va ser el segon disc del grup Cool Jerks després del primer ('Soul Teller'). En aquest disc es nota que ja es té una millor producció (respecte al 'Soul Teller') i es comença a veure tot el que pot donar aquest músic. El disc és força curt, poc més de 37 minuts, però amb cançons d'autèntic soul que és impossible que no et faci moure cap múscul del cos. Hi destacaria la prodigiosa veu del Miguel Ángel Julián, la secció de vent i el cor femení (les Soul Girls). Tot el disc és molt bo, però hi destacaria 'Gimme Time' (ideal com introducció del què és aquest grup), 'Don't Look For Me' (mig temps amb una bona dosi de secció de vent), 'Trappin' You' (m'encanta el començament amb la guitarra 'tallada' i els teclats), 'Oh My Lord!' (amb una bona combinació de secció de vent, orgue Hammond, cor femení i la veu del Miguel Ángel Julián), i la resta del disc que no està gens malament... però per sobre de totes elles hi ha la cançó que dóna nom al disc 'Sweet & Wild', una cançó lenta però amb caràcter, amb força. Resumint: autèntic soul i del millor!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig descobrir Cool Jerks de la mà del meu cosí Xavi quan era el propietari de la botiga Disc K7 de Granollers. Només escoltar-lo em va encantar i, de fet, recordo haver-los vist en directe a la sala Apolo de Barcelona, brutal!, llàstima que no hagin tingut l'èxit que es mereixíen.
  

Eli "Paperboy" Reed (& The True Loves) - Roll With You

(imatge extreta del blog El Que Apaga La Luz)

• Títol: Roll With You.
• Autor/Grup: Eli 'Paperboy' Reed (& The True Loves).

• Estil musical: Soul.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Stake Your Claim.
2. Am I Wasting My Time.
3. It's Easier.
4. The Satisfier.
5. Take My Love With You.
6. I'll Roll With You.
7. She Walks.
8. I'm Gonna Getcha Back.
9. Won't Give Up Without A Fight.
10. (Am I Just) Fooling Myself.
11. (Doin' The) Boom Boom.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Sota aquesta aparença de noi que no ha trencat cap plat s'amaga un digne successor del millor soul que es fa actualment, (i això que no és negre). Personalment crec que és un dels millors discos d'aquest 2008, una autèntica joia i, com a mínim per mi, tota una sorpresa. Per a fer-se una idea, en algunes cançons em recorda al James Brown, en d'altres al Sam Cooke i en d'altres a Otis Redding. Pel que fa al disc comentar l'omnipresència d'instruments de vent que li donen un so molt més profund, més envolvent i més pompositat a tot el treball. Només amb la primera cançó - 'Stake Your Claim' - ja et quedes enganxat al disc i veus el potencial d'aquest Eli 'Paperboy' Reed. Veig al James Brown a 'Satisfier' o sobretot l'explosiva '(Doin' The) Boom Boom'; a 'Take My Love With You' hi trobem al Sam Cooke, a 'I'll Roll With You' sembla que ens transportem a l'Amèrica de quaranta anys enrera, i a '(Am I Just) Fooling Myself' hi trobem una esplèndida cançó de tall lent, ideal per ser ballada en companyia. Resumint, un disc altament recomanable de soul, de rythm & blues i, fins i tot, amb tocs funk, que a mesura que s'escolta t'agrada més i més.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com vaig comentar en la fitxa del disc 'Little Honey' de la Lucinda Williams, aquest 'Roll With You' és un dels discos que l'Andrés de la botiga Disc K7 de Granollers em va recomanar que comprés quan em vaig fer l'auto-regal per ser el meu aniversari. Clarament li haig d'estar agraït, és un molt bon descobriment.
  

Bettye LaVette - I've Got My Own Hell To Raise

(imatge extreta del blog Bettye LaVette)

• Títol: I've Got My Own Hell To Raise.
• Autor/Grup: Bettye LaVette.

• Estil musical: Soul.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. I Do Not Want What I Have Not Got.
   
2. Joy.
   
3. Down To Zero.
   
4. The High Road.
   
5. On The Surface.
   
6. Just Say So.
   
7. Little Sparrow.
   
8. How Am I Different?.
   
9. Only Time Will Tell Me.
   
10. Sleep To Dream.

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'I've Got My Own Hell To Raise' és un molt bon disc per veure l'extraordinària veu de la veterana Bettye LaVette. És un disc ple d'autèntic del clàssic so soul, un soul intimista, ple de força, tendresa i sentiment gràcies a la veu càlida plena de sentiment i força que té aquesta dona. El disc comença amb una cançó de Sinéad O'Connor totalment 'a cappella': 'I Do Not Want What I Have Not Got', tota una declaració de principis. La segueix 'Joy' (de la Lucinda Williams), una de les millors cançons del disc. També hi destacaria 'Little Sparrow' de la Dolly Parton o la intimíssima 'Just Say So'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. De fet, per mi aquest és un dels principals motius pels quals crec que les botigues de discos, botigues de música, tenen encara una funció i un lloc en aquesta societat. L'Andrés em va recomanar aquesta dama del soul, gran recomanació!.