Fish - Sunsets On Empire

(imatge extreta del web FishyFreak)

• Títol: Sunsets On Empire.
• Autor/Grup: Fish.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. The Perception Of Johnny Punter.
2. Goldfish & Clowns.
3. Change Of Heart.
4. What Colour Is God?.
5. Tara.
6. Jungle Ride.
7. Worm In A Bottle.
8. Brother 52.
9. Sunsets On Empire.
10. Say It With Flowers.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest 'Sunsets On Empire' fou el quart disc en solitari de Fish després que deixés de ser el cantant del grup Marillion, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest és un bon disc que sortir a la llum en el 1997 fruit, bàsicament, del treball de Fish i d'Steve Wilson (dels Porcupine Tree). El resultat és un so molt enèrgic, cru, força més rocker que no pas simfònic (en contraposició a d'altres discos com, per exemple, el 'Vigil In A Wilderness of Mirrors'). Com a cançons cal destacar 'The Perception Of Johnny Punter', amb un inici ideal per introduir el disc, 'Goldfish & Clowns', 'Change Of Heart', 'Sunsets On Empire', i, especialment, 'What Colour Is God?' amb una tornada molt repetitiva, insistit, 'matxacona'... però que m'encanta! i 'Brother 52' també molt 'pegadiza' amb una tornada fàcil de recordar.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com ja vaig comentar en la fitxa del 'Raingods With Zippos', en el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1997, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Sunsets On Empire'.

• Vols fer-ne un tast?: No es troben gaires referències lliures a la Xarxa (amb una mínima qualitat) d'aquest 'Sunsets On Empire'. Tanmateix, aquí teniu una excel·lent versió en directe de 'The Perception Of Johnny Punter' gravat a Mainz en el 2007; també us enllaço el vídeo de la cançó 'Brother 52'.

Fish - Raingods With Zippos

(imatge extreta del web The-Company.com, The Official Fish Site)

• Títol: Raingods With Zippos.
• Autor/Grup: Fish.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Tumbledown.
2. Mission Statement.
3. Incomplete.
4. Tilted Cross.
5. Faithhealer.
6. Rites Of Passage.
7. Plague Of Ghosts: (I) Old Haunts.
8. Plague Of Ghosts: (II) Digging Deep.
9. Plague Of Ghosts: (III) Chocolate Frogs.
10. Plague Of Ghosts: (IV) Waving At Stars.
11. Plague Of Ghosts: (V) Raingod's Dancing.
12. Plague Of Ghosts: (VI) Wake-Up Call (Make It Happen).
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Fish és conegut, sobretot, per ser el cantant dels primers anys del grup Marillion, fins que el 1988 deixa aquest grup per a continuar una carrera en solitari, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest 'Raingods With Zippos' és, probablement, un dels millors discos en solitari de Fish. El disc té una primera part (més de rock que no pas de rock simfònic) amb cançons aïllades les unes de les altres on, personalment, hi destacaria 'Tumbledown' (amb una suau introducció amb piano, tot i que la cançó és bastant rockera), 'Mission Statement' (també rockera i, a més, amb un ritme frenètic), 'Faithhealer', i la esplèndida i melancòlica balada 'Rites Of Passage'. La segona part és un recull de cançons sota un mateix fil conductor anomenat 'Plague Of Ghosts', unint-se per formar una sola cançó amb diferents canvis de ritme, tot plegat al més pur estil rock simfònic. Per descomptat, com a fanàtic del rock simfònic, aquesta segona part és la que més m'agrada, (sense desmerèixer la primera que està prou bé). Sens dubte, la millor cançó del disc és la que li dóna part del nom: 'Raingod's Dancing', és claríssimament un hit, una cançó on predomina el so del piano i l'extrordinària veu de Fish. Resumint, un dels millors discos de Fish en solitari, probablement aquest i el 'Vigil In A Wilderness Of Mirrors' i el 'Sunsets Of Empire' són els millors, (si bé aquest darrer és més rocker que no simfònic).
  

• Comentaris/Anècdotes: En el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1999, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Raingods With Zippos', a més, els discos de Marillion que havia tret l'any anterior (1998) - el 'Radiation' - i el que va treure el 1999 - 'Marillion.com' - eren força fluixos. Tot plegat, unit a l'alta qualitat d'aquest 'Raingods With Zippos', va fer que l'escoltés molt. De fet, és un molt bon disc per veure el que és capaç de fer Fish... (llàstima que els següents treballs clarament no van estar a la mateixa alçada).
  

Arrakeen - Patchwork

(imatge extreta del blog Progressivement Vôtre !)

• Títol: Patchwork.
• Autor/Grup: Arrakeen.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Le Monde Du Quoi.
2. Différences.
3. L'ent'aluve.
4. Folle Marie (Live Version).
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en francès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Patchwork' és el primer disc dels Arrakeen, l'únic grup de rock simfònic d'origen francès que conec. El seu so és molt semblant al de Marillion de la primera época (l'época de Fish). De fet, en la darrera cançó - 'Folle Marie' - hi toca Steve Rothery, guitarrista de Marillion. Les cançons entren molt bé, especialment la primera 'Le Monde Du Quoi', i a més la cantant - Maïko - li dóna un lirisme encara més gran al seu so, s'ha de reconèixer que l'idioma francès és ideal per aquest tipus de música. Molt recomanable per a tots aquells a qui els hi agradi el rock simfònic semblant a Marillion, llàstima que té una durada molt curta. Per cert, tinc entès que actualment aquest disc està descatalogat, és molt difícil trobar-lo en alguna botiga.
  

• Comentaris/Anècdotes: Cada any tenia el costum d'anar a la Fira del Disc que organitzava el Jordi Tardà. Sempre intentava comprar algun grup que no conegúes; va ser així com un any vaig comprar aquest disc a la parada de la botiga Pan y Música, especialistes en rock simfònic, que tenien a la Fira del Disc.