Lila Downs - Ojo De Culebra

(imatge extreta del web Crisol de Músicas)

• Títol: Ojo De Culebra.
• Autor/Grup: Lila Downs.

• Estil musical: Mestissatge entre música tradicional mexicana i rock americà (entre d'altres estils).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Ojo De Culebra.
2. Perro Negro.
3. Little Man.
4. Tierra De Luz.
5. Justicia.
6. Black Magic Woman.
7. Skeleton.
8. Yo Envidio Al Viento.
9. Taco De Palabras.
10. Minimum Wage.
11. I Would Never.
12. Los Pollos.
13. Silent Thunder.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
  
• Enllaça a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Lila Downs és una cantant mexicana que es va criar entre la cultura mexicana (la de la seva mare) i la cultura nord-americana (la del seu pare), a més, està casada amb Paul Cohen, un saxofonista nord-americà. La seva música és una barreja de molts estils, des de l'estil més tradicional de la música mexicana (incloent les "Rancheras") fins al rock més clàssic o el blues, amb una veu amb molt caràcter i amb un fort missatge reivindicatiu; de fet, és una compositora molt difícil de classificar estilísticament. Aquest 'Ojo De Culebra' (que en la versió americana li van posar el nom de 'Shake Away'), conté moltes col·laboracions (Mercedes Sosa, Enrique Bunbury, La Mari de Chambao, etc). El resultat és un disc amb un so molt fresc, amb la veu molt personal de la Lila Downs, amb una barreja de cançons en castellà i en anglès, amb molt bones versions, entre elles el 'Black Magic Woman' de Peter Green (però immortalitzada per Santana); i el 'I Envy The Wind' ('Yo Envidio Al Viento') de Lucinda Williams. Del disc destaco les cançons: 'Ojo De Culebra', 'Little Man', amb una potent secció de vent; 'Tierra De Luz', amb records a un bolero; la molt especial versió de 'Black Magic Woman'; 'Yo Envidio Al Viento' pel seu lirisme; 'Taco De Palabras' i 'Los Pollos' per la seva frescor... Però, per sobre de tot, cal destacar la cançó 'Justicia', pels seus canvis de ritme, per tenir una tornada que s'enganxa, per la compenetració amb Bunbury i, especialment, per la seva lletra (ideal per algunes accions que estan passant darrerament en la justícia espanyola :(.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que aquest disc no l'hauria comprat mai, ni per la portada, ni per la cantant (que la desconeixia per complert), ni per l'estil musical (no acostumo a comprar gaire música en castellà, especialment si no és d'Espanya. Quan vaig tornar del Tecnimap, vaig decidir fer-me un auto-regal: vaig decidir comprar-me música... però volia que fos de grups/estils que fossin nous per mi. Entre d'altres discos, l'Andrés del Disc K7 em va recomanar aquest disc de la Lila Downs... com sempre, ho va encertar!.

• Vols fer-ne un tast?: A Spotify pots escoltar tot el disc.

Lucinda Williams - Little Honey

(imatge extreta del blog Rockland)

• Títol: Little Honey.
• Autor/Grup: Lucinda Williams.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Real Love.
2. Circles And X's.
3. Tears Of Joy.
4. Little Rock Star.
5. Honey Bee.
6. Well Well Well.
7. If Wishes Were Horses.
8. Jailhouse Tears.
9. Knowing.
10. Heaven Blues.
11. Rarity.
12. Plan To Marry.
13. It's A Long Way To The Top.

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Little Honey' és un molt bon disc de la cantautora americana Lucinda Williams. És un disc força rocker, alegre i, en algunes cançons, amb força canya, com per exemple a 'Honey Bee'. El disc està ple de participacions d'altres músics com ara Elvis Costello o Susanna Hoffs (que recordo de la seva etapa a les Bangles), de fet, la part vocal de la primera cançó - 'Real Love' - es nota clarament la veu de la Susanna Hoffs. A més, una altre fet que valoro molt positivament, les guitarres estan immenses, pletòriques, amb força quan fa falta, amb melodia quan pertoca. Com a curiositat, dir-vos que la darrera cançó del disc 'It's A Long Way To The Top' és una esplèndida versió de la cançó homònima d'AC/DC (que si no recordo malament és del disc 'T.N.T'). Resumint: un molt bon disc de rock americà, altament recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Fa molts anys que conec qui és la Lucinda Williams però reconec que mai m'havia comprat cap disc d'ella. De fet, ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups aprofitant que era el meu aniversari i volia fer-me un autoregal. L'Andrés em va recomanar varis discos, de fet, vaig haver de parar per què el pressupost s'havia esgotat, vaig comprar AC/DC, John Mellencamp, Willie Nelson & Wynton Marsalis, Eli 'Paperboy' Red, Nicole Willis, James Hunter i aquest de la Lucinda Williams, no està gens malament la selecció, oi?.
  

Esra Kahraman - Parantez (+ Ex Love Single)

(imatge extreta del web Anatolian Rock)

• Títol: Parantez (+ Ex Love Single).
• Autor/Grup: Esra Kahraman.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons (disc 'Parentez'):

1. Yalan.
2. Adi Yok.
3. Mülteci.
4. Uzaktasin.
5. Nereye Saklarsin.
6. Ah Annem.
7. Gözyaslarim.
8. Olmuyor.
9. Cesaretin Var Mi.
10. Aglama.
11. Bazen.
    

• Cançons (single 'Ex Love'):
1. Ex Love.
2. Wake Up.
3. Come Back.
4. Sometimes.
5. Last Night In Istanbul.

• Format: CD.
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia (en turc).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Esra Kahraman és una cantant turca (com queda clar amb el nom de les cançons). El tipus de música que fa és un rock clàssic, sense masses pretensions però que entra força bé. El punt exòtic - des del nostre punt de vista - el tenim en el fet que és una cantant d'origen turc que canta en la seva llengua i en anglès. Aquest és un doble CD amb el disc 'Parantez' i amb el single 'Ex Love'. En aquest single canta en anglès, mentre que en el disc 'Parantez' canta exclusivament en turc. En el single hi trobem 3 cançons que són simplement les versions en anglès de 3 altres cançons en turc, així 'Wake Up' és la versió en anglès de 'Adi Yok', 'Come Back' és la versió de 'Yalan' i 'Sometimes' és la versió de 'Bazen'. Pel que fa al disc, comença amb la cançó 'Yalan', una cançó amb força i amb certa contundència, la segueix 'Adi Yok' on s'hi afegeix el so d'un piano, en la tercera 'Mülteci' hi destacaria la guitarra, de fet, en tot el disc el so de la guitarra és de qualitat, amb contundència i amb melodia i suavitat just quan fa falta en cada moment. També destacaria 'Ah Annem' amb regust àrab, 'Cesaretin Var Mi' pels canvis de ritme i 'Aglama' una balada amb un so molt mediterrani. Resumint, un bon disc de rock cantat en turc (però independentment d'aquesta qualitat, és un bon disc de rock).
  

• Comentaris/Anècdotes: Pel Pont de la Puríssima de desembre de 2004 vaig visitar Istanbul. Tinc per costum comprar música dels llocs on visito, en aquest cas, passejant per la rambla Istiklal (crec recordar que es deia així) vaig trobar moltes botigues de música, de fet, aquesta és una rambla peatonal molt comercial. En una d'aquestes botigues tenien com a música d'ambient aquest disc d'Esra Kahraman, vaig demanar escoltar-lo tot i vaig decidir comprar-me'l junt amb CDs d'altres grups, (el botiguer va ser molt amable i, a més, hi entenia força de música, de seguida em va proporcionar música que em va agradar de grups turcs).
  

W.A.S.P - W.A.S.P.

(imatge extreta del blog Glam & Sleazy Hard Rock Paradise by WASPmaniac)

• Títol: W.A.S.P..
• Autor/Grup: W.A.S.P..

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Animal (Fuck Like A Beast).
2. I Wanna Be Somebody.
   
3. L.O.V.E. Machine.
   
4. The Flame.
   
5. B.A.D.
   
6. School Daze.
   
7. Hellion.
   
8. Sleeping (In The Fire).
   
9. On Your Knees.
   
10. Tormentor.
    
11. The Torture Never Stops.
    
12. Show No Mercy.
    
13. Paint It Black.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest va ser el disc de debut del grup 'W.A.S.P', (hi ha nombroses teories sobre què volen dir aquestes 4 sigles...). És un disc amb cançons molt representatives del heavy metal amb tocs de glam metal. Personalment hi destacaria 'Animal (Fuck Like A Beast)', 'L.O.V.E. Machine', 'School Daze', 'Hellion', la balada 'Sleeping (In The Fire)' i especialment 'I Wanna Be Somebody', tot un himne del grup. El disc que tinc es correspon a una reedició del 1997 on es va afegir la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' que inicialment estava previst que aparegués en el disc original però al final es va eliminar pel contingut de la seva lletra (amb el títol es pot deduir fàcilment qui contingut és...) ; també es van afegir dues cançons més 'Show No Mercy' i 'Paint It Black', (una versió del clàssic dels Rolling Stones).
  

• Comentaris/Anècdotes: A aquest disc li tinc un 'carinyo' especial, va ser un dels primers discos de heavy que vaig escoltar i un dels principals motius pels quals em vaig 'enganxar' en aquest tipus de música. Encara recordo (i haig de tenir per algun calaix) el primer cassette que em vaig fer recopilant música heavy de diferents discos, aquest cassette - amb un títol tan poc original com 'Heavy' - començava amb 'I Wanna Be Somebody', 'L.O.V.E. Machine' i 'School Daze', (tal com us he comentat la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' no apareixia en el disc original, per això inicialment no la tenia).
  

Diana Krall - The Girl In The Other Room

(imatge extreta del blog Sólo música y vídeos)

• Títol: The Girl In The Other Room.
• Autor/Grup: Diana Krall.

• Estil musical: Jazz.

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. Stop This World
2. The Girl In The Other Room
3. Temptation
4. Almost Blue
5. I've Changed My Address
6. Love Me Like A Man
7. I'm Pulling Through
8. Black Crow
9. Narrow Daylight
10. Abandoned Masquerade
11. I'm Coming Through
12. Departure Bay

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc vaig conéixer la Diana Krall, una dona que canta tant bé com maca és. A més, gràcies a aquest disc vaig començar a endinsar-me en un estil de música que pràcticament no havia escoltat res: el Jazz; tot i això s'ha de reconéixer que el jazz que hi ha en aquest disc es podria considerar pop jazz, un jazz força comercialitzat... però m'agrada!. D'aquest disc destacaria la cançó que dóna nom al disc 'The Girl In The Other Room' i, sobretot, la darrera cançó del disc, 'Departure Bay', una suau però intensa cançó que s'ha d'escoltar a la nit, acompanyat d'un bon licor i amb bona companyia... realment fa que tinguis ganes de més Diana Krall.
  

• Comentaris/Anècdotes: Curiosament vaig conéixer la Diana Krall per un article del José Luis de Vilallonga a El Periódico; m'agradava llegir l'article que hi escrivia (crec que n'escrivia un cada setmana). Recordo que va glossar la figura de la Diana Krall amb autèntica devoció, just al poc temps de sortir aquest disc. Això em va provocar la justa curiositat per comprar-me el disc... després d'escoltar-lo vaig entendre per què tenia tanta devoció per aquesta dona.

Dave Meniketti - On The Blue Side

(imatge extreta del blog Rock of Ages)

• Títol: On The Blue Side.
• Autor/Grup: Dave Meniketti.

• Estil musical: Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Man's World.
2. Angel On My Shoulder.
3. Can't Do Nothin' Right.
4. Loan Me A Dime.
5. Until The Next Time.
6. Just Coastin'.
7. Bad Feeling.
8. Say Goodbye.
9. Parchman Farm.
10. Take It Like A Man.
11. Baby Blues.
12. Mister Blister.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Dave Meniketti és el guitarrista de Yesterday & Today, un grup de rock dur de mitjans dels 80. Amb aquest disc Dave va voler homenatjar el blues, va fer el mateix que havia fet el Gary Moore amb el seu 'Still Got The Blues'. És un disc de rock blues més dur que l''Still Got The Blues' i amb solos de guitarrita boníssims, com per exemple el de la cançó 'Loan Me A Dime'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Mai he entès per quin motiu el grup Yesterday & Today mai va tenir l'èxit que es merexien, tenint en compte els bons discos que van realitzar. Sempre qualsevol disc relacionat amb aquest grup m'han interessat, aquest 'On The Blue Side' va significar mantenir l'idil·li amb l'entorn de Yesterday & Today.
  

Gary Moore - Still Got The Blues

(imatge extreta del blog The Old Rock)

• Títol: Still Got The Blues.
• Autor/Grup: Gary Moore.

• Estil musical: Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Moving On.
2. Oh Pretty Woman.
3. Walking by Myself.
4. Still Got the Blues.
5. Texas Strut.
6. Too Tired.
7. King of the Blues.
8. As the Years Go Passing By.
9. Mignight Blues.
10. That Kind of Woman.
11. All Your Love.
12. Stop Messin' Around.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar l'èxit massiu del Gary Moore després d'estar en grups com ara Thin Lizzy. Va deixar una mica de banda la seva faceta de guitar hero per endinsar-se en un terreny més simfònic, més melangiós com és el blues. Un disc molt recomanable d'escoltar.

• Comentaris/Anècdotes: Aquest va ser el primer compact disc que em vaig comprar, per això li tinc un especial 'carinyo'.