Eurythmics - Ultimate Collection

(imatge extreta del blog Musikaki)

• Títol: Ultimate Collection.
• Autor/Grup: Eurythmics.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. I've Got A Life.
2. Love Is A Stranger.
3. Sweet Dreams [Are Made Of This].
4. Who's That Girl?.
5. Right By Your Side.
6. Here Comes The Rain Again.
7. Would I Lie To You?.
8. There Must Be An Angel [Playing With My Heart].
9. Sisters Are Doin' It For Themselves.
10. It's Alright [Baby's Coming Back].
11. When Tomorrows Comes.
12. Thorn In My Side.
13. The Miracle Of Love.
14. Missionary Man.
15. You Have Placed A Chill In My Heart.
16. I Need A Man.
17. I Saved The World Today.
18. 17 Again.
19. Was It Just Another Love Affair?.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Eurythmics va ser un grup format per Annie Lennox i Dave Stewart creat en el 1980. Va ser els pioners del que es va conèixer com Synthetized Pop, de fet, l'èxit del grup recau en una cuidada posada en escena, en uns esplèndids vídeos, en una meravellosa veu de l'Annie Lennox (sempre amb una estètica molt masculina) i en les innovadores tècniques de producció del Dave Stewart. En el conjunt de la seva carrera han venut més de 75 milions de discos. Aquest disc és un recull de les seves millors cançons; és un bon recull on només s'hi troba a faltar la cançó 'Sex Crime' de la banda sonora de la pel·lícula '1984'. D'aquest recull cal destacar la seva durada (conté 19 cançons) i la seva qualitat, totes les cançons són molt bones, si haig de destacar-ne algunes ressaltaria: 'Who's That Girl?', 'Here Comes The Rain Again', 'Would I Lie To You?', 'There Must Be An Angel [Playing With My Heart]', 'When Tomorrows Comes', 'Thorn In My Side', 'The Miracle Of Love', 'Missionary Man', 'I Saved The World Today' i, evidentment, la super coneguda 'Sweet Dreams [Are Made Of This]'; cançons que formen part de la banda sonora d'una generació. També conté dues noves cançons: 'I've Got A Life' i 'Was It Just Another Love Affair?'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l vaig comprar quan es va editar. Eurythmics és d'aquells grups que sempre havien sonat en la meva joventut però, incomprensiblement, mai havia comprat cap disc d'ells. Per això quan va aparèixer aquest recull l'únic que vaig mirar és que hi apareguèssin les millors cançons (tal com és), la resta va ser comprar-lo i gaudir-lo (encara ara!).
  

Jellyfish - Bellybutton

(imatge extreta del blog PowerPop Overdose)

• Títol: Bellybutton.
• Autor/Grup: Jellyfish.

• Estil musical: Pop Rock (Power Pop)

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. The Man I Used To Be.
2. That Is Why.
3. The King Is Half Undressed.
   
4. I Wanna Stay Home.
   
5. She Still Loves Him.
   
6. All I Want Is Everything.
   
7. Now She Knows She's Wrong.
   
8. Bed Spring Kiss.
   
9. Baby's Coming Back.
   
10. Calling Sarah.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Bellybutton' va ser el primer disc del grup Jellyfish. Tot i que no va tenir l'èxit esperat, (probablement per la poca publicitat que se'n va fer), aquest disc va aportar aire fresc a la música pop, de fet és un dels discos que més s'identifiquen amb l'estil Power Pop. Tot el disc està ple de 'records' d'altres grups: The Beatles, Cheap Trick, The Who, etcètera; de fet, Jellyfish actualment està considerat com un grup de culte i costa força trobar els seus discos a les botigues de música. D'aquest 'Bellybutton' cal destacar 'The Man I Used To Be' una cançó amb bastant canvis de ritme, una mica melancòlica, (només escoltant aquesta cançó ja en vaig tenir prou per veure que aquest disc m'encantaria), 'That Is Why' una cançó de mig temps, molt més alegre i més 'pegadiza', 'The King Is Half Undressed' que podria ser dels Who, 'She Still Loves Him' també de mig temps amb un inici que no té res a veure amb la resta de la cançó, 'All I Want Is Everything' molt més ràpida i dura, de tall Cheap Trick, 'Now She Knows She's Wrong' un altre mig temps, alegre, desenfadat, típic de Jellyfish. Però la millor cançó del disc (i del grup), sense cap mena de dubte, és 'Baby's Coming Back' un autèntic hit que identifica el so del grup. Resumint: un molt bon disc per a tothom a qui li agradi un pop rock alegre, desenfadat, directe. Molt recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest és un exemple de disc que no hauria comprat si no fos per la recomanació del meu cosí Xavi, (responsable de la botiga Disc K7 de Granollers quan va sortir aquest disc, el 1990). De seguida em va agradar molt el so de Jellyfish, de fet, quan van treure el segon disc - 'Spilt Milk' - me'l vaig comprar sense ni escoltar-lo. Llàstima que el grup va desaparèixer tot seguit. No obstant, segueixo sent un admirador d'aquest grup... fins al punt que la meva primera aportació a la Vikipèdia va ser aquest article sobre Jellyfish.
  

Blondie - Greatest Hits

(imatge extreta del blog Comfortably Numb)

• Títol: Greatest Hits.
• Autor/Grup: Blondie.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Dreaming.
2. Call Me.
   
3. One Way Or Another.
   
4. Heart Of Glass.
   
5. The Tide Is High.
   
6. X Offender.
   
7. Hanging On The Telephone.
   
8. Rip Her To Shreds.
   
9. Rapture.
   
10. Atomic.
    
11. Picture This.
    
12. In The Flesh.
    
13. Denis.
    
14. (I´m Always Touched By Your) Presence, Dear.
    
15. Union City Blue.
    
16. The Hardest Part.
    
17. Island Of Lost Souls.
    
18. Sunday Girl.
    
19. Maria.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: El disc és un recull de les millors cançons d'aquest grup dels anys 70, referent del que es va donar a conéixer com a New Wave. En aquest disc hi trobem la super-coneguda 'Heart Of Glass', tot un referent de l'época disco, però també hi ha altres cançons molt conegudes: 'Call Me', 'One Way Or Another', 'Hanging On The Telephone', 'Atomic', 'Sunday Girl' (cantada en francès), moltes d'elles amb tocs del punk, fins i tot es van atrevir amb sons reggae a 'The Tide Is High' o amb el rap a 'Rapture'. El disc acaba amb 'Maria', una cançó força coneguda que van gravar en una reunificació del grup cap als finals dels 90. És un molt bon disc per conéixer aquest grup i gaudir de la veu de la rossa Debbie Harry.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest grup no és del més coneguts, si més no aquesta és la percepció que tinc jo, però, tanmateix, les seves cançons sí que ho són, especialment 'Heart Of Glass' i 'Maria'. El passat dimarts 30 de setembre vaig anar a les 'Jornadas Nielsen 2008' a l'Auditori Winterthur, al Centre Comercial l'Illa de Barcelona. Quan van acabar les jornades vaig passar una estona per l'FNAC, allà vaig veure que aquest recull tenia un preu molt reduït i no m'ho vaig pensar dues vegades, de seguida el vaig comprar.
  

Michael Jackson - Number Ones

(imatge extreta del blog Michael Jackson)

• Títol: Number Ones.
• Autor/Grup: Michael Jackson.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Don't Stop 'til You Get Enough.
   
2. Rock With You.
   
3. Billie Jean.
   
4. Beat It.
   
5. Thriller.
   
6. Human Nature.
   
7. I Just Can't Stop Loving You.
   
8. Bad.
   
9. The Way You Make Me Feel.
   
10. Dirty Diana.
    
11. Smooth Criminal.
    
12. Black Or White.
    
13. You Are Not Alone.
    
14. Earth Song.
    
15. Blood On The Dance Floor.
    
16. You Rock My World.
    
17. Break Of Dawn.
    
18. One More Chance.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Indubtablement Michael Jackson és un dels grans compositors de la història de la música, (un altre tema són els seus problemes personals...). Tal com indica el títol, aquest 'Number Ones' conté un recull dels principals hits d'aquest autor. Per tant inclou cançons que formen part de la història: 'Billie Jean', 'Beat It', 'Thriller', 'Bad', 'Black Or White', entre d'altres. A més inclou una nova cançó 'One More Chance'. Cal tenir en compte que el CD que tinc és de la versió internacional del disc, en la versió americana el llistat de cançons no era exactament el mateix. Com a curiositat indicar que es van fer 4 portades diferents d'aquest disc, són 4 postures diferents del Michael Jackson ballant. Resumint, un molt bon disc per a qui no tingui res del Michael Jackson.
  

• Comentaris/Anècdotes: No sóc un gran fan de Michael Jackson però és difícil que una recopilació dels seus grans èxits no agradi a tothom, de fet, el disc 'Thriller' (diuen que el més venut de tota la història) forma part de la banda sonora de la meva infància. Per cert, aquest disc el vaig comprar a Santiago de Chile quan estava de lluna de mel.
  

Tears For Fears - Tears Roll Down (Greatest Hits 82 - 92)

(imatge extreta del blog Ágora de música)

• Títol: Tears Roll Down (Greatest Hits 82-92).
• Autor/Grup: Tears For Fears.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Sowing The Seeds Of Love.
2. Everybody Wants To Rule The World.
3. Woman In Chains.
4. Shout.
5. Head Over Heels.
6. Mad World.
7. Pale Shelter.
8. I Believe.
9. Laid So Low (Tears Roll Down).
10. Mothers Talk.
11. Change.
12. Advice For The Young At Heart.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: El disc és un recull de la millor época d'aquest grup, recull algunes cançons molt conegudes, com per exemple: 'Everybody Wants To Rule The World', 'Woman In Chains' o 'Mad World', entre d'altres. Però si hi ha una canço emblemàtica d'aquest grup és 'Shout', canço que va arribar a ser número 1 a tot el món. Aquest és un bon disc per qui vulgui endinsar-se en aquest grup sense haver de comprar tots els albums en estudi.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que la música Pop tradicionalment és una de les que té més èxit, ('Pop' ve de 'Popular'), personalment no és precisament l'estil que més m'agrada. Tot i això Tears For Fears és un grup que m'agrada, tot i no ser el meu grup preferit. Reconec que només la cançó 'Shout' va ser la culpable que comprés aquest disc, després vaig veure que en la resta del disc també hi havia una bona qualitat musical.