Lila Downs - Ojo De Culebra

(imatge extreta del web Crisol de Músicas)

• Títol: Ojo De Culebra.
• Autor/Grup: Lila Downs.

• Estil musical: Mestissatge entre música tradicional mexicana i rock americà (entre d'altres estils).

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Ojo De Culebra.
2. Perro Negro.
3. Little Man.
4. Tierra De Luz.
5. Justicia.
6. Black Magic Woman.
7. Skeleton.
8. Yo Envidio Al Viento.
9. Taco De Palabras.
10. Minimum Wage.
11. I Would Never.
12. Los Pollos.
13. Silent Thunder.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
  
• Enllaça a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Lila Downs és una cantant mexicana que es va criar entre la cultura mexicana (la de la seva mare) i la cultura nord-americana (la del seu pare), a més, està casada amb Paul Cohen, un saxofonista nord-americà. La seva música és una barreja de molts estils, des de l'estil més tradicional de la música mexicana (incloent les "Rancheras") fins al rock més clàssic o el blues, amb una veu amb molt caràcter i amb un fort missatge reivindicatiu; de fet, és una compositora molt difícil de classificar estilísticament. Aquest 'Ojo De Culebra' (que en la versió americana li van posar el nom de 'Shake Away'), conté moltes col·laboracions (Mercedes Sosa, Enrique Bunbury, La Mari de Chambao, etc). El resultat és un disc amb un so molt fresc, amb la veu molt personal de la Lila Downs, amb una barreja de cançons en castellà i en anglès, amb molt bones versions, entre elles el 'Black Magic Woman' de Peter Green (però immortalitzada per Santana); i el 'I Envy The Wind' ('Yo Envidio Al Viento') de Lucinda Williams. Del disc destaco les cançons: 'Ojo De Culebra', 'Little Man', amb una potent secció de vent; 'Tierra De Luz', amb records a un bolero; la molt especial versió de 'Black Magic Woman'; 'Yo Envidio Al Viento' pel seu lirisme; 'Taco De Palabras' i 'Los Pollos' per la seva frescor... Però, per sobre de tot, cal destacar la cançó 'Justicia', pels seus canvis de ritme, per tenir una tornada que s'enganxa, per la compenetració amb Bunbury i, especialment, per la seva lletra (ideal per algunes accions que estan passant darrerament en la justícia espanyola :(.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que aquest disc no l'hauria comprat mai, ni per la portada, ni per la cantant (que la desconeixia per complert), ni per l'estil musical (no acostumo a comprar gaire música en castellà, especialment si no és d'Espanya. Quan vaig tornar del Tecnimap, vaig decidir fer-me un auto-regal: vaig decidir comprar-me música... però volia que fos de grups/estils que fossin nous per mi. Entre d'altres discos, l'Andrés del Disc K7 em va recomanar aquest disc de la Lila Downs... com sempre, ho va encertar!.

• Vols fer-ne un tast?: A Spotify pots escoltar tot el disc.

Lucinda Williams - Little Honey

(imatge extreta del blog Rockland)

• Títol: Little Honey.
• Autor/Grup: Lucinda Williams.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Real Love.
2. Circles And X's.
3. Tears Of Joy.
4. Little Rock Star.
5. Honey Bee.
6. Well Well Well.
7. If Wishes Were Horses.
8. Jailhouse Tears.
9. Knowing.
10. Heaven Blues.
11. Rarity.
12. Plan To Marry.
13. It's A Long Way To The Top.

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Little Honey' és un molt bon disc de la cantautora americana Lucinda Williams. És un disc força rocker, alegre i, en algunes cançons, amb força canya, com per exemple a 'Honey Bee'. El disc està ple de participacions d'altres músics com ara Elvis Costello o Susanna Hoffs (que recordo de la seva etapa a les Bangles), de fet, la part vocal de la primera cançó - 'Real Love' - es nota clarament la veu de la Susanna Hoffs. A més, una altre fet que valoro molt positivament, les guitarres estan immenses, pletòriques, amb força quan fa falta, amb melodia quan pertoca. Com a curiositat, dir-vos que la darrera cançó del disc 'It's A Long Way To The Top' és una esplèndida versió de la cançó homònima d'AC/DC (que si no recordo malament és del disc 'T.N.T'). Resumint: un molt bon disc de rock americà, altament recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Fa molts anys que conec qui és la Lucinda Williams però reconec que mai m'havia comprat cap disc d'ella. De fet, ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups aprofitant que era el meu aniversari i volia fer-me un autoregal. L'Andrés em va recomanar varis discos, de fet, vaig haver de parar per què el pressupost s'havia esgotat, vaig comprar AC/DC, John Mellencamp, Willie Nelson & Wynton Marsalis, Eli 'Paperboy' Red, Nicole Willis, James Hunter i aquest de la Lucinda Williams, no està gens malament la selecció, oi?.
  

Bettye LaVette - I've Got My Own Hell To Raise

(imatge extreta del blog Bettye LaVette)

• Títol: I've Got My Own Hell To Raise.
• Autor/Grup: Bettye LaVette.

• Estil musical: Soul.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. I Do Not Want What I Have Not Got.
   
2. Joy.
   
3. Down To Zero.
   
4. The High Road.
   
5. On The Surface.
   
6. Just Say So.
   
7. Little Sparrow.
   
8. How Am I Different?.
   
9. Only Time Will Tell Me.
   
10. Sleep To Dream.

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'I've Got My Own Hell To Raise' és un molt bon disc per veure l'extraordinària veu de la veterana Bettye LaVette. És un disc ple d'autèntic del clàssic so soul, un soul intimista, ple de força, tendresa i sentiment gràcies a la veu càlida plena de sentiment i força que té aquesta dona. El disc comença amb una cançó de Sinéad O'Connor totalment 'a cappella': 'I Do Not Want What I Have Not Got', tota una declaració de principis. La segueix 'Joy' (de la Lucinda Williams), una de les millors cançons del disc. També hi destacaria 'Little Sparrow' de la Dolly Parton o la intimíssima 'Just Say So'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. De fet, per mi aquest és un dels principals motius pels quals crec que les botigues de discos, botigues de música, tenen encara una funció i un lloc en aquesta societat. L'Andrés em va recomanar aquesta dama del soul, gran recomanació!.