skip to main |
skip to sidebar
- Títol: Pyromania.
- Autor/Grup: Def Leppard.
- Estil musical: Hard Rock.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- Rock rock (Till You Drop).
- Photograph.
- Stagefright.
- Too Late For Love.
- Die Hard The Hunter.
- Foolin'.
- Rock Of Ages.
- Comin' Under Fire.
- Action! Not Words.
- Billy's Got A Gun.
- Descripció del disc: Def Leppard és un dels meus grups favorits, els he escoltat moltíssim, especialment els seus discos de la dècada dels 80, feien un rock dur que 'entrava fàcilment' (sobretot a mesura que anaven treient nous discos). Són de Sheffield, Anglaterra, i, per tant, estan agrupats en el creatiu corrent del British Metal dels 80 (tot i que ells mai s'han autodefinit com a Metal). Després del seu prometedor disc de debut - 'On Through The Night' - i del boníssim 'High 'N' Dry' va venir la consagració, i l'èxit mundial definitiu, amb aquest 'Pyromania', de fet, va ser el segon disc més venut a tot el món en aquell 1983, només superat pel mític 'Thriller' de Michael Jackson. Com a curiositat comentar que l'enregistrament d'aquest disc va començar amb Pete Willis com a guitarrista, (de fet, el so de guitarra que apareix a la majoria de cançons és seu), però a la meitat de la gravació aquest va ser substituït per estar sempre borratxo, va ser substituït per Phil Collen. El disc comença amb 'Rock, Rock, (Till You Drop)' una cançó amb molta energia, dura, ideal per començar un concert; 'Photograph' va ser un dels hits més coneguts d'aquest disc; 'Stagefright' torna a ser una cançó dura que simula ser enregistrada en directe; 'Too Late For Love' és una de les balades més conegudes del grup; 'Die Hard The Hunter' és un mig-temps previ a 'Foolin'' un altre dels hits més coneguts d'aquest grup; 'Rock Of Ages' és tot un himne molt cantat en directe especialment quan diu "What do you want? What do you want? I want Rock 'n' Roll, Alright! Long live Rock 'n' Roll"; 'Comin' Under Fire' és potser la cançó més fluixa del disc (potser hauria de dir la cançó menys bona); 'Action Not Words' i 'Billy's Got A Gun' són dues grans cançons per acabar el disc. Resumint: un gran disc que apareix al llistat dels millors discos dels anys 80.
- Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer Def Leppard quan van treure el disc 'Hysteria', és a dir, el següent disc després d'aquest 'Pyromania'. De seguida em van agradar tant que vaig comprar-me els seus anterior discos, entre ells, aquest.
- Títol: Mouse.
- Autor/Grup: Aragon.
- Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- The Dark.
- A Private Matter.
- The Sweet Unknown.
- The Gate.
- End Of The Line (Part 1).
- End Of The Line (Part 2).
- Next Please.
- Untying The Knot (Part 1).
- Untying The Knot (Part 2).
- Untying The Knot (Part 3).
- Cold In A Warm Place.
- The Gathering.
- Under The Eye.
- In Deepest Sympathy.
- Burning Off.
- A Room And One Door.
- Shocked.
- The Gauntlet.
- The Sheer Joy Of Creation.
- The Waiting Room.
- At The Mercy Of Lions.
- Waiting For The Big One (Part 1).
- Waiting For The Big One (Part 2).
- At Heaven's Gate.
- Hello God.
- Brave New World.
- The Stage Door.
- The Switch.
- The Cross.
- Auld Lang Syne.
- Format: CD.
- Versions: No.
- No he trobat cap enllaç a la Vikipèdia amb informació d'aquest grup.
- Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
- Descripció del disc: Aragon és un grup de música simfònica (també coneguda com progressiva) d'Austràlia, (per tant, no té res a veure amb la comunitat autònoma del mateix nom de l'Espanya). Després de la primera onada de grups simfònics (Pink Floyd, Yes, Genesis, etc) va venir una segona onada on encara es reforçava més el lirisme, un so més suau - però quan cal enèrgic - amb molta presència dels teclats, és una onada liderada per grups com Marillion, Pendragon, Arena, etc. Aquests grups també tenen com a tret distintiu la seva búsqueda en la imaginació dels móns fantasiosos d'escriptors com J. R. R. Tolkien, de fet, el nom del grup prové del personatge Àragorn d'El Senyor dels Anells, [aquesta és una de les moltes similituds que té aquest grup amb Marillion (el nom d'aquesta altra banda també prové d'un llibre de Tolkien: El Silmaríl·lion)]. Musicalment parlant aquest disc és una gran obra conceptual que va començar amb l'anterior 'The Meeting' i va finalitzar amb aquest 'Mouse' del qual n'hi ha dues versions, una senzilla i l'altre doble. És un disc que, com a qualsevol obra conceptual, no té massa sentit escoltar les cançons per separat, de fet, és com si només n'hi hagués una de sola. En ell hi trobaràs una història basada en les emocions de la vida amb un so molt ben produït, ben lligat i molt ben estructurat. A més està complementat amb efectes sonors com el so d'una màquina d'escriure, sons industrials, el so d'un home tossint, etc. Resumint, un molt bon exemple de rock simfònic dels anys 90 proper al so de Marillion (tot i que molt poc conegut).
- Comentaris/Anècdotes: En el moment d'aparèixer aquest disc, cap el 1995, escoltava molta música simfònica, per tant, és lògic que cerqués grups d'aquest estil musical que, per aquella època, eren desconeguts per mi, un d'ells fou Aragon, un altre Arrakeen.
- Vols fer-ne un tast?: No he trobat cap lloc (legal) on poder escoltar aquest disc,ni que sigui parcialment, :(
- Títol: Non Stop Rock'n'Roll.
- Autor/Grup: Wig Wam.
- Estil musical: Glam Metal.
- Puntuació (de 0 a 10): 6.
- Do Ya Wanna Taste It.
- Walls Come Down.
- Wild One.
- C'mon Everybody.
- Man In the Moon.
- Still I'm Burning.
- All You Wanted.
- Non Stop Rock And Roll.
- From Here.
- Rocket Through My Heart.
- Chasing Rainbows.
- Gotta Get It On.
- Descripció del disc: Wig Wam és un grup d'origen noruec que es va donar a conèixer a nivell internacional per la seva participació en el festival d'Eurovisió de l'any 2005, foren el preludi de l'èxit dels finesos Lordi en la competició de l'any següent. Aquest 'Non Stop Rock'n'Roll' és un clar exemple de glam rock (només cal veure les fotos del grup ;-) amb unes cançons que si bé no destaquen excessivament sí que són una bona mostra d'aquest estil musical. Destacar la cançó que dóna nom al disc 'Non Stop Rock And Roll', tot un himne; la inicial 'Do Ya Wanna Taste It', també molt 'pegadiza'; 'Walls Come Down' i 'C'mon Everybody' on hi destaca el so de la guitarra; a 'Still I'm Burning' presenten un so típic de grups heavy escandinaus; tampoc ens podem oblidar de 'Chasing Rainbows' una de les millors cançons del disc. En resum, un molt bon disc del més típic glam rock que va triomfar en els finals dels 80, principis dels 90.
- Comentaris/Anècdotes: El mateix dia que em vaig comprar el darrer disc del Tom Petty també em vaig comprar aquest altre. Reconec que no tenen res a veure... de fet, la veritat és que anava a buscar més aquest estil que no pas el del Tom Petty, em venia de gust reviure el rock dur de finals dels 80, principis del 90 però sent nou, aquest és un bon exemple!.
