Whitesnake - Good To Be Bad

(imatge extreta del blog Fuerza de Choque)

• Títol: Good To Be Bad.
• Autor/Grup: Whitesnake.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Best Years.
   
2. Can You Hear The Wind Blow?.
   
3. Call On Me.
   
4. All I Want All I Need.
   
5. Good To Be Bad.
   
6. All For Love.
   
7. Summer Rain.
   
8. Lay Down Your Love.
   
9. A Fool In Love.
   
10. Got What You Need.
    
11. ‘Till The End Of Time.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Feia gairebé 20 anys que Whitesnake no treia cap disc en estudi, semblava que David Coverdale ja no tenia més inspiració... Però no ha estat així, aquest 'Good To Be Bad' és un bon disc de hard rock on hi destacaria, especialment, el so de les guitarres. Des de la primera cançó 'Best Years' se't genera interès per veure com serà la resta del disc. A part d'aquesta primera cançó, jo també destacaria 'Can You Hear The Wind Blow?', 'Call On Me', 'Good To Be Bad', el blues 'A Fool In Love', 'Got What You Need' i l'acústica '‘Till The End Of Time'. Un molt bon disc de hard rock al més pur estil de la dècada del 80.
  

• Comentaris/Anècdotes: Pocs dies després de sortir aquest disc vaig anar a la botiga Disc K7 a comprar música. Entre d'altres estils, els hi vaig demanar un disc de clàssic hard rock, em venia de gust, i, evidentment, que no el tingués ja. De seguida em van ensenyar aquest 'Good To Be Bad', desconeixia que Whitesnake havia tret un nou disc en estudi; un bon exemple que és positiu deixar-se assessorar per experts, en cas contrari difícilment m'hauria interessat per aquest disc, especialment tenint en compte l'horrible portada que té...
  

W.A.S.P - W.A.S.P.

(imatge extreta del blog Glam & Sleazy Hard Rock Paradise by WASPmaniac)

• Títol: W.A.S.P..
• Autor/Grup: W.A.S.P..

• Estil musical: Heavy Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Animal (Fuck Like A Beast).
2. I Wanna Be Somebody.
   
3. L.O.V.E. Machine.
   
4. The Flame.
   
5. B.A.D.
   
6. School Daze.
   
7. Hellion.
   
8. Sleeping (In The Fire).
   
9. On Your Knees.
   
10. Tormentor.
    
11. The Torture Never Stops.
    
12. Show No Mercy.
    
13. Paint It Black.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest va ser el disc de debut del grup 'W.A.S.P', (hi ha nombroses teories sobre què volen dir aquestes 4 sigles...). És un disc amb cançons molt representatives del heavy metal amb tocs de glam metal. Personalment hi destacaria 'Animal (Fuck Like A Beast)', 'L.O.V.E. Machine', 'School Daze', 'Hellion', la balada 'Sleeping (In The Fire)' i especialment 'I Wanna Be Somebody', tot un himne del grup. El disc que tinc es correspon a una reedició del 1997 on es va afegir la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' que inicialment estava previst que aparegués en el disc original però al final es va eliminar pel contingut de la seva lletra (amb el títol es pot deduir fàcilment qui contingut és...) ; també es van afegir dues cançons més 'Show No Mercy' i 'Paint It Black', (una versió del clàssic dels Rolling Stones).
  

• Comentaris/Anècdotes: A aquest disc li tinc un 'carinyo' especial, va ser un dels primers discos de heavy que vaig escoltar i un dels principals motius pels quals em vaig 'enganxar' en aquest tipus de música. Encara recordo (i haig de tenir per algun calaix) el primer cassette que em vaig fer recopilant música heavy de diferents discos, aquest cassette - amb un títol tan poc original com 'Heavy' - començava amb 'I Wanna Be Somebody', 'L.O.V.E. Machine' i 'School Daze', (tal com us he comentat la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' no apareixia en el disc original, per això inicialment no la tenia).
  

Michael Jackson - Number Ones

(imatge extreta del blog Michael Jackson)

• Títol: Number Ones.
• Autor/Grup: Michael Jackson.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Don't Stop 'til You Get Enough.
   
2. Rock With You.
   
3. Billie Jean.
   
4. Beat It.
   
5. Thriller.
   
6. Human Nature.
   
7. I Just Can't Stop Loving You.
   
8. Bad.
   
9. The Way You Make Me Feel.
   
10. Dirty Diana.
    
11. Smooth Criminal.
    
12. Black Or White.
    
13. You Are Not Alone.
    
14. Earth Song.
    
15. Blood On The Dance Floor.
    
16. You Rock My World.
    
17. Break Of Dawn.
    
18. One More Chance.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Indubtablement Michael Jackson és un dels grans compositors de la història de la música, (un altre tema són els seus problemes personals...). Tal com indica el títol, aquest 'Number Ones' conté un recull dels principals hits d'aquest autor. Per tant inclou cançons que formen part de la història: 'Billie Jean', 'Beat It', 'Thriller', 'Bad', 'Black Or White', entre d'altres. A més inclou una nova cançó 'One More Chance'. Cal tenir en compte que el CD que tinc és de la versió internacional del disc, en la versió americana el llistat de cançons no era exactament el mateix. Com a curiositat indicar que es van fer 4 portades diferents d'aquest disc, són 4 postures diferents del Michael Jackson ballant. Resumint, un molt bon disc per a qui no tingui res del Michael Jackson.
  

• Comentaris/Anècdotes: No sóc un gran fan de Michael Jackson però és difícil que una recopilació dels seus grans èxits no agradi a tothom, de fet, el disc 'Thriller' (diuen que el més venut de tota la història) forma part de la banda sonora de la meva infància. Per cert, aquest disc el vaig comprar a Santiago de Chile quan estava de lluna de mel.
  

Queensrÿche - Empire

(imatge extreta del blog El Blog del Rock'n'Roll)

• Títol: Empire.
• Autor/Grup: Queensrÿche.

• Estil musical: Progressive Metal.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Best I Can.
2. The Thin Line.
3. Jet City Woman.
4. Della Brown.
5. Another Rainy Night (Without You).
6. Empire.
7. Resistance.
8. Silent Lucidity.
9. Hand On Heart.
10. One And Only.
11. Anybody Listening?.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc 'Empire' els americans Queensrÿche es van consagrar definitivament com una gran banda de hard rock amb tocs de progressive metal. Venien d'haver tret l''Operation Mindcrime', un altre gran disc, però, al meu entendre, amb aquest 'Empire' encara ho van superar. Realment el disc és brutal, la producció, el so és immillorable... conté grans cançons, des de la balada 'Silent Lucidity' a 'Best I Can', 'Empire', 'Jet City Woman' o l'enigmàtica 'Anybody Listening?'. Un disc amb un so molt ben lligat que el recomano per a tothom, entra molt bé.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que crec que Queensrÿche no és una banda de primeríssim ordre, també crec fermament que aquest disc ha d'estar en qualsevol recull del millor progressive metal o, simplificant-ho, de heavy que s'ha fet mai, l'he escoltat moltíssimes vegades.
  

Theatre Of Tragedy - Musique

(imatge extreta del blog Satanás Gótico)

• Títol: Musique.
• Autor/Grup: Theatre Of Tragedy.

• Estil musical: Rock Industrial.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Machine.
2. City Of Light.
3. Fragment.
4. Musique.
5. Commute.
   
6. Radio.
7. Image.
8. Crash/Concrete.
9. Retrospect.
10. Reverie.
11. Space Age.
    
12. The New Man.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc 'Musique' els noruecs Theatre of Tragedy van canviar de so, fins llavors havien practicat un gothic metal i amb aquest disc mostraven un so més industrial, més electrònic. Aquest canvi va causar disconformitat en part del seus fans i en membres del propi grup, de fet, posteriorment la cantant - Live Kristine - va abandonar el grup per estar en contra d'aquest canvi de so. El disc conté un so clarament de rock industrial amb matisos electrònics i gòtics amb una veu de la Live Kristine que dóna el contrapunt melòdic ideal al so industrial. Tanmateix és un disc difícil d'entrar, com de fet ho són els discos de rock industrial. El disc que tinc és d'una edició limitada en digipak on es proporcina una cançó adicional - 'The new man' - amb un so més rocker. Com a curiositat indicar que la penúltima cançó - 'Space Age' - en el disc apareix titulada en rus, (no he posat aquí el nom original en rus donat que no em permet l'escriptura en l'alfabet ciríl·lic).
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que la majoria de fans de Theatre of Tragedy no els hi agrada aquest disc, personalment és el que més m'agrada d'aquest grup, és a dir, m'agrada més l'época que realitzaven rock industrial que no pas la del gothic metal, trobo que el contrast entre la suavitat i la melodia de la veu de la Live Kristine amb el so dur, electrònic del rock industrial resulta en una combinació molt interessant.
  

Bryan Adams - Live!, Live!, Live!

(imatge extreta del blog Full Albums Archive A-B)

• Títol: Live! Live! Live!.
• Autor/Grup: Bryan Adams.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. She's Only Happy When She's Dancin'.
2. It's Only Love.
3. Cuts Like A Knife.
4. Kids Wanna Rock.
5. Hearts On Fire.
6. Take Me Back.
7. The Best Was Yet To Come.
8. Heaven.
9. Heat Of The Night.
10. Run To You.
11. One Night Love Affair.
12. Long Gone.
13. Summer Of '69.
14. Somebody.
15. Walking After Midnight.
16. I Fought The Law.
17. Into The Fire.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Live! Live! Live!' és el resultat d'un concert enregistrat a Bèlgica l'any 1988 davant de 50.000 assistents. Conté la versió més rockera de Bryan Adams amb les millors cançons de la seva primera época, bàsicament cançons dels discos 'Reckless' i del 'Cuts Like A Knife': 'She's Only Happy When She's Dancin'', 'Heaven', 'Kids Wanna Rock', 'Cuts Like A Knife', 'The Best Was Yet To Come', entre d'altres. A més també conté la que considero la millor cançó composta per Bryan Adams: 'Summer of '69'. Un bon disc per escoltar a un dels rockers més coneguts del món en el seu màxim apogeu.
  

• Comentaris/Anècdotes: Els millors discos de Bryan Adams els tinc en disc de vinil, per això quan vaig veure aquest 'Live! Live! Live!' en CD a un preu reduït no m'ho vaig pensar dues vegades.
  

Whitesnake - 1987

(imatge extreta del blog Heavy Metal Addiction)

• Títol: 1987.
• Autor/Grup: Whitesnake.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Still Of The Night.
2. Bad Boys.
3. Give Me All Your Love.
4. Looking For Love.
5. Crying In The Rain.
6. Is This Love.
7. Straight For The Heart.
8. Don't Turn Away.
9. Children Of The Night.
10. Here I Go Again 87.
11. You're Gonna Break My Heart Again.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest '1987' (òbviament de l'any 1987) és un dels millors discos de Whitesnake, de fet, només escoltant la primera cançó 'Still Of The Night' ja te n'adones de la qualitat del disc; és una cançó amb clares influències de Led Zeppelin. Altres cançons amb 'canya' són 'Bad Boys' o 'Crying In The Rain'. També destaquen les balades 'Is This Love' o 'Looking For Love'; en part, aquest disc va tenir molt èxit gràcies a la balada 'Is This Love'. Resumint, un bon disc del clàssic hard rock de la dècada dels 80. Per cert, '1987' és el títol per la versió europea, per la versió americana es coneix senzillament com a 'Whitesnake'.
  

• Comentaris/Anècdotes: De seguida que va aparèixer aquest disc me'l vaig comprar, crec que 'Still Of The Night' és una de les millors cançons de hard rock que s'han fet mai. Anys després me'l vaig comprar en CD, aprofitant que ja estava a més bon preu.
  

Vicente Amigo - Ciudad De Las Ideas

(imatge extreta del web Domingo Patricio)

• Títol: Ciudad De Las Ideas.
• Autor/Grup: Vicente Amigo.

• Estil musical: Flamenc.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Tres Notas Para Decir Te Quiero.
2. La Tarde Es Caramelo (Alegrías).
3. Ojos De La Alhambra.
4. Compare Manuel (Tangos).
5. Bolero De Vicente.
6. Tatá.
7. Córdoba (Soleá).
8. Ciudad De Las Ideas.
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Tot i que usualment es categoritza la música del Vicente Amigo del tipus flamenc, la veritat és que em costa dir que aquest disc sigui 100% flamenc. Presenta matisos jazzístics, boleros, de tangos, ... però el que sí que és evident és que el so de la guitarra espanyola és omnipresent, al capdevall, és un disc força instrumental on hi participen Khaled, Dieguito El Cigala, Montse Cortés, Pedro Aznar. Aquest va ser el quart disc del Vicente Amigo en solitari i, sense cap mena de dubte, el que més èxit li ha donat fins a l'actualitat, (inclòs un premi Grammy l'any 2000). La primera cançó - 'Tres Notas Para Decir Te Quiero' - es va utilitzar per un anunci de la cervesa San Miguel; no deixeu d'escoltar la darrera cançó, la que dóna nom al disc: 'Ciudad De Las Ideas', espléndida!. Per cert, el seu títol és un homenatge al poeta grec Kavafis, (un poeta que també ha inspirat a d'altres músics, com per exemple Lluís Llach).
  

• Comentaris/Anècdotes: De sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Això fa que m'agradin guitarristes com Joe Satriani o Paco de Lucía, entre d'altres. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el meravellós so de guitarra del Vicente Amigo; posteriorment es va fer famós per l'anunci de San Miguel i pel premi Grammy. Vaig anar a veure'l en concert a Sitges: va ser un bon concert, llàstima del fred i del tren que trencava l'harmonia. D'altra banda, aquest disc em va servir per introduir-me en el món del flamenc, (te'l recomano si vols endinsar-te en aquest món).
  

Supertramp - Famous Last Words

(imatge extreta del blog Novedades & Servicios-Música y Audios)

• Títol: Famous Last Words.
• Autor/Grup: Supertramp.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Crazy.
2. Put On Your Old Brown Shoes.
3. It's Raining Again.
4. Bonnie.
5. Know Who You Are.
6. My Kind Of Lady.
7. C'est Le Bon.
8. Waiting So Long.
9. Don't Leave Me Now.
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar el vuitè disc de Supertramp i el darrer de Roger Hodgson abans de separar-se del grup, (d'aquí el títol del disc: les últimes paraules famoses...). El disc conté un hit molt conegut: 'It's Raining Again', tanmateix no va tenir tant èxit com l'anterior (el concert 'Paris'). El disc és més intimista que altres discos de Supertramp, no és tant alegre. No obstant, conté algunes cançons molt bones, d'aquelles que a mesura que les vas escoltant t'agraden cada cop més, un exemple és 'C'est Le Bon' o la darrera 'Don't Leave Me Now'. Un disc molt recomanable, especialment perquè no és dels més coneguts.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que no és el disc amb més èxit de Supertramp, personalment és el que prefereixo. El piano del Rick Davies està omnipresent i especialment ben tocat en cançons com 'Don't Leave Me Now'. Suposo que també m'agrada perquè va ser un dels primers discos de rock que vaig sentir, el meu germà gran se'l va comprar quan va aparèixer, 1982, i, per tant, el seu so el tinc associat a la meva infància.
  

Arrakeen - Patchwork

(imatge extreta del blog Progressivement Vôtre !)

• Títol: Patchwork.
• Autor/Grup: Arrakeen.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Le Monde Du Quoi.
2. Différences.
3. L'ent'aluve.
4. Folle Marie (Live Version).
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en francès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Patchwork' és el primer disc dels Arrakeen, l'únic grup de rock simfònic d'origen francès que conec. El seu so és molt semblant al de Marillion de la primera época (l'época de Fish). De fet, en la darrera cançó - 'Folle Marie' - hi toca Steve Rothery, guitarrista de Marillion. Les cançons entren molt bé, especialment la primera 'Le Monde Du Quoi', i a més la cantant - Maïko - li dóna un lirisme encara més gran al seu so, s'ha de reconèixer que l'idioma francès és ideal per aquest tipus de música. Molt recomanable per a tots aquells a qui els hi agradi el rock simfònic semblant a Marillion, llàstima que té una durada molt curta. Per cert, tinc entès que actualment aquest disc està descatalogat, és molt difícil trobar-lo en alguna botiga.
  

• Comentaris/Anècdotes: Cada any tenia el costum d'anar a la Fira del Disc que organitzava el Jordi Tardà. Sempre intentava comprar algun grup que no conegúes; va ser així com un any vaig comprar aquest disc a la parada de la botiga Pan y Música, especialistes en rock simfònic, que tenien a la Fira del Disc.
  

Geoff Tate - Geoff Tate

(imatge extreta del web Amazon)

• Títol: Geoff Tate.
• Autor/Grup: Geoff Tate.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Flood.
2. Forever.
3. Helpless.
4. Touch.
5. Every Move We Make.
6. This Moment.
7. In Other Words.
8. A Passenger.
9. Off The TV.
10. Grain Of Faith.
11. Over Me.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Geoff Tate és el cantant de Queensrÿche. Tot i això, la música que ens proporciona en aquest disc no tés res a veure amb el grup Queensrÿche. Aquest disc conté 11 cançons en estudi que les podríem enquadrar senzillament en l'estil 'rock', rock intimista, amb algún toc melancòlic. Destaquen algunes cançons com ara 'Helpless' amb guitarra espanyola, 'Off The TV' o la balada 'In Other Words'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que em va interessar aquest disc per ser del cantant de Queensrÿche, tot i això vaig voler escoltar-lo bé abans de quedar-me'l donat que hi ha discos de Queensrÿche que els trobo horribles, i d'altres que considero que són una obra mestra, (com per exemple l''Empire').
  

Jean-Michel Jarre - Live

(imatge extreta del web Rate Your Music)

• Títol: Live.
• Autor/Grup: Jean-Michel Jarre.

• Estil musical: Música Electrònica.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Introduction (Revolutions).
2. Overture (Industrial Revolution).
3. Industrial Revolution Part 1-2-3.
4. Magnetic Fields II.
5. Oxygene IV.
6. Computer Week-End.
7. Revolutions.
8. London Kid.
9. Rendez-Vous IV.
10. Rendez-Vous II.
11. September.
12. The Emigrant.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc conté un concert que va fer a Londres l'any 1989. Inicialment el disc s'anomenava simplement 'Live', (el CD que tinc es diu així), però en el 1996 es va reeditar amb un nom diferent: 'Destination Docklands'. Conté una recopilació de les millors cançons que Jarre havia composat fins llavors, tanmateix, tot i no ser un mal disc, Jarre té millors concerts que aquest.
  

• Comentaris/Anècdotes: Recordo que vaig comprar aquest en una de les Fires del Disc que organitzava el Jordi Tardà. En aquell moment (i ara també) m'agradava la música del Jean-Michel Jarre però acostumava a ser cara, (si més no per un adolescent com jo era en aquell moment). Aquest 'Live' el vaig trobar en una de les parades de la fira a un preu força asequible.
  
  

Tears For Fears - Tears Roll Down (Greatest Hits 82 - 92)

(imatge extreta del blog Ágora de música)

• Títol: Tears Roll Down (Greatest Hits 82-92).
• Autor/Grup: Tears For Fears.

• Estil musical: Pop Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Sowing The Seeds Of Love.
2. Everybody Wants To Rule The World.
3. Woman In Chains.
4. Shout.
5. Head Over Heels.
6. Mad World.
7. Pale Shelter.
8. I Believe.
9. Laid So Low (Tears Roll Down).
10. Mothers Talk.
11. Change.
12. Advice For The Young At Heart.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: El disc és un recull de la millor época d'aquest grup, recull algunes cançons molt conegudes, com per exemple: 'Everybody Wants To Rule The World', 'Woman In Chains' o 'Mad World', entre d'altres. Però si hi ha una canço emblemàtica d'aquest grup és 'Shout', canço que va arribar a ser número 1 a tot el món. Aquest és un bon disc per qui vulgui endinsar-se en aquest grup sense haver de comprar tots els albums en estudi.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que la música Pop tradicionalment és una de les que té més èxit, ('Pop' ve de 'Popular'), personalment no és precisament l'estil que més m'agrada. Tot i això Tears For Fears és un grup que m'agrada, tot i no ser el meu grup preferit. Reconec que només la cançó 'Shout' va ser la culpable que comprés aquest disc, després vaig veure que en la resta del disc també hi havia una bona qualitat musical.
  

Diana Krall - The Girl In The Other Room

(imatge extreta del blog Sólo música y vídeos)

• Títol: The Girl In The Other Room.
• Autor/Grup: Diana Krall.

• Estil musical: Jazz.

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. Stop This World
2. The Girl In The Other Room
3. Temptation
4. Almost Blue
5. I've Changed My Address
6. Love Me Like A Man
7. I'm Pulling Through
8. Black Crow
9. Narrow Daylight
10. Abandoned Masquerade
11. I'm Coming Through
12. Departure Bay

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc vaig conéixer la Diana Krall, una dona que canta tant bé com maca és. A més, gràcies a aquest disc vaig començar a endinsar-me en un estil de música que pràcticament no havia escoltat res: el Jazz; tot i això s'ha de reconéixer que el jazz que hi ha en aquest disc es podria considerar pop jazz, un jazz força comercialitzat... però m'agrada!. D'aquest disc destacaria la cançó que dóna nom al disc 'The Girl In The Other Room' i, sobretot, la darrera cançó del disc, 'Departure Bay', una suau però intensa cançó que s'ha d'escoltar a la nit, acompanyat d'un bon licor i amb bona companyia... realment fa que tinguis ganes de més Diana Krall.
  

• Comentaris/Anècdotes: Curiosament vaig conéixer la Diana Krall per un article del José Luis de Vilallonga a El Periódico; m'agradava llegir l'article que hi escrivia (crec que n'escrivia un cada setmana). Recordo que va glossar la figura de la Diana Krall amb autèntica devoció, just al poc temps de sortir aquest disc. Això em va provocar la justa curiositat per comprar-me el disc... després d'escoltar-lo vaig entendre per què tenia tanta devoció per aquesta dona.

Dave Meniketti - On The Blue Side

(imatge extreta del blog Rock of Ages)

• Títol: On The Blue Side.
• Autor/Grup: Dave Meniketti.

• Estil musical: Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Man's World.
2. Angel On My Shoulder.
3. Can't Do Nothin' Right.
4. Loan Me A Dime.
5. Until The Next Time.
6. Just Coastin'.
7. Bad Feeling.
8. Say Goodbye.
9. Parchman Farm.
10. Take It Like A Man.
11. Baby Blues.
12. Mister Blister.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Dave Meniketti és el guitarrista de Yesterday & Today, un grup de rock dur de mitjans dels 80. Amb aquest disc Dave va voler homenatjar el blues, va fer el mateix que havia fet el Gary Moore amb el seu 'Still Got The Blues'. És un disc de rock blues més dur que l''Still Got The Blues' i amb solos de guitarrita boníssims, com per exemple el de la cançó 'Loan Me A Dime'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Mai he entès per quin motiu el grup Yesterday & Today mai va tenir l'èxit que es merexien, tenint en compte els bons discos que van realitzar. Sempre qualsevol disc relacionat amb aquest grup m'han interessat, aquest 'On The Blue Side' va significar mantenir l'idil·li amb l'entorn de Yesterday & Today.
  

Lenny Kravitz - Let Love Rule

(imatge extreta del blog Lenny Kravitz)

• Títol: Let Love Rule.
• Autor/Grup: Lenny Kravitz.

• Estil musical: Funk Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Sittin’ On Top Of The World
2. Let Love Rule
3. Freedom Train
4. My Precious Love
5. I Built This Garden For Us
6. Fear
7. Does Anybody Out There Even Care
8. Mr. Cab Driver
9. Rosemary
10. Be
11. Blues For Sister Someone
12. Empty Hands
13. Flower Child

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest és el primer disc de Lenny Kravitz i, segons el meu parer, potser el millor. En ell hi trobaràs un Lenny Kravitz molt intimista, força acústic i amb tocs de melangia. Algunes de les cançons que conté són molt bones: 'Let Love Rule', 'Be', 'My Precious Love' o 'I Build This Garden For Us', entre d'altres. Més endavant va fer discos amb més 'canya' com ara 'Are You Gonna Go My Way' que li van significar l'èxit massiu.
  

• Comentaris/Anècdotes: Ja des d'aquest primer disc sempre m'ha agradat Lenny Kravitz, no obstant els darrers discos els he trobat força fluixos. Recordo el meu primer (crec que era el primer) estiu fent de monitor de nens petits de colònies a la casa La Comtessa de Sant Hilari Sacalm, sovint per les nits escoltava el cassette oficial d'aquesta música mentre preparava les activitats del dia següent.
  

Gary Moore - Still Got The Blues

(imatge extreta del blog The Old Rock)

• Títol: Still Got The Blues.
• Autor/Grup: Gary Moore.

• Estil musical: Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Moving On.
2. Oh Pretty Woman.
3. Walking by Myself.
4. Still Got the Blues.
5. Texas Strut.
6. Too Tired.
7. King of the Blues.
8. As the Years Go Passing By.
9. Mignight Blues.
10. That Kind of Woman.
11. All Your Love.
12. Stop Messin' Around.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar l'èxit massiu del Gary Moore després d'estar en grups com ara Thin Lizzy. Va deixar una mica de banda la seva faceta de guitar hero per endinsar-se en un terreny més simfònic, més melangiós com és el blues. Un disc molt recomanable d'escoltar.

• Comentaris/Anècdotes: Aquest va ser el primer compact disc que em vaig comprar, per això li tinc un especial 'carinyo'.

Llegenda

En tots els posts (en aquest blog, i donada la seva utilitat, es podria parlar de fitxa enlloc de post), hi trobareu la següent informació:

• La imatge de la portada del disc, (si obtinc la imatge d'un lloc web, indicaré d'on ho he tret).
• El títol del disc.
• L'autor o grup que n'és l'autor.
• L'estil musical que millor defineix aquest disc. Cal tenir en compte que és el tipus de música del disc, no de l'autor ja que aquest pot haver realitzat discos de diferent registre musical. D'altra banda això de l'estil musical és molt subjectiu, aquí indicaré l'estil que, sota el meu parer, és el més adequat... però tot és opinable!.
• La puntuació de 0 (horrible) a 10 (obra mestra) que li donc al disc en funció de diferents factors tot i que, com és obvi, el factor determinat és la qualitat de la música que conté. Aquesta dada també és molt subjectiva... No obstant, ja us avanço que difícilment trobareu alguna puntuació per sota de 5 (aprovat), m'agrada molt la música i m'agrada encara més la música que he comprat, per tant, és difícil que doni puntuacions baixes. D'altra banda comentar que amb el pas del temps és possible que una puntuació es modifiqui, si els meus gustos canvien, encara que sigui lleument, també és lògic que variï la puntuació.
• Llistat de cançons que té el disc. Detallo les cançons que té el disc per si en algun moment haig de cercar una cançó amb el cercador intern si desconec en quin disc està.
• Indico el format (o formats) en que ho tinc comprat: bàsicament en compact disc (CD), però també en maxi compact disc (MaxiCD), en vinil (LP), entre d'altres.
  
• Conté versions?. Sempre m'han agradat molt les cançons tocades per grups que no en són els autors, especialment quan l'adapten als seus estils. Per aquest motiu indico si el disc conté cançons que són versions de les cançons originals. A més, també ho indico en l'etiquetatge de la fitxa, d'aquesta manera cercar tots els discos que tinguin versions serà tan fàcil com fer click a l'etiqueta 'versions'.
• Us poso un enllaç a la Viquipèdia per si voleu ampliar la informació del disc, si no existís la informació del disc us enllaçaria amb la informació del seu autor. En cas d'existir, us enllaçaré amb la versió en català, altrament us donaré la versió en anglès.
• En el meu blog professional - el Brou Casolà - sempre acabo cada post indicant quina música estava escoltant quan estava redactant-lo. Com a curiositat, us donaré un enllaç al post que vaig redactar mentre estava escoltant el disc.
• En la descripció del disc us faré cinc cèntims del disc.
• I per acabar, us indicaré algun comentari addicional, alguna anècdota personal relacionada amb el disc, sempre que n'hi hagi alguna, és clar.

Espero que amb aquestes indicacions et sigui més fàcil entendre la informació de cada fitxa (post).

Inventari?

L'objectiu d'aquest blog és inventariar (d'aquí el nom) tota la música que tinc.

Sóc conscient que el més apropiat seria una base de dades per poder-hi introduir tota la informació però no conec cap web on ho pugui fer, si en coneixeu alguna, estaré encantat que em digueu la seva URL.

Per tant, i com a 'solució de plan B' he pensat que podria utilitzar un blog per a tal finalitat.

En el fons només vull saber exactament quina música tinc, i amb un blog i un cercador intern en tinc prou.

A més, amb un blog podré fer públic el llistat de música que tinc, tot i que reitero que l'únic destinatari previst sóc jo mateix.

Utilitzar un blog (de blogger) també té l'avantatge de ser una eina que ja conec gràcies al fet que ja disposo de dos blogs més: el Brou Casolà (un blog dels meus temes professionals, bàsicament web 2.0 i administració electrònica), i la seva versió en castellà: Caldo Casero.

Encara que aquest blog estigui pensat per mi, ets ben lliure de visitar-lo i de fer tots els comentaris que vulguis.

D'altra banda cal deixar ben clar que en aquest blog no trobareu mai un enllaç per descarregar-vos música ilegalment. Tot i que no crec en les maneres d'actuar de la Societat General d'Autors i Editors tampoc crec en la música gratuïta, la música és fruit del treball del seu autor i d'això ha de viure, per tant, cal pagar quelcom per la feina que fa algú, (un altre tema és quina quantitat s'ha de pagar...).

Aquest és un dels motius que fan que mai hagi descarregat ilegalment cap cançó. Un altre dels motius és el fet que, per mi, una obra musical no és només la música sinó també el seu embolcall, (com està presentat, el llibret que l'acompanya, si és un edició especial), i la història personal que hi ha al darrera (on el vaig comprar, qui me'l va recomanar, en quin moment emocional em trobava).

Gràcies per la teva visita.