Boney M. - The Magic Of Boney M.

(imatge extreta del web eil.com)

• Títol: The Magic Of Boney M..
• Autor/Grup: Boney M..

• Estil musical: Música Disco.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Daddy Cool.
2. Sunny.
3. Rivers Of Babylon.
   
4. El Lute.
5. No Woman No Cry.
6. Hooray! Hooray! It's A Holi-Holiday.
7. Rasputin.
8. Painter Man.
9. Belfast.
10. Brown Girl In The Ring.
    
11. Kalimba De Luna.
12. Happy Song.
13. Still I'm Sad.
14. Mary's Boy Child / Oh My Lord.
    
15. Baby Do You Wanna Bump?.
16. Felicidad.
    
17. Gotta Go Home.
    
18. Ma Baker.
    
19. Sunny - Remix by Mousse T.
    
20. A Moment Of Love.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia.
  
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Avui s'ha mort Bobby Farrell el cantant del grup Boney M., molt conegut pels seus balls a dalt de l'escenari i pel seu pentinat. Boney M. va revolucionar l'escena de la música en els anys 70 amb una música disco molt encomanadíssima, amb uns excel·lents corus impossible d'escoltar i no moure's, i això que, encara que sembli el contrari, algunes de les seves cançons contenien lletres "amb missatge". Qualsevol recull de la història de la música disco (i, de fet, de la música en general) ha de contenir un apartat d'aquest grup que es va fer famós per cançons com 'Daddy Cool', 'Sunny', 'Rivers Of Babylon', 'Rasputin', 'Brown Girl In The Ring', 'Gotta Go Home' o 'Ma Baker', entre d'altres. Aquest CD inclou tots aquests èxits, per tant, és un molt bon disc per qui vulgui recordar la música de Boney M. (Per ser exactes, moltes cançons no són d'ells, el seu mèrit va ser fer-les famoses, un exemple és 'Sunny', és de Bobby Hebb que, curiosament, també fa poc que s'ha mort).
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l vaig comprar després de trobar-lo d'oferta en la botiga Gong Discos de Les Glòries, pel que conté i pel que em va costar, vaig fer una molt bona compra.
  

• Vols fer-ne un tast?: La Xarxa està plena de referències d'aquest grup, només cal fer una cerca a YouTube per adonar-se'n... Un exemple el tenim en aquests vídeos de 'Daddy Cool', de 'Rasputin', 'Rivers Of Babylon', 'Brown Girl In The Ring', 'Gotta Go Home' o una revisió del clàssic 'Ma Baker'.
  

Vega - Kiss Of Life

(imatge extreta del blog Alianza - CD's Reviews)

• Títol: Kiss Of Life.
• Autor/Grup: Vega.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Into The Wild.
2. Kiss Of Life.
   
3. One Of A Kind.
   
4. Staring At The Sun.
   
5. Too Young For Wings.
   
6. A.N. Other.
   
7. Headlights.
   
8. Hearts Of Glass.
   
9. Stay With Me.
   
10. Wonderland.
    
11. What It Takes.
    
12. SOS.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• No he trobat cap enllaç a la Vikipèdia amb informació d'aquest grup.
  
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Vega és un nou grup de música que fa un Hard Rock clàssic dels 80; escoltar-lo és com transportar-se als inicis de grups com Journey, Bon Jovi o Def Leppard abans que fossin coneguts massivament. Com us deia, Vega és un grup que presenta un so clàssic de Hard Rock melòdic (precursor del rock simfònic) acompanyat amb uns sintetitzadors que feia molt temps que no els escoltava (em recorda al mític so de sintetitzadors de Van Halen). El disc entra bé, tot i que no té cap hit que de ben segur que l'ajudaria a ser més popular... la meva crítica de les cançons és la següent: la inicial 'Into The Wild' on es deixa clar la presència dels sintetitzadors i la bona veu del cantant Nick Workman; 'Kiss Of Life' és la que dóna nom el disc, tot i que personalment no la considero de les millors (ni de les pitjors :); 'One Of A Kind' és d'aquelles cançons 'especials' que cada cop que l'escoltes hi descobreixes nous detalls; a 'Staring At The Sun' hi destaca el so dels sintetitzadors i, un altre cop, la veu del cantant; tot disc de Hard Rock ha de tenir alguna balada, aquest és el cas de 'Too Young For Wings', en aquest cas, sense res d'especial, correcte; l'inici 'Another' em recorda els primers compassos de 'Runaway', (el primer hit de Bon Jovi), clarament és una de les millors cançons del disc; en canvi, 'Headlights' és una de les cançons més fluixes; 'Hearts Of Glass' és potser la cançó més simfònica de totes, té molta força i un alt ritme, a més és força 'pegadiza', hauria estat una bona candidata per ser la inicial del disc, de les millors!; 'Stay With Me' és força rockera, amb un clar predomini de la guitarra de Tom Martin, em recorda molt al so de Journey; 'Wonderland' és una altre bon exemple de bona cançó amb regust simfònic; 'What It Takes' és força fluixa, aporta poc; 'SOS' és la cançó més pop de tot el disc, amb una base rítmica no gaire habitual en els grups de Hard Rock. Resumint, un molt bon disc de Hard Rock melòdic, caldrà fer un seguiment d'aquest grup...
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc (i el de debut de Grace Potter & The Noctumbals) me'l van regalar per Nadal. Es dóna la circumstància que estan tant protegits contra les còpies il·legals que m'és impossible escoltar-los des del meu portàtil... un exemple més que en aquesta lluita contra les còpies il·legals s'ha perdut el sentit comú des de ja fa massa temps :(

• Vols fer-ne un tast?: Encara no hi ha gaire presència de Vega per la Xarxa, (que tingués qualitat) només he trobat el vídeo oficial de la cançó 'Kiss Of Life'.
  

Aragon - Mouse

(imatge extreta del web Watcher)

• Títol: Mouse.
• Autor/Grup: Aragon.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. The Dark.
2. A Private Matter.
3. The Sweet Unknown.
4. The Gate.
5. End Of The Line (Part 1).
6. End Of The Line (Part 2).
7. Next Please.
8. Untying The Knot (Part 1).
9. Untying The Knot (Part 2).
10. Untying The Knot (Part 3).
11. Cold In A Warm Place.
12. The Gathering.
13. Under The Eye.
14. In Deepest Sympathy.
15. Burning Off.
16. A Room And One Door.
17. Shocked.
18. The Gauntlet.
19. The Sheer Joy Of Creation.
20. The Waiting Room.
21. At The Mercy Of Lions.
22. Waiting For The Big One (Part 1).
23. Waiting For The Big One (Part 2).
24. At Heaven's Gate.
25. Hello God.
26. Brave New World.
27. The Stage Door.
28. The Switch.
29. The Cross.
30. Auld Lang Syne.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• No he trobat cap enllaç a la Vikipèdia amb informació d'aquest grup.
  
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aragon és un grup de música simfònica (també coneguda com progressiva) d'Austràlia, (per tant, no té res a veure amb la comunitat autònoma del mateix nom de l'Espanya). Després de la primera onada de grups simfònics (Pink Floyd, Yes, Genesis, etc) va venir una segona onada on encara es reforçava més el lirisme, un so més suau - però quan cal enèrgic - amb molta presència dels teclats, és una onada liderada per grups com Marillion, Pendragon, Arena, etc. Aquests grups també tenen com a tret distintiu la seva búsqueda en la imaginació dels móns fantasiosos d'escriptors com J. R. R. Tolkien, de fet, el nom del grup prové del personatge Àragorn d'El Senyor dels Anells, [aquesta és una de les moltes similituds que té aquest grup amb Marillion (el nom d'aquesta altra banda també prové d'un llibre de Tolkien: El Silmaríl·lion)]. Musicalment parlant aquest disc és una gran obra conceptual que va començar amb l'anterior 'The Meeting' i va finalitzar amb aquest 'Mouse' del qual n'hi ha dues versions, una senzilla i l'altre doble. És un disc que, com a qualsevol obra conceptual, no té massa sentit escoltar les cançons per separat, de fet, és com si només n'hi hagués una de sola. En ell hi trobaràs una història basada en les emocions de la vida amb un so molt ben produït, ben lligat i molt ben estructurat. A més està complementat amb efectes sonors com el so d'una màquina d'escriure, sons industrials, el so d'un home tossint, etc. Resumint, un molt bon exemple de rock simfònic dels anys 90 proper al so de Marillion (tot i que molt poc conegut).
  

• Comentaris/Anècdotes: En el moment d'aparèixer aquest disc, cap el 1995, escoltava molta música simfònica, per tant, és lògic que cerqués grups d'aquest estil musical que, per aquella època, eren desconeguts per mi, un d'ells fou Aragon, un altre Arrakeen.

• Vols fer-ne un tast?: No he trobat cap lloc (legal) on poder escoltar aquest disc,ni que sigui parcialment, :(
  

Lila Downs - Ojo De Culebra

(imatge extreta del web Crisol de Músicas)

• Títol: Ojo De Culebra.
• Autor/Grup: Lila Downs.

• Estil musical: Mestissatge entre música tradicional mexicana i rock americà (entre d'altres estils).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Ojo De Culebra.
2. Perro Negro.
3. Little Man.
4. Tierra De Luz.
5. Justicia.
6. Black Magic Woman.
7. Skeleton.
8. Yo Envidio Al Viento.
9. Taco De Palabras.
10. Minimum Wage.
11. I Would Never.
12. Los Pollos.
13. Silent Thunder.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
  
• Enllaça a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Lila Downs és una cantant mexicana que es va criar entre la cultura mexicana (la de la seva mare) i la cultura nord-americana (la del seu pare), a més, està casada amb Paul Cohen, un saxofonista nord-americà. La seva música és una barreja de molts estils, des de l'estil més tradicional de la música mexicana (incloent les "Rancheras") fins al rock més clàssic o el blues, amb una veu amb molt caràcter i amb un fort missatge reivindicatiu; de fet, és una compositora molt difícil de classificar estilísticament. Aquest 'Ojo De Culebra' (que en la versió americana li van posar el nom de 'Shake Away'), conté moltes col·laboracions (Mercedes Sosa, Enrique Bunbury, La Mari de Chambao, etc). El resultat és un disc amb un so molt fresc, amb la veu molt personal de la Lila Downs, amb una barreja de cançons en castellà i en anglès, amb molt bones versions, entre elles el 'Black Magic Woman' de Peter Green (però immortalitzada per Santana); i el 'I Envy The Wind' ('Yo Envidio Al Viento') de Lucinda Williams. Del disc destaco les cançons: 'Ojo De Culebra', 'Little Man', amb una potent secció de vent; 'Tierra De Luz', amb records a un bolero; la molt especial versió de 'Black Magic Woman'; 'Yo Envidio Al Viento' pel seu lirisme; 'Taco De Palabras' i 'Los Pollos' per la seva frescor... Però, per sobre de tot, cal destacar la cançó 'Justicia', pels seus canvis de ritme, per tenir una tornada que s'enganxa, per la compenetració amb Bunbury i, especialment, per la seva lletra (ideal per algunes accions que estan passant darrerament en la justícia espanyola :(.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que aquest disc no l'hauria comprat mai, ni per la portada, ni per la cantant (que la desconeixia per complert), ni per l'estil musical (no acostumo a comprar gaire música en castellà, especialment si no és d'Espanya. Quan vaig tornar del Tecnimap, vaig decidir fer-me un auto-regal: vaig decidir comprar-me música... però volia que fos de grups/estils que fossin nous per mi. Entre d'altres discos, l'Andrés del Disc K7 em va recomanar aquest disc de la Lila Downs... com sempre, ho va encertar!.

• Vols fer-ne un tast?: A Spotify pots escoltar tot el disc.

Fish - Sunsets On Empire

(imatge extreta del web FishyFreak)

• Títol: Sunsets On Empire.
• Autor/Grup: Fish.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. The Perception Of Johnny Punter.
2. Goldfish & Clowns.
3. Change Of Heart.
4. What Colour Is God?.
5. Tara.
6. Jungle Ride.
7. Worm In A Bottle.
8. Brother 52.
9. Sunsets On Empire.
10. Say It With Flowers.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest 'Sunsets On Empire' fou el quart disc en solitari de Fish després que deixés de ser el cantant del grup Marillion, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest és un bon disc que sortir a la llum en el 1997 fruit, bàsicament, del treball de Fish i d'Steve Wilson (dels Porcupine Tree). El resultat és un so molt enèrgic, cru, força més rocker que no pas simfònic (en contraposició a d'altres discos com, per exemple, el 'Vigil In A Wilderness of Mirrors'). Com a cançons cal destacar 'The Perception Of Johnny Punter', amb un inici ideal per introduir el disc, 'Goldfish & Clowns', 'Change Of Heart', 'Sunsets On Empire', i, especialment, 'What Colour Is God?' amb una tornada molt repetitiva, insistit, 'matxacona'... però que m'encanta! i 'Brother 52' també molt 'pegadiza' amb una tornada fàcil de recordar.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com ja vaig comentar en la fitxa del 'Raingods With Zippos', en el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1997, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Sunsets On Empire'.

• Vols fer-ne un tast?: No es troben gaires referències lliures a la Xarxa (amb una mínima qualitat) d'aquest 'Sunsets On Empire'. Tanmateix, aquí teniu una excel·lent versió en directe de 'The Perception Of Johnny Punter' gravat a Mainz en el 2007; també us enllaço el vídeo de la cançó 'Brother 52'.

Cool Jerks - Sweet & Wild

(imatge escanejada directament del llibret del CD,
donat que no havia trobat cap imatge del disc per Internet,
(fins que a darrera hora n'he vista una referència al blog Woody Jagger))

• Títol: Sweet & Wild.
• Autor/Grup: Cool Jerks

• Estil musical: Soul.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Gimme Time.
2. Don't Look For Me.
3. Trappin' You.
4. Mommy.
5. Cool Flames.
6. Oh My Lord!.
7. Put Yourself In My Place (For A Little While).
8. Suck It To Me.
9. Sweet & Wild.
10. Cast Out (By The One I Loved).
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• No he trobat cap enllaç a la Viquipèdia relacionat amb Cool Jerks.
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: L'autèntica ànima del grup Cool Jerks és Miguel Ángel Julián. Ell va ser qui en el 1989 va compondre la cançó 'Soul Teller' que va ser la introducció d'aquest brillant músic en el món del soul. Aquest 'Sweet & Wild' va ser el segon disc del grup Cool Jerks després del primer ('Soul Teller'). En aquest disc es nota que ja es té una millor producció (respecte al 'Soul Teller') i es comença a veure tot el que pot donar aquest músic. El disc és força curt, poc més de 37 minuts, però amb cançons d'autèntic soul que és impossible que no et faci moure cap múscul del cos. Hi destacaria la prodigiosa veu del Miguel Ángel Julián, la secció de vent i el cor femení (les Soul Girls). Tot el disc és molt bo, però hi destacaria 'Gimme Time' (ideal com introducció del què és aquest grup), 'Don't Look For Me' (mig temps amb una bona dosi de secció de vent), 'Trappin' You' (m'encanta el començament amb la guitarra 'tallada' i els teclats), 'Oh My Lord!' (amb una bona combinació de secció de vent, orgue Hammond, cor femení i la veu del Miguel Ángel Julián), i la resta del disc que no està gens malament... però per sobre de totes elles hi ha la cançó que dóna nom al disc 'Sweet & Wild', una cançó lenta però amb caràcter, amb força. Resumint: autèntic soul i del millor!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig descobrir Cool Jerks de la mà del meu cosí Xavi quan era el propietari de la botiga Disc K7 de Granollers. Només escoltar-lo em va encantar i, de fet, recordo haver-los vist en directe a la sala Apolo de Barcelona, brutal!, llàstima que no hagin tingut l'èxit que es mereixíen.
  

Eurythmics - Ultimate Collection

(imatge extreta del blog Musikaki)

• Títol: Ultimate Collection.
• Autor/Grup: Eurythmics.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. I've Got A Life.
2. Love Is A Stranger.
3. Sweet Dreams [Are Made Of This].
4. Who's That Girl?.
5. Right By Your Side.
6. Here Comes The Rain Again.
7. Would I Lie To You?.
8. There Must Be An Angel [Playing With My Heart].
9. Sisters Are Doin' It For Themselves.
10. It's Alright [Baby's Coming Back].
11. When Tomorrows Comes.
12. Thorn In My Side.
13. The Miracle Of Love.
14. Missionary Man.
15. You Have Placed A Chill In My Heart.
16. I Need A Man.
17. I Saved The World Today.
18. 17 Again.
19. Was It Just Another Love Affair?.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Eurythmics va ser un grup format per Annie Lennox i Dave Stewart creat en el 1980. Va ser els pioners del que es va conèixer com Synthetized Pop, de fet, l'èxit del grup recau en una cuidada posada en escena, en uns esplèndids vídeos, en una meravellosa veu de l'Annie Lennox (sempre amb una estètica molt masculina) i en les innovadores tècniques de producció del Dave Stewart. En el conjunt de la seva carrera han venut més de 75 milions de discos. Aquest disc és un recull de les seves millors cançons; és un bon recull on només s'hi troba a faltar la cançó 'Sex Crime' de la banda sonora de la pel·lícula '1984'. D'aquest recull cal destacar la seva durada (conté 19 cançons) i la seva qualitat, totes les cançons són molt bones, si haig de destacar-ne algunes ressaltaria: 'Who's That Girl?', 'Here Comes The Rain Again', 'Would I Lie To You?', 'There Must Be An Angel [Playing With My Heart]', 'When Tomorrows Comes', 'Thorn In My Side', 'The Miracle Of Love', 'Missionary Man', 'I Saved The World Today' i, evidentment, la super coneguda 'Sweet Dreams [Are Made Of This]'; cançons que formen part de la banda sonora d'una generació. També conté dues noves cançons: 'I've Got A Life' i 'Was It Just Another Love Affair?'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l vaig comprar quan es va editar. Eurythmics és d'aquells grups que sempre havien sonat en la meva joventut però, incomprensiblement, mai havia comprat cap disc d'ells. Per això quan va aparèixer aquest recull l'únic que vaig mirar és que hi apareguèssin les millors cançons (tal com és), la resta va ser comprar-lo i gaudir-lo (encara ara!).
  

Everest - Ghost Notes

(imatge extreta del web Music Direct)

• Títol: Ghost Notes.
• Autor/Grup: Everest.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Rebels In The Roses.
2. Trees.
3. Into Your Soft Heart.
4. Reloader.
5. Only In Your Mind.
6. Black Covers.
7. Angry Storm.
8. Stumble Waltz.
9. I See It In Your Eyes.
10. Standing By.
11. Taking On The Future.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès), (el grup encara no té cap entrada a la Viquipèdia, però Russell Pollard, el cantant, sí; és la que es referencia aquí).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Everest és un grup molt recent, es va formar a finals del 2005 i han tret el seu primer disc - 'Ghost Notes' - en el 2008. És un grup de Los Angeles format per Russell Pollard (veu i bateria), Rob Douglas (baix), Jason Soda (guitarra) i Joel Graves (guitarra). Es diu d'ells que tenen un so semblant al del Neil Young a 'Cortez The Killer', és a dir, cançons llargues i amb molta estona instrumental sense arribar a ser totalment instrumentals. De fet, d'aquest 'Ghost Notes' el primer que cal dir és que és un d'aquells discos que costa d'entrar, la primera vegada que l'escoltes arribaràs a una conclusió errònia, pensaràs que és fluix. Però a mesura que el vas escoltant veuràs els detalls, els matisos, els acords que t'aniran captivant. Per mi, les millors cançons del disc són 'Rebels In The Roses', 'Into Your Soft Heart', 'Reloader' (la més ràpida del disc), 'Stumble Waltz', 'Taking On The Future' (una bellísima cançó molt suau, ideal per tancar el disc); però la més representativa és 'I See It In Your Eyes', amb llargues estones instrumentals. Resumint: un disc amb un so suau, sense estridències, ple de guitarres acústiques (i alguna d'elèctrica) ideal per escoltar a altes hores de la nit (reiteradament).
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l va regalar el meu germà gran en el meu darrer aniversari. Va anar a la botiga Disc K7 de Granollers i els hi va preguntar què em podia comprar de música, sabent que és la meva autèntica passió. Haig d'estar agraït ja que gràcies a ells he descobert aquest (nou) grup, de fet, aquests són els regals que més m'agraden: música desconeguda que acaba agradant-me molt (però no d'entrada sinó a mesura que el vaig escoltant). Per cert, pel mateix aniversari em vaig autoregalar un disc, el de l'Eli "Paperboy" Reed, un altre gran descobriment.
  

Helloween - Metal Jukebox

(imatge extreta del blog En el lado oscuro de la vida)

• Títol: Metal Jukebox.
• Autor/Grup: Helloween.

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. He's A Woman, She's A Man.
2. Locomotive Breath.
3. Lay All Your Love On Me.
   
4. Space Oddity.
5. From Out Of Nowhere.
6. All My Loving.
7. Hocus Pocus.
8. Faith Healer.
9. Juggernaut.
10. White Room.
11. Mexican.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Metal Jukebox' és el desè disc en estudi del grup alemany de heavy metal Helloween. És un disc absolutament ple de versions d'altres grups; la 'novetat' radica en el fet que Helloween fa versions de grups que majoritàriament no són del món de la música heavy, per exemple, hi trobem el David Bowie, els Beatles o fins i tot els Abba. El disc comença amb una cançó poc coneguda d'Scorpions: 'He's A Woman, She's A Man', clarament no és del millor del disc. La segueix 'Locomotive Breath' una de les cançons que més m'agraden dels Jethro Tull (que també la tinc versionada pels WASP). Sorprenent la següent versió que fan és d'una cançó d'ABBA ('Lay All Your Love On Me') amb un registre força allunyat del que és habitual que faci Helloween, se'n surten prou bé. Tot seguit hi trobem una bona versió del clàssic 'Space Oddity' del David Bowie. Tornen al heavy amb una bona versió del 'From Out Of Nowhere' dels Faith No More. Clarament la sisena cançó del disc és la principal extravagància del disc, una versió de l''All My Loving' dels Beatles, (si no fos pel fet que Los Manolos em van fer aburrir aquesta cançó potser m'agradaria més la versió que fan els Helloween). A partir d'aquí el disc és més fosc i més dur; seguim amb els Focus amb la cançó 'Hocus Pocus', pràcticament només instrumental i molt psicodèlica; després tenim el famós 'Faith Healer' de l'Alex Harvey, al meu entendre la versió és un pèl massa llarga, especialment la introducció. A 'Juggernaut' (de Frank Marino) Helloween desplega el so rock dur característic. Acaba amb el 'White Room' dels Cream (amb una guitarra pletòrica) i el 'Mexican' dels desconeguts (per mi) Babe Ruth.
  

• Comentaris/Anècdotes: Helloween va ser un dels grups que més vaig escoltar, especialment en la seva etapa més coneguda, l'etapa dels 'Keeper Of The Seven Keys...'. Posteriorment mica en mica els vaig anar oblidant, especialment quan hi havia el Kai Hansen i el Michael Kiske, de fet, sobretot pel fet que aquest darrer li donava una visió més melòdica a la música que realitzava el grup. Tanmateix, tenint en compte que sóc un 'amant' de les versions, em vaig decidir - encertadament - per comprar aquest disc.
  

Jethro Tull - Thick As A Brick

(imatge extreta del blog Soy del Montón)

• Títol: Thick As A Brick.
• Autor/Grup: Jethro Tull.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Thick As A Brick (Part I).
2. Thick As A Brick (Part II).

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest és un clar exemple de rock simfònic. 'Thick As A Brick' és un disc de dues cançons degut a les limitacions dels discos de vinil, és a dir, si s'edités actualment tindria una sola cançó d'uns tres quarts d'hora. Tot el disc és una història, la història de Gerald Bostock, àlies Little Milton, que va guanyar un concurs de poesia i que posteriorment va ser desqualificat (per utilitzar 'paraules d'adults'). En aquest disc, a diferència de la majoria de discos de Jethro Tull, no predomina tant la flauta d'Ian Anderson sinó que es noten molt més els sintetitzadors i els orgues, ressaltant encara més la simfonia del disc. És un disc conceptual que cal escoltar amb tranquilitat i des del principi fins al final, és, doncs, un disc que costa d'entrar, però que a mesura que el vas escoltant vas trobant nous matisos que fa que t'enganxi cada cop més, per tant, s'ha d'escoltar amb paciència, només així es pot descobrir totalment aquesta joia musical.
  

• Comentaris/Anècdotes: Jetro Tull és un dels meus grups preferits, la majoria dels seus discos els tinc en vinil, de fet, aquest 'Thick As A Brick' el tinc en vinil i en CD. En la versió en vinil aquest disc es presentava com un diari: el 'St. Cleve Chronicle & Linwell Advertiser', amb diferents fulles plenes de notícies, passatemps, ... és a dir, un autèntic diari, llàstima que en la versió en CD només s'inclogués la portada del diari.
  

Simon And Garfunkel - Bridge Over Troubled Water

(imatge extreta del blog SAM 1957)

• Títol: Bridge Over Troubled Water.
• Autor/Grup: Simon And Garfunkel.

• Estil musical: Folk Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Bridge Over Troubled Water.
2. El Condor Pasa.
3. Cecilia.
4. Keep The Customer Satisfied.
5. So Long, Frank Lloyd Wright.
6. The Boxer.
7. Baby Driver.
8. The Only Living Boy In New York.
9. Why Don't You Write Me.
10. Bye Bye Love.
11. Song For The Asking.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest 'Bridge Over Troubled Water' és el cinquè i (desgraciadament el darrer) disc de Simon And Garfunkel. És un disc que segurament estaria en el llistat dels 100 millors discos de la història, de fet, es calcula que se n'han venut més de 20 milions de còpies i va guanyar el Grammy al millor disc. El disc està ple de hits que només escoltar-los de seguida et vénen al cap, especialment la cançó 'The Boxer'. El disc conté 11 cançons alternant-se les més tranquiles amb les més alegres, així trobem que la que dóna nom el disc 'Bridge Over Troubled Water' comença tranquilament, amb una introducció de piano per mica en mica anar agafant força amb la percussió i la secció de violins i, especialment amb la veu. 'El Condor Pasa' també comença molt suau amb les típiques flautes andines (de Perú?), també és una excel·lent cançó, tot i que en prefereixo d'altres. 'Cecilia' és una de les cançons més alegres del disc amb una base rítmica que 'enganxa' molt (en el sentit positiu de la paraula). 'Keep The Customer Satisfied' també és una canço força alegre on el que destaca és la secció de vent. 'So Long, Frank Lloyd Wright' és una de les cançons lentes i més fluixes del disc (sense ser una cançó dolenta). 'The Boxer' és clarament el hit principal del disc, i, de fet, una de les cançons més conegudes de Simon And Garfunkel, la seva tornada és conegudíssima. 'Baby Driver' és una cançó alegre sense massa pretensió. 'The Only Living Boy In New York' és un mig temps que no destaca gaire. 'Why Don't You Write Me' torna a ser una cançó de mig temps, però més moguda que l'anterior, amb una guitarra que recorda el so country (tot i que la cançó està molt lluny d'aquest estil de música). 'Bye Bye Love' és un altre dels hits del disc, de fet, es pot considerar un himne, amb una tornada senzilla, alegre i fàcil de recordar; apareix en el disc enregistrat en directe. S'acaba el disc amb una molt bona cançó lenta: 'Song For The Asking'. Tot el disc està molt treballat, especialment la seva producció, està ple de matisos que, amb l'arribada del CD, es van fer més palesos; mereix tenir un lloc respectable en el llistat dels millors discos de música mai fets.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc és un dels que venien inclosos en els fascicles de la 'Historia del Rock' que va editar Planeta-Agostini a finals dels 80 (un altre és el 'Last in Line' de Dio). La novetat d'aquesta entrega per fascicles (que avui no tindria cap èxit) radicava en el fet que cada setmana, a part del fascicle, s'entregava també un CD original amb discos que eren clàssics del rock, com ara aquest. Vaig comprar-ne bastants fascicles, just fins quan em vaig quedar sense diners per comprar-ne més, (en aquell moment no treballava, per tant, no tenia massa estalviat). Va ser l'excusa perfecte per comprar-se CDs i per obrir-se a nous grups, a nous estils o, com és aquest cas, per tenir en CD música de Simon And Garfunkel que ja tenia en cinta (cassette).
  

Blondie - Greatest Hits

(imatge extreta del blog Comfortably Numb)

• Títol: Greatest Hits.
• Autor/Grup: Blondie.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Dreaming.
2. Call Me.
   
3. One Way Or Another.
   
4. Heart Of Glass.
   
5. The Tide Is High.
   
6. X Offender.
   
7. Hanging On The Telephone.
   
8. Rip Her To Shreds.
   
9. Rapture.
   
10. Atomic.
    
11. Picture This.
    
12. In The Flesh.
    
13. Denis.
    
14. (I´m Always Touched By Your) Presence, Dear.
    
15. Union City Blue.
    
16. The Hardest Part.
    
17. Island Of Lost Souls.
    
18. Sunday Girl.
    
19. Maria.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: El disc és un recull de les millors cançons d'aquest grup dels anys 70, referent del que es va donar a conéixer com a New Wave. En aquest disc hi trobem la super-coneguda 'Heart Of Glass', tot un referent de l'época disco, però també hi ha altres cançons molt conegudes: 'Call Me', 'One Way Or Another', 'Hanging On The Telephone', 'Atomic', 'Sunday Girl' (cantada en francès), moltes d'elles amb tocs del punk, fins i tot es van atrevir amb sons reggae a 'The Tide Is High' o amb el rap a 'Rapture'. El disc acaba amb 'Maria', una cançó força coneguda que van gravar en una reunificació del grup cap als finals dels 90. És un molt bon disc per conéixer aquest grup i gaudir de la veu de la rossa Debbie Harry.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest grup no és del més coneguts, si més no aquesta és la percepció que tinc jo, però, tanmateix, les seves cançons sí que ho són, especialment 'Heart Of Glass' i 'Maria'. El passat dimarts 30 de setembre vaig anar a les 'Jornadas Nielsen 2008' a l'Auditori Winterthur, al Centre Comercial l'Illa de Barcelona. Quan van acabar les jornades vaig passar una estona per l'FNAC, allà vaig veure que aquest recull tenia un preu molt reduït i no m'ho vaig pensar dues vegades, de seguida el vaig comprar.
  

Esra Kahraman - Parantez (+ Ex Love Single)

(imatge extreta del web Anatolian Rock)

• Títol: Parantez (+ Ex Love Single).
• Autor/Grup: Esra Kahraman.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons (disc 'Parentez'):

1. Yalan.
2. Adi Yok.
3. Mülteci.
4. Uzaktasin.
5. Nereye Saklarsin.
6. Ah Annem.
7. Gözyaslarim.
8. Olmuyor.
9. Cesaretin Var Mi.
10. Aglama.
11. Bazen.
    

• Cançons (single 'Ex Love'):
1. Ex Love.
2. Wake Up.
3. Come Back.
4. Sometimes.
5. Last Night In Istanbul.

• Format: CD.
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia (en turc).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Esra Kahraman és una cantant turca (com queda clar amb el nom de les cançons). El tipus de música que fa és un rock clàssic, sense masses pretensions però que entra força bé. El punt exòtic - des del nostre punt de vista - el tenim en el fet que és una cantant d'origen turc que canta en la seva llengua i en anglès. Aquest és un doble CD amb el disc 'Parantez' i amb el single 'Ex Love'. En aquest single canta en anglès, mentre que en el disc 'Parantez' canta exclusivament en turc. En el single hi trobem 3 cançons que són simplement les versions en anglès de 3 altres cançons en turc, així 'Wake Up' és la versió en anglès de 'Adi Yok', 'Come Back' és la versió de 'Yalan' i 'Sometimes' és la versió de 'Bazen'. Pel que fa al disc, comença amb la cançó 'Yalan', una cançó amb força i amb certa contundència, la segueix 'Adi Yok' on s'hi afegeix el so d'un piano, en la tercera 'Mülteci' hi destacaria la guitarra, de fet, en tot el disc el so de la guitarra és de qualitat, amb contundència i amb melodia i suavitat just quan fa falta en cada moment. També destacaria 'Ah Annem' amb regust àrab, 'Cesaretin Var Mi' pels canvis de ritme i 'Aglama' una balada amb un so molt mediterrani. Resumint, un bon disc de rock cantat en turc (però independentment d'aquesta qualitat, és un bon disc de rock).
  

• Comentaris/Anècdotes: Pel Pont de la Puríssima de desembre de 2004 vaig visitar Istanbul. Tinc per costum comprar música dels llocs on visito, en aquest cas, passejant per la rambla Istiklal (crec recordar que es deia així) vaig trobar moltes botigues de música, de fet, aquesta és una rambla peatonal molt comercial. En una d'aquestes botigues tenien com a música d'ambient aquest disc d'Esra Kahraman, vaig demanar escoltar-lo tot i vaig decidir comprar-me'l junt amb CDs d'altres grups, (el botiguer va ser molt amable i, a més, hi entenia força de música, de seguida em va proporcionar música que em va agradar de grups turcs).
  

Roger Hodgson - In The Eye Of The Storm

(imatge extreta del blog Merlinus & Samantha - Poções do Progressivo)

• Títol: In The Eye Of The Storm.
• Autor/Grup: Roger Hodgson.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Had A Dream (Sleeping With The Enemy).
2. In Jeopardy.
3. Lovers In The Wind.
4. Hooked On A Problem.
5. Give Me Love, Give Me Life.
6. I'm Not Afraid.
7. Only Because Of You.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar el primer disc de Roger Hodgson després de separar-se del grup Supertramp. És un disc amb el clàssic so que va portar Supertramp a l'èxit, desprèn algeria, entusiasme, força i calidesa quan cal, com per exemple en la darrera cançó del disc: 'Only Because Of You'. A part d'aquesta cançó també destaquen 'Had A Dream (Sleeping With The Enemy)', 'In Jeopardy' i 'Give Me Love, Give Me Life'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer el grup Supertramp quan van treure el disc 'Famous Last Words', és a dir, el que acabaria sent el darrer disc amb el Rick Davies i el Roger Hodgson tocant junts. Per això vaig estar especialment 'atent' a aquest 'In The Eye Of The Storm' i, com era previsible, el Roger Hodgson no va decebre, és un molt bon disc, fins i tot avui en dia, encara que han passat pràcticament 25 anys.
  

Jan Cyrka - Beyond The Common Ground

(imatge extreta del web Amazon)

• Títol: Beyond The Common Ground.
• Autor/Grup: Jan Cyrka.

• Estil musical: Guitar Hero.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Horse Of Another Colour.
2. The Equaliser.
3. Two Wheels Are Better Than Four.
4. In Search Of Common Ground.
5. On The Contrary.
6. From Your Lips.
7. Western Eyes.
8. Missing The Motive.
9. I Remember.
10. Sitting On Eggs.
11. The Hoodlum.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Jan Cyrka és un virtuós de la guitarra que, tanmateix, només ha tret 3 discos en solitari, aquest 'Beyond The Common Ground', el 'Spirit' i el 'Prickly Pear', tots amb alguna dificultat per trobar-los. Aquest 'Beyond The Common Ground' és un disc totalment instrumental on predomina clarament la guitarra, un so de guitarra dura, amb semblances amb Joe Satriani, també recorda a l'Steve Vai tot i que Jan Cyrka és més melòdic. Des de la primera cançó - 'Horse Of Another Colour' - aquest disc ja enganxa, és una cançó on les guitarres dialoguen entre si, molt original. La segona cançó - 'The Equaliser' - té molta més canya, tot i que 'Two Wheels Are Better Than Four', 'Western Eyes' i 'The Hoodlum' són les que treu més fum de la guitarra. D'altra banda, el disc també inclou belles peces melòdiques 'In Search Of Common Ground', 'From Your Lips' o 'I Remember' on demostra que també pot tocar suaument i amb elegància. Aquest és un disc recomanable, especialment per no ser tan conegut com d'altres guitar heroes com Joe Satriani o Steve Vai.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc va aparèixer als voltants del 1992, una época on escoltava molta música semblant, Jan Cyrka va esdevenir una mica de 'sang fresca' en aquest món. Només escoltant la primera cançó del disc en vaig tenir prou per decidir-me a comprar-lo.
  

Marc Antoine - Universal Language

(imatge extreta del blog Music Is My Life)

• Títol: Universal Language.
• Autor/Grup: Marc Antoine.

• Estil musical: Jazz.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Palm Strings.
   
2. Valerio.
   
3. Celta.
   
4. Children At Play.
   
5. El Camino.
   
6. N.Y. Strolling.
   
7. Elikya (Hope).
   
8. Bossa Nouveau.
   
9. Point Of View.
   
10. Crossroads.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: En Marc Antoine és un d'aquells músics fets a si mateix. Prové de l'ètnia gitana on de petit ja el van encaminar cap a la guitarra, de fet, aquest disc, en la contraportada s'indica 'file under jazz' però també s'hauria d'incloure en un apartat de 'guitarra espanyola'. Aquest disc és una mica eclèctic, amb una barreja del so del que es coneix com a smooth jazz amb tocs electrònics i amb l'omnipresència del so de la guitarra espanyola. Algunes cançons destil·len un aire proper al new age amb una constant bateria electrònica de fons, com per exemple a 'Crossroads'. Però, personalment, crec que les millors cançons són les del principi on el so de la guitarra és més present (i més viu), 'Palm Strings', 'Celta', 'Children At Play', 'Elikya (Hope)' (amb aires brasilers), però la cançó que prefereixo és la d''El Camino', potser per què té tocs flamencs. Tot i que té alguna cançó cantada, és bàsicament un disc instrumental.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'La Ciudad De Las Ideas' del Vicente Amigo, de sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el so de qualitat de la guitarra del Marc Antoine complementat amb aires de jazz, un estil que reconec que no és dels que més escolto, (si exceptuo a la Diana Krall). D'altra banda, comentar l'anècdota que vaig estar a punt de comprar un disc del Marc Anthony pensant-me que era del Marc Antoine, només escoltar-lo ja vaig veure que no feien la mateixa música...
  

Savatage - Dead Winter Dead

(imatge extreta del web Metal Kingdom)

• Títol: Dead Winter Dead.
• Autor/Grup: Savatage.

• Estil musical: Progressive Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Overture.
   
2. Sarajevo.
   
3. This Is The Time (1990).
   
4. I Am.
   
5. Starlight.
   
6. Doesn't Matter Anyway.
   
7. This Isn't What We Meant.
   
8. Mozart And Madness.
   
9. Memory.
   
10. Dead Winter Dead.
    
11. One Child.
    
12. Christmas Eve (Sarajevo 12/24).
    
13. Not What You See.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Dead Winter Dead' és una obra conceptual que narra la història d'un enamorament d'un noi serbi amb una noia musulmana durant la Guerra de Bòsnia. Com tota obra conceptual, totes les cançons estan relacionades entre si, seguint un fil conductor de principi a fi. Personalment hi destaco l'apartat instrumental amb unes guitarres excel·lents, a estones amb duresa a estones amb calidesa; també s'ha de remarcar la incorporació d'altres instruments no habituals en el rock dur, com per exemple, violencel, violins o pianos o, fins i tot, la utilització de diferents veus a la vegada com passa a 'One Child' o sobretot a 'Not What You See'. Un molt bon exemple de progressive metal, per tant, has d'escoltar tot el disc per fer-te una idea del què és. D'altra banda comentar que d'aquest disc en va derivar una banda paral·lela als Savatage, els Trans-Siberian Orchestra (TSO) amb un so barreja del so de la música clàssica amb el so metal, tota una curiositat!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest va ser una sorpresa quan va aparèixer, fins llavors els Savatage no m'havien agradat massa. Només escoltar les primeres cançons ja vaig veure que era un boníssim treball i de seguida me'l vaig comprar. Fa reflexionar la cita d'Stalin que van posar a la contraportada del disc 'A single death is a tragedy, a million deaths is a statistic'.
  

Rod Stewart - The Story So Far The Very Best Of

(imatge extreta del blog DJ Elias)

• Títol: The Story So Far The Very Best Of.
• Autor/Grup: Rod Stewart.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons (en dos discos):

• DISC 1: A Night Out
1. Maggie May.
   
2. Baby Jane.
   
3. Some Guys Have All The Luck.
   
4. Young Turks.
   
5. Da Ya Think I'm Sexy?.
   
6. What Am I Gonna Do (I'm So In Love With You).
   
7. Hot Legs.
   
8. You Wear It Well.
   
9. Rhythm Of My Heart.
   
10. Downtown Train.
    
11. The Motown Song.
    
12. This Old Heart Of Mine.
    
13. Tonight I'm Yours.
    
14. Ooh La La.
    
15. I Can't Deny It.
    
16. It Takes Two.
    
17. Stay With Me.

• DISC 2: A Night In.
  
1. Sailing.
2. I Don't Want To Talk About It.
   
3. Have I Told You Lately.
   
4. The First Cut Is The Deepest.
   
5. You're In My Heart (The Final Acclaim).
   
6. All For Love.
   
7. Tonight's The Night (Gonna Be Allright).
   
8. Every Beat Of My Heart.
   
9. Tom Traubert's Blues (Waltzing Matilda).
   
10. Don't Come Around Here.
    
11. The Killing Of Georgie (Part 1 And II).
    
12. Love Touch.
    
13. I Was Only Joking.
    
14. Ruby Tuesday.
    
15. In A Broken Dream.
    
16. Reason To Believe.
    
17. In My Life.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc recopilatori va aparèixer al 2001. És un disc estructurat en dues parts, la primera - 'A Night Out' - hi trobem gravacions més rockeres en estudi d'un recull de les seva millors cançons, jo hi destacaria: 'Maggie May', 'Baby Jane', 'Young Turks', 'Hot Legs', 'Stay With Me' i per descomptat 'Da Ya Think I'm Sexy?'. En canvi, en la segona part - 'A Night In' - hi tenim les seves millors balades i cançons acústiques. Cal destacar-hi: 'Sailing', 'I Don't Want To Talk About It', 'Tonight's The Night (Gonna Be Allright)', 'Every Beat Of My Heart', ''. Un bon disc recopilatori per conèixer aquest compositor. D'altra banda comentar que Rod Stewart és un molt bon versionista, en aquest disc hi trobem versions de cançons de Tom Waits, Cat Stevens, Van Morrison, Bryan Adams, dels Rolling Stones o dels Beatles, entre d'altres.
  

• Comentaris/Anècdotes: Quan era petit recordo el boom que hi va haver amb la cançó 'Da Ya Think I'm Sexy?', 'You're In My Heart'; més endavant, un dels meus germans es va comprar el disc 'Absolutely Live', un directe amb les seves millors cançons de finals dels 70, principis 80. Aquest disc el vaig escoltar moltíssimes vegades, de fet, m'agrada més aquesta época del Rod Stewart quan era més rocker...
  

Whitesnake - Good To Be Bad

(imatge extreta del blog Fuerza de Choque)

• Títol: Good To Be Bad.
• Autor/Grup: Whitesnake.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Best Years.
   
2. Can You Hear The Wind Blow?.
   
3. Call On Me.
   
4. All I Want All I Need.
   
5. Good To Be Bad.
   
6. All For Love.
   
7. Summer Rain.
   
8. Lay Down Your Love.
   
9. A Fool In Love.
   
10. Got What You Need.
    
11. ‘Till The End Of Time.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Feia gairebé 20 anys que Whitesnake no treia cap disc en estudi, semblava que David Coverdale ja no tenia més inspiració... Però no ha estat així, aquest 'Good To Be Bad' és un bon disc de hard rock on hi destacaria, especialment, el so de les guitarres. Des de la primera cançó 'Best Years' se't genera interès per veure com serà la resta del disc. A part d'aquesta primera cançó, jo també destacaria 'Can You Hear The Wind Blow?', 'Call On Me', 'Good To Be Bad', el blues 'A Fool In Love', 'Got What You Need' i l'acústica '‘Till The End Of Time'. Un molt bon disc de hard rock al més pur estil de la dècada del 80.
  

• Comentaris/Anècdotes: Pocs dies després de sortir aquest disc vaig anar a la botiga Disc K7 a comprar música. Entre d'altres estils, els hi vaig demanar un disc de clàssic hard rock, em venia de gust, i, evidentment, que no el tingués ja. De seguida em van ensenyar aquest 'Good To Be Bad', desconeixia que Whitesnake havia tret un nou disc en estudi; un bon exemple que és positiu deixar-se assessorar per experts, en cas contrari difícilment m'hauria interessat per aquest disc, especialment tenint en compte l'horrible portada que té...
  

Michael Jackson - Number Ones

(imatge extreta del blog Michael Jackson)

• Títol: Number Ones.
• Autor/Grup: Michael Jackson.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Don't Stop 'til You Get Enough.
   
2. Rock With You.
   
3. Billie Jean.
   
4. Beat It.
   
5. Thriller.
   
6. Human Nature.
   
7. I Just Can't Stop Loving You.
   
8. Bad.
   
9. The Way You Make Me Feel.
   
10. Dirty Diana.
    
11. Smooth Criminal.
    
12. Black Or White.
    
13. You Are Not Alone.
    
14. Earth Song.
    
15. Blood On The Dance Floor.
    
16. You Rock My World.
    
17. Break Of Dawn.
    
18. One More Chance.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Indubtablement Michael Jackson és un dels grans compositors de la història de la música, (un altre tema són els seus problemes personals...). Tal com indica el títol, aquest 'Number Ones' conté un recull dels principals hits d'aquest autor. Per tant inclou cançons que formen part de la història: 'Billie Jean', 'Beat It', 'Thriller', 'Bad', 'Black Or White', entre d'altres. A més inclou una nova cançó 'One More Chance'. Cal tenir en compte que el CD que tinc és de la versió internacional del disc, en la versió americana el llistat de cançons no era exactament el mateix. Com a curiositat indicar que es van fer 4 portades diferents d'aquest disc, són 4 postures diferents del Michael Jackson ballant. Resumint, un molt bon disc per a qui no tingui res del Michael Jackson.
  

• Comentaris/Anècdotes: No sóc un gran fan de Michael Jackson però és difícil que una recopilació dels seus grans èxits no agradi a tothom, de fet, el disc 'Thriller' (diuen que el més venut de tota la història) forma part de la banda sonora de la meva infància. Per cert, aquest disc el vaig comprar a Santiago de Chile quan estava de lluna de mel.