Helloween - Metal Jukebox

(imatge extreta del blog En el lado oscuro de la vida)

• Títol: Metal Jukebox.
• Autor/Grup: Helloween.

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. He's A Woman, She's A Man.
2. Locomotive Breath.
3. Lay All Your Love On Me.
   
4. Space Oddity.
5. From Out Of Nowhere.
6. All My Loving.
7. Hocus Pocus.
8. Faith Healer.
9. Juggernaut.
10. White Room.
11. Mexican.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Metal Jukebox' és el desè disc en estudi del grup alemany de heavy metal Helloween. És un disc absolutament ple de versions d'altres grups; la 'novetat' radica en el fet que Helloween fa versions de grups que majoritàriament no són del món de la música heavy, per exemple, hi trobem el David Bowie, els Beatles o fins i tot els Abba. El disc comença amb una cançó poc coneguda d'Scorpions: 'He's A Woman, She's A Man', clarament no és del millor del disc. La segueix 'Locomotive Breath' una de les cançons que més m'agraden dels Jethro Tull (que també la tinc versionada pels WASP). Sorprenent la següent versió que fan és d'una cançó d'ABBA ('Lay All Your Love On Me') amb un registre força allunyat del que és habitual que faci Helloween, se'n surten prou bé. Tot seguit hi trobem una bona versió del clàssic 'Space Oddity' del David Bowie. Tornen al heavy amb una bona versió del 'From Out Of Nowhere' dels Faith No More. Clarament la sisena cançó del disc és la principal extravagància del disc, una versió de l''All My Loving' dels Beatles, (si no fos pel fet que Los Manolos em van fer aburrir aquesta cançó potser m'agradaria més la versió que fan els Helloween). A partir d'aquí el disc és més fosc i més dur; seguim amb els Focus amb la cançó 'Hocus Pocus', pràcticament només instrumental i molt psicodèlica; després tenim el famós 'Faith Healer' de l'Alex Harvey, al meu entendre la versió és un pèl massa llarga, especialment la introducció. A 'Juggernaut' (de Frank Marino) Helloween desplega el so rock dur característic. Acaba amb el 'White Room' dels Cream (amb una guitarra pletòrica) i el 'Mexican' dels desconeguts (per mi) Babe Ruth.
  

• Comentaris/Anècdotes: Helloween va ser un dels grups que més vaig escoltar, especialment en la seva etapa més coneguda, l'etapa dels 'Keeper Of The Seven Keys...'. Posteriorment mica en mica els vaig anar oblidant, especialment quan hi havia el Kai Hansen i el Michael Kiske, de fet, sobretot pel fet que aquest darrer li donava una visió més melòdica a la música que realitzava el grup. Tanmateix, tenint en compte que sóc un 'amant' de les versions, em vaig decidir - encertadament - per comprar aquest disc.
  

Dio - The Last In Line

(imatge extreta del blog Holy Dio, The Last In Line)

• Títol: The Last In Line.
• Autor/Grup: DIO.

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. We Rock.
2. The Last In Line.
3. Breathless.
4. I Speed At Night.
5. One Night In The City.
6. Evil Eyes.
7. Mystery.
8. Eat Your Heart Out.
9. Egypt (The Chains Are On).
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'The Last In Line' és el segon disc en solitari de Ronnie James Dio. Amb els anys s'ha transformat en un autèntic clàssic del so heavy que es va imposar en la dècada dels 80; de fet, conté cançons que són imprescindibles d'aquest gènere: 'We Rock' (primera cançó del disc que té tots els components per ser considerada un 'himne'), 'Breathless', 'I Speed At Night', 'One Night In The City', 'Evil Eyes' són cançons d'estil heavy clàssic, amb unes guitarres omnipresents complementades amb teclats, forta base rítmica marcada per la bateria i ajudada pel baix, i amb una veu - de Dio - molt característica i única. Però, per descomptat, la millor cançó és la que dóna nom al disc: 'The Last In Line', una cançó meravellosa, versionada per infinitats de grups i amb uns canvis de ritme i, sobretot, amb una pletòrica veu de Dio: tot un referent del heavy i que, per si sola, ja justificaria comprar-se aquest CD. Resumint, una obra clàssica del heavy, altament recomanable per entendre aquest estil de música.
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc és un dels que venien inclosos en els fascicles de la 'Historia del Rock' que va editar Planeta-Agostini a finals dels 80 (crec, no ho recordo massa). La novetat d'aquesta entrega per fascicles (que avui no tindria cap èxit) radicava en el fet que cada setmana, a part del fascicle, s'entregava també un CD original amb discos que eren clàssics del rock, com ara aquest. Vaig comprar-ne bastants fascicles, just fins quan em vaig quedar sense diners per comprar-ne més, (en aquell moment no treballava, per tant, no tenia massa estalviat). Va ser l'excusa perfecte per comprar-se CDs i per obrir-se a nous grups, a nous estils.
  

W.A.S.P - W.A.S.P.

(imatge extreta del blog Glam & Sleazy Hard Rock Paradise by WASPmaniac)

• Títol: W.A.S.P..
• Autor/Grup: W.A.S.P..

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Animal (Fuck Like A Beast).
2. I Wanna Be Somebody.
   
3. L.O.V.E. Machine.
   
4. The Flame.
   
5. B.A.D.
   
6. School Daze.
   
7. Hellion.
   
8. Sleeping (In The Fire).
   
9. On Your Knees.
   
10. Tormentor.
    
11. The Torture Never Stops.
    
12. Show No Mercy.
    
13. Paint It Black.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest va ser el disc de debut del grup 'W.A.S.P', (hi ha nombroses teories sobre què volen dir aquestes 4 sigles...). És un disc amb cançons molt representatives del heavy metal amb tocs de glam metal. Personalment hi destacaria 'Animal (Fuck Like A Beast)', 'L.O.V.E. Machine', 'School Daze', 'Hellion', la balada 'Sleeping (In The Fire)' i especialment 'I Wanna Be Somebody', tot un himne del grup. El disc que tinc es correspon a una reedició del 1997 on es va afegir la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' que inicialment estava previst que aparegués en el disc original però al final es va eliminar pel contingut de la seva lletra (amb el títol es pot deduir fàcilment qui contingut és...) ; també es van afegir dues cançons més 'Show No Mercy' i 'Paint It Black', (una versió del clàssic dels Rolling Stones).
  

• Comentaris/Anècdotes: A aquest disc li tinc un 'carinyo' especial, va ser un dels primers discos de heavy que vaig escoltar i un dels principals motius pels quals em vaig 'enganxar' en aquest tipus de música. Encara recordo (i haig de tenir per algun calaix) el primer cassette que em vaig fer recopilant música heavy de diferents discos, aquest cassette - amb un títol tan poc original com 'Heavy' - començava amb 'I Wanna Be Somebody', 'L.O.V.E. Machine' i 'School Daze', (tal com us he comentat la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' no apareixia en el disc original, per això inicialment no la tenia).