skip to main |
skip to sidebar
- Títol: Thick As A Brick.
- Autor/Grup: Jethro Tull.
- Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Thick As A Brick (Part I).
- Thick As A Brick (Part II).
- Descripció del disc: Aquest és un clar exemple de rock simfònic. 'Thick As A Brick' és un disc de dues cançons degut a les limitacions dels discos de vinil, és a dir, si s'edités actualment tindria una sola cançó d'uns tres quarts d'hora. Tot el disc és una història, la història de Gerald Bostock, àlies Little Milton, que va guanyar un concurs de poesia i que posteriorment va ser desqualificat (per utilitzar 'paraules d'adults'). En aquest disc, a diferència de la majoria de discos de Jethro Tull, no predomina tant la flauta d'Ian Anderson sinó que es noten molt més els sintetitzadors i els orgues, ressaltant encara més la simfonia del disc. És un disc conceptual que cal escoltar amb tranquilitat i des del principi fins al final, és, doncs, un disc que costa d'entrar, però que a mesura que el vas escoltant vas trobant nous matisos que fa que t'enganxi cada cop més, per tant, s'ha d'escoltar amb paciència, només així es pot descobrir totalment aquesta joia musical.
- Comentaris/Anècdotes: Jetro Tull és un dels meus grups preferits, la majoria dels seus discos els tinc en vinil, de fet, aquest 'Thick As A Brick' el tinc en vinil i en CD. En la versió en vinil aquest disc es presentava com un diari: el 'St. Cleve Chronicle & Linwell Advertiser', amb diferents fulles plenes de notícies, passatemps, ... és a dir, un autèntic diari, llàstima que en la versió en CD només s'inclogués la portada del diari.
- Títol: Bellybutton.
- Autor/Grup: Jellyfish.
- Estil musical: Pop Rock (Power Pop)
- Puntuació (de 0 a 10): 9.
- The Man I Used To Be.
- That Is Why.
- The King Is Half Undressed.
- I Wanna Stay Home.
- She Still Loves Him.
- All I Want Is Everything.
- Now She Knows She's Wrong.
- Bed Spring Kiss.
- Baby's Coming Back.
- Calling Sarah.
- Descripció del disc: Aquest 'Bellybutton' va ser el primer disc del grup Jellyfish. Tot i que no va tenir l'èxit esperat, (probablement per la poca publicitat que se'n va fer), aquest disc va aportar aire fresc a la música pop, de fet és un dels discos que més s'identifiquen amb l'estil Power Pop. Tot el disc està ple de 'records' d'altres grups: The Beatles, Cheap Trick, The Who, etcètera; de fet, Jellyfish actualment està considerat com un grup de culte i costa força trobar els seus discos a les botigues de música. D'aquest 'Bellybutton' cal destacar 'The Man I Used To Be' una cançó amb bastant canvis de ritme, una mica melancòlica, (només escoltant aquesta cançó ja en vaig tenir prou per veure que aquest disc m'encantaria), 'That Is Why' una cançó de mig temps, molt més alegre i més 'pegadiza', 'The King Is Half Undressed' que podria ser dels Who, 'She Still Loves Him' també de mig temps amb un inici que no té res a veure amb la resta de la cançó, 'All I Want Is Everything' molt més ràpida i dura, de tall Cheap Trick, 'Now She Knows She's Wrong' un altre mig temps, alegre, desenfadat, típic de Jellyfish. Però la millor cançó del disc (i del grup), sense cap mena de dubte, és 'Baby's Coming Back' un autèntic hit que identifica el so del grup. Resumint: un molt bon disc per a tothom a qui li agradi un pop rock alegre, desenfadat, directe. Molt recomanable!.
- Comentaris/Anècdotes: Aquest és un exemple de disc que no hauria comprat si no fos per la recomanació del meu cosí Xavi, (responsable de la botiga Disc K7 de Granollers quan va sortir aquest disc, el 1990). De seguida em va agradar molt el so de Jellyfish, de fet, quan van treure el segon disc - 'Spilt Milk' - me'l vaig comprar sense ni escoltar-lo. Llàstima que el grup va desaparèixer tot seguit. No obstant, segueixo sent un admirador d'aquest grup... fins al punt que la meva primera aportació a la Vikipèdia va ser aquest article sobre Jellyfish.
- Títol: The Ultimate Collection.
- Autor/Grup: The Kinks.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- You Really Got Me.
- All Day And All Of The Night.
- Tired Of Waiting For You.
- Everybody's Gonna Be Happy.
- Set Me Free.
- See My Friend.
- Till The End Of The Day.
- Dedicated Follower Of Fashion.
- Sunny Afternoon.
- Dead End Street.
- Waterloo Sunset.
- Death Of A Clown.
- Autumm Almanac.
- Susannah's Still Alive.
- Wonderboy.
- Days.
- Plastic Man.
- Victoria.
- Lola.
- Apeman.
- Supersonic Rocket Ship.
- Better Things.
- Come Dancing.
- Don't Forget To Dance.
- Cançons (segon disc):
- David Watts.
- Stop Your Sobbing.
- Dandy.
- Mr. Pleasent.
- I Gotta Move.
- Who'll Be The Next In Line.
- I Need You.
- Where Have All The Good Times Gone.
- Sittin' On My Sofa.
- A Well Respected Man.
- I'm Not Like Everybody Else.
- Love Me Till The Sun Shines.
- She's Got Everything.
- Starstruck.
- Shangri-La.
- God's Children.
- Celluloid Heroes.
- (Wish I Could Fly Like) Superman.
- Do It Again.
- Living On A Thin Line.
- Descripció del disc: The Kinks és un grup de rock que en els anys 60-70 va rivalitzar amb els Rolling Stones i els Who per a ser la segona banda de rock més important, després dels Beatles. Tot i això aquí a Espanya The Kinks no van tenir gaire ressò. Aquest 'The Ultimate Collection' és un recull dels millors hits d'aquest grup de rock des del 1964 fins al 1984, és per tant, un recull de 20 anys d'èxits. En ell hi trobareu 44 cançons, (el CD és doble i les cançons - com era habitual en aquella època, curtes), corresponents a les millors cançons d'aquest grup: 'All Day And All Of The Night', 'Till The End Of The Day', 'Sunny Afternoon', 'Days', 'Victoria', 'Come Dancing', 'David Watts', 'I Need You', 'A Well Respected Man', 'Do It Again', 'Living On A Thin Line', però molt especialment: 'You Really Got Me' (que diuen que és una cançó precursora del Hard Rock) i 'Lola' (segurament l''himne' més conegut del grup). És un molt bon recull del millor que ha ofert aquest grup a la música, i, a més, està ordenat cronològicament (això fa que el millor disc sigui el primer). Resumint: un recopilatori ideal per a qui (encara) no conegui aquest grup (particularment m'encanta el seu so - fresc - de guitarra, entre d'altres...).
- Comentaris/Anècdotes: La primera vegada que vaig escoltar The Kinks va ser quan van treure el disc 'Word Of Mouth' del 1984 amb els hits 'Do It Again' i 'Living On A Thin Line'. Posteriorment, en la dècada dels 90, recordo que em vaig copiar un cassette del meu cosí amb les cançons més emblemàtiques del grup... fins que en el 2002 es va editar aquest 'The Ultimate Collection' que vaig decidir comprar-me'l com a (auto-)regal de Reis del 2003.
- Títol: Bridge Over Troubled Water.
- Autor/Grup: Simon And Garfunkel.
- Estil musical: Folk Rock.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Bridge Over Troubled Water.
- El Condor Pasa.
- Cecilia.
- Keep The Customer Satisfied.
- So Long, Frank Lloyd Wright.
- The Boxer.
- Baby Driver.
- The Only Living Boy In New York.
- Why Don't You Write Me.
- Bye Bye Love.
- Song For The Asking.
- Descripció del disc: Aquest 'Bridge Over Troubled Water' és el cinquè i (desgraciadament el darrer) disc de Simon And Garfunkel. És un disc que segurament estaria en el llistat dels 100 millors discos de la història, de fet, es calcula que se n'han venut més de 20 milions de còpies i va guanyar el Grammy al millor disc. El disc està ple de hits que només escoltar-los de seguida et vénen al cap, especialment la cançó 'The Boxer'. El disc conté 11 cançons alternant-se les més tranquiles amb les més alegres, així trobem que la que dóna nom el disc 'Bridge Over Troubled Water' comença tranquilament, amb una introducció de piano per mica en mica anar agafant força amb la percussió i la secció de violins i, especialment amb la veu. 'El Condor Pasa' també comença molt suau amb les típiques flautes andines (de Perú?), també és una excel·lent cançó, tot i que en prefereixo d'altres. 'Cecilia' és una de les cançons més alegres del disc amb una base rítmica que 'enganxa' molt (en el sentit positiu de la paraula). 'Keep The Customer Satisfied' també és una canço força alegre on el que destaca és la secció de vent. 'So Long, Frank Lloyd Wright' és una de les cançons lentes i més fluixes del disc (sense ser una cançó dolenta). 'The Boxer' és clarament el hit principal del disc, i, de fet, una de les cançons més conegudes de Simon And Garfunkel, la seva tornada és conegudíssima. 'Baby Driver' és una cançó alegre sense massa pretensió. 'The Only Living Boy In New York' és un mig temps que no destaca gaire. 'Why Don't You Write Me' torna a ser una cançó de mig temps, però més moguda que l'anterior, amb una guitarra que recorda el so country (tot i que la cançó està molt lluny d'aquest estil de música). 'Bye Bye Love' és un altre dels hits del disc, de fet, es pot considerar un himne, amb una tornada senzilla, alegre i fàcil de recordar; apareix en el disc enregistrat en directe. S'acaba el disc amb una molt bona cançó lenta: 'Song For The Asking'. Tot el disc està molt treballat, especialment la seva producció, està ple de matisos que, amb l'arribada del CD, es van fer més palesos; mereix tenir un lloc respectable en el llistat dels millors discos de música mai fets.
- Comentaris/Anècdotes: Aquest disc és un dels que venien inclosos en els fascicles de la 'Historia del Rock' que va editar Planeta-Agostini a finals dels 80 (un altre és el 'Last in Line' de Dio). La novetat d'aquesta entrega per fascicles (que avui no tindria cap èxit) radicava en el fet que cada setmana, a part del fascicle, s'entregava també un CD original amb discos que eren clàssics del rock, com ara aquest. Vaig comprar-ne bastants fascicles, just fins quan em vaig quedar sense diners per comprar-ne més, (en aquell moment no treballava, per tant, no tenia massa estalviat). Va ser l'excusa perfecte per comprar-se CDs i per obrir-se a nous grups, a nous estils o, com és aquest cas, per tenir en CD música de Simon And Garfunkel que ja tenia en cinta (cassette).
