Wig Wam - Non Stop Rock and Roll

(imatge extreta del blog Foreverock)

• Títol: Non Stop Rock'n'Roll.
• Autor/Grup: Wig Wam.

• Estil musical: Glam Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Do Ya Wanna Taste It.
2. Walls Come Down.
   
3. Wild One.
   
4. C'mon Everybody.
   
5. Man In the Moon.
   
6. Still I'm Burning.
   
7. All You Wanted.
   
8. Non Stop Rock And Roll.
   
9. From Here.
   
10. Rocket Through My Heart.
    
11. Chasing Rainbows.
    
12. Gotta Get It On.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Wig Wam és un grup d'origen noruec que es va donar a conèixer a nivell internacional per la seva participació en el festival d'Eurovisió de l'any 2005, foren el preludi de l'èxit dels finesos Lordi en la competició de l'any següent. Aquest 'Non Stop Rock'n'Roll' és un clar exemple de glam rock (només cal veure les fotos del grup ;-) amb unes cançons que si bé no destaquen excessivament sí que són una bona mostra d'aquest estil musical. Destacar la cançó que dóna nom al disc 'Non Stop Rock And Roll', tot un himne; la inicial 'Do Ya Wanna Taste It', també molt 'pegadiza'; 'Walls Come Down' i 'C'mon Everybody' on hi destaca el so de la guitarra; a 'Still I'm Burning' presenten un so típic de grups heavy escandinaus; tampoc ens podem oblidar de 'Chasing Rainbows' una de les millors cançons del disc. En resum, un molt bon disc del més típic glam rock que va triomfar en els finals dels 80, principis dels 90.
  

• Comentaris/Anècdotes: El mateix dia que em vaig comprar el darrer disc del Tom Petty també em vaig comprar aquest altre. Reconec que no tenen res a veure... de fet, la veritat és que anava a buscar més aquest estil que no pas el del Tom Petty, em venia de gust reviure el rock dur de finals dels 80, principis del 90 però sent nou, aquest és un bon exemple!.

• Vols fer-ne un tast?: Aquí tens el vídeo oficial de la cançó 'Do Ya Wanna Taste It'.
  

UFO - Time To Rock, (Best Of Singles A's & B's)

(imatge extreta del web Heavy Harmonies)

• Títol: Time To Rock, (Best Of Singles A's & B's).
• Autor/Grup: UFO.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons (en dos discos):

• DISC 1
1. Shake It About.
   
2. (Come Away) Melinda.
   
3. Unidentified Flying Object.
   
4. Boogie.
   
5. Treacle People.
   
6. C'mon Everybody.
   
7. Timothy.
   
8. Prince Kajuku.
   
9. The Coming Of Prince Kajuku.
   
10. Galactic Love.
    
11. Loving Cup.
    
12. Give Her The Gun.
    
13. Sweet Little Thing.
    
14. Doctor, Doctor.
    
15. Lipstick Traces.
    
16. Shoot Shoot.
    
17. Love Lost Love.
    
18. Alone Again Or.
    
19. Only You Can Rock Me.
    
20. Cherry.
    
21. Rock Bottom.

• DISC 2
  
1. Doctor, Doctor (Live).
   
2. On With The Action (Live).
   
3. Young Blood.
   
4. Lights Out.
   
5. Couldn't Get It Right.
   
6. Hot'n'Ready.
   
7. Lonely Heart.
   
8. Long Gone.
   
9. Let It Rain.
   
10. Heel Of A Strange.
    
11. You'll Get Love.
    
12. Back Into My Life.
    
13. The Writer.
    
14. When It's Time To Rock.
    
15. Everybody Knows.
    
16. This Time.
    
17. The Chase.
    
18. Night Run (US Remix).
    
19. Heaven's Gate (US Remix).
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Tal com indica el seu títol, aquest disc conté un resum dels singles del grup UFO des de la seva creació a finals del 1969. Així doncs podem veure l'evolució d'aquest grup des dels seus inicis amb un rock amb influències de blues i de la psicodèlia dels 70 fins a un so més pop de finals dels 80. En tot cas, la que - segons la meva opinió - va ser la millor època del grup fou quan Michael Schenker en va formar part. Amb Michal Schenker van aconseguir un so més dur, més de hard rock, i van editar discos que van tenir un notable èxit: 'Phenomenon', 'Force It', 'No Heavy Petting', 'Lights Out', 'Obsession' i 'Strangers In The Night'. D'aquests discos en sortiren els hits que sempre han definit la banda (i que han marcat moltíssimes altres bandes): 'Doctor Doctor', 'Alone Again Or', 'Only You Can Rock Me', 'Cherry', 'Rock Bottom' (amb un impressionant solo de guitarra del Michael Schenker), 'Lights Out', entre d'altres. En el moment en que Schenker va abandonar la banda aquesta ja no va ser capaç de tornar a oferir èxits interessants... fins que es va disoldre. Aquest recopilatori conté el millor d'aquest grup en cada època, això fa que en els alguns moments sigui més fluix i en d'altres brillant. Com a anècdota destacar que conté una versió del 'C'mon Everybody' d'Eddie Cochran.
  

• Comentaris/Anècdotes: Michael Schenker és un dels guitarristes que més admiro, des de la seva etapa inicial a UFO, el seu MSG o, fins i tot, la seva segona breu estada a Scorpions durant la realització del disc 'Lovedrive'. Els discos d'UFO amb Schenker me'ls vaig comprar en vinil, però mai havia tingut un recull de tota la vida del grup UFO, per això em vaig decidir a comprar-me aquest recull, (aprofitant que estava a preu reduït).
  

H - Ice Cream Genius

(imatge extreta del web MP3 Standard)

• Títol: H.
• Autor/Grup: Ice Cream Genius.

• Estil musical: Rock simfònic.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. The Evening Shadows.
2. Really Like.
3. You Dinosaur Thing.
4. The Deep Water.
5. Cage.
6. Until You Fall.
7. Better Dreams.
8. Nothing To Declare.
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: H és un pseudònim d'Steve Hogarth, l'actual cantant de Marillion. Aquest 'Ice Cream Genius' és un disc en solitari que va treure pels voltants del 1997. És un disc 'especial', ideal pels fans de Marillion, en ell hi trobaran un estil de música fresc, desinhibit però també és rar, estrany i, en conjunt, dóna la sensació de ser més fluix que la majoria de discos de Marillion; de fet, crec que és un disc que li falta quelcom, té potencial però no l'acaba de 'rubricar'. Té cançons que estan prou bé 'The Evening Shadows' (amb un 'Doo bee doo bee dooo...' molt ben trobat), la fresca i moguda 'Until You Fall' o la rockera 'You Dinosaur Thing' (una cançó sense massa pretensions). També hi trobem cançons que ens recorden molt a Marillion (però sense arribar al mateix nivell de Marillion) com ara 'The Deep Water' o 'Better Dreams'. Sens dubte, la millor, segons el meu parer, és la darrera: 'Nothing To Declare', so i canvis de ritme 100% Marillion i complementada amb so de piano. No és un mal disc, però sí que és inconnex i amb alguna cançó massa fluixa per la qualitat d'Steve Hogarth, es nota que va fer un disc amb les cançons que volia. El que us deia: és un disc pels fans de Marillion.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que em va interessar aquest disc per ser del cantant de Marillion, tot i això vaig voler escoltar-lo bé abans de quedar-me'l i escoltant la primera cançó i, especialment, la darrera cançó en vaig tenir prou per comprar-me'l; tanmateix haig de reconèixer que no l'escolto massa, de seguida me'n canso.
  

Yesterday & Today - Best Of '81 to '85

(imatge extreta del web Rate Your Music)

• Títol: Best Of '81 To '85.
• Autor/Grup: Yesterday & Today.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. From The Moon.
2. Open Fire.
3. Hurricane.
4. Mean Streak.
5. Rescue Me.
6. Black Tiger.
7. Dirty Girl.
8. Forever.
9. Midnight In Tokyo.
10. Hang 'Em High.
11. Lipstick And Leather.
12. Summertime Girls.
13. Beautiful Dreamer.
14. 25 Hours A Day
15. Barroom Boogie.
16. I Believe In You.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Yesterday & Today és un d'aquells grups maleïts, aquells grups que no han tingut l'èxit esperat, tot i crear boníssimes cançons del clàssic hard rock dels 80. Aquest és un disc recopilatori de, potser, la millor época d'aquest grup, des del 1981 fins al 1984. Inclou cançons emblemàtiques com ara 'Mean Streak', 'Rescue Me', 'Black Tiger', 'Hang 'Em High', 'Barroom Boogie' o 'I Believe In You'. No és una recopilació dolenta però podria ser molt millor, hi trobo a faltar cançons indispensables del grup com ara 'Squeeze'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer els Yesterday & Today a partir d'un disc (en vinil) de la discogràfica Castle Records, crec que el disc es deia 'Anthology'. Em va encantar el so del grup, especialment el que provenia del seu guitarrista: Dave Meniketti. No fa gaire vaig comprar-me aquest altre recull en CD, (personalment crec que és inferior a l''Anthology') per poder escoltar la música de Yesterday & Today donat que actualment els vinils els tinc aparcats.
  

Theatre Of Tragedy - Musique

(imatge extreta del blog Satanás Gótico)

• Títol: Musique.
• Autor/Grup: Theatre Of Tragedy.

• Estil musical: Rock Industrial.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Machine.
2. City Of Light.
3. Fragment.
4. Musique.
5. Commute.
   
6. Radio.
7. Image.
8. Crash/Concrete.
9. Retrospect.
10. Reverie.
11. Space Age.
    
12. The New Man.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc 'Musique' els noruecs Theatre of Tragedy van canviar de so, fins llavors havien practicat un gothic metal i amb aquest disc mostraven un so més industrial, més electrònic. Aquest canvi va causar disconformitat en part del seus fans i en membres del propi grup, de fet, posteriorment la cantant - Live Kristine - va abandonar el grup per estar en contra d'aquest canvi de so. El disc conté un so clarament de rock industrial amb matisos electrònics i gòtics amb una veu de la Live Kristine que dóna el contrapunt melòdic ideal al so industrial. Tanmateix és un disc difícil d'entrar, com de fet ho són els discos de rock industrial. El disc que tinc és d'una edició limitada en digipak on es proporcina una cançó adicional - 'The new man' - amb un so més rocker. Com a curiositat indicar que la penúltima cançó - 'Space Age' - en el disc apareix titulada en rus, (no he posat aquí el nom original en rus donat que no em permet l'escriptura en l'alfabet ciríl·lic).
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que la majoria de fans de Theatre of Tragedy no els hi agrada aquest disc, personalment és el que més m'agrada d'aquest grup, és a dir, m'agrada més l'época que realitzaven rock industrial que no pas la del gothic metal, trobo que el contrast entre la suavitat i la melodia de la veu de la Live Kristine amb el so dur, electrònic del rock industrial resulta en una combinació molt interessant.
  

Arrakeen - Patchwork

(imatge extreta del blog Progressivement Vôtre !)

• Títol: Patchwork.
• Autor/Grup: Arrakeen.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Le Monde Du Quoi.
2. Différences.
3. L'ent'aluve.
4. Folle Marie (Live Version).
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en francès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Patchwork' és el primer disc dels Arrakeen, l'únic grup de rock simfònic d'origen francès que conec. El seu so és molt semblant al de Marillion de la primera época (l'época de Fish). De fet, en la darrera cançó - 'Folle Marie' - hi toca Steve Rothery, guitarrista de Marillion. Les cançons entren molt bé, especialment la primera 'Le Monde Du Quoi', i a més la cantant - Maïko - li dóna un lirisme encara més gran al seu so, s'ha de reconèixer que l'idioma francès és ideal per aquest tipus de música. Molt recomanable per a tots aquells a qui els hi agradi el rock simfònic semblant a Marillion, llàstima que té una durada molt curta. Per cert, tinc entès que actualment aquest disc està descatalogat, és molt difícil trobar-lo en alguna botiga.
  

• Comentaris/Anècdotes: Cada any tenia el costum d'anar a la Fira del Disc que organitzava el Jordi Tardà. Sempre intentava comprar algun grup que no conegúes; va ser així com un any vaig comprar aquest disc a la parada de la botiga Pan y Música, especialistes en rock simfònic, que tenien a la Fira del Disc.
  

Geoff Tate - Geoff Tate

(imatge extreta del web Amazon)

• Títol: Geoff Tate.
• Autor/Grup: Geoff Tate.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Flood.
2. Forever.
3. Helpless.
4. Touch.
5. Every Move We Make.
6. This Moment.
7. In Other Words.
8. A Passenger.
9. Off The TV.
10. Grain Of Faith.
11. Over Me.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Geoff Tate és el cantant de Queensrÿche. Tot i això, la música que ens proporciona en aquest disc no tés res a veure amb el grup Queensrÿche. Aquest disc conté 11 cançons en estudi que les podríem enquadrar senzillament en l'estil 'rock', rock intimista, amb algún toc melancòlic. Destaquen algunes cançons com ara 'Helpless' amb guitarra espanyola, 'Off The TV' o la balada 'In Other Words'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que em va interessar aquest disc per ser del cantant de Queensrÿche, tot i això vaig voler escoltar-lo bé abans de quedar-me'l donat que hi ha discos de Queensrÿche que els trobo horribles, i d'altres que considero que són una obra mestra, (com per exemple l''Empire').
  

Jean-Michel Jarre - Live

(imatge extreta del web Rate Your Music)

• Títol: Live.
• Autor/Grup: Jean-Michel Jarre.

• Estil musical: Música Electrònica.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Introduction (Revolutions).
2. Overture (Industrial Revolution).
3. Industrial Revolution Part 1-2-3.
4. Magnetic Fields II.
5. Oxygene IV.
6. Computer Week-End.
7. Revolutions.
8. London Kid.
9. Rendez-Vous IV.
10. Rendez-Vous II.
11. September.
12. The Emigrant.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc conté un concert que va fer a Londres l'any 1989. Inicialment el disc s'anomenava simplement 'Live', (el CD que tinc es diu així), però en el 1996 es va reeditar amb un nom diferent: 'Destination Docklands'. Conté una recopilació de les millors cançons que Jarre havia composat fins llavors, tanmateix, tot i no ser un mal disc, Jarre té millors concerts que aquest.
  

• Comentaris/Anècdotes: Recordo que vaig comprar aquest en una de les Fires del Disc que organitzava el Jordi Tardà. En aquell moment (i ara també) m'agradava la música del Jean-Michel Jarre però acostumava a ser cara, (si més no per un adolescent com jo era en aquell moment). Aquest 'Live' el vaig trobar en una de les parades de la fira a un preu força asequible.