The Muggs - On With The Show

(imatge extreta del blog Rockland)

• Títol: On With The Show.
• Autor/Grup: The Muggs.

• Estil musical: Hard Rock (a l'estil anys 70).

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Motown Blues.
2. Slow Curve.
   
3. Just Another Fool.
   
4. All Around You.
   
5. On With The Show.
   
6. Somewhere Down The Line.
   
7. Curbside Constellation Blues.
   
8. Down Below.
   
9. Never Know Why.
   
10. Get It On.
    
11. Motown Blues (reprise).
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
  
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Aquest és el segon disc dels The Muggs (actualment en tenen tres). Aquest és un grup de música Detroit que realitzen una música molt dels anys setanta, de fet, escoltar-los és com transportar-se a aquella dècada i escoltar grups mítics com els Led Zeppelin entre d'altres. A més, el so és molt directe, amb una bona producció que reforça encara més la nitidesa i cruesa del so, especialment la guitarra de Danny Methric. El disc comença i acaba amb la mateixa cançó, 'Motown Blues' que serveix d'introducció/finalització del disc; de la resta del disc destacar la gran balada molt bluessera: 'Curbside Constellation Blues', excel·lent!; 'Slow Curve' és la segona cançó, desprèn molta energia, m'encanta l'inici de la cançó... 'Down Below' és, potser, la que presenta un so més semblant a Led Zeppelin; també cal destacar 'Get It On' pur rock 'n' roll amb una base instrumental brutal!; el llarg mig temps 'Never Know Why'... Resumint: és un molt bon disc del hard rock que es feia en els anys 70, és el típic disc que quan l'escoltes la primera vegada t'agrada... però a mesura que el vas escoltant et va seduint cada cop més, imprescindible!

• Comentaris/Anècdotes: Com la immensa majoria de discos que m'he comprat els darrers anys, és fruit de la recomanació de l'Andrés de la botiga Disc K7. A part d'explicar-me què em trobaria en aquest disc, també em va explicar un anècdota sobre aquest grup. L'any passat van venir a tocar aquí... justament quan hi va haver tots aquells problemes aèries derivats de la cendra d'un volcà islandès. El resultat fou que els membres d'aquest grup es quedéssin uns dies a casa de l'Andrés esperant poder reempendre el seu viatge.
  

• Vols fer-ne un tast?: Tot i ser un grup no gaire conegut pel gran públic i amb només 3 discos, ja comença a tenir bastant presència a la Xarxa; no obstant, vídeos amb una mínima qualitat (de so) no n'he trobat cap excepte aquest vídeo oficial de la cançó 'Slow Curve', també us proposo aquesta versió en directe de 'Never Know Why' i aquesta versió, també en directe, de 'Get It On'.
  

Vega - Kiss Of Life

(imatge extreta del blog Alianza - CD's Reviews)

• Títol: Kiss Of Life.
• Autor/Grup: Vega.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Into The Wild.
2. Kiss Of Life.
   
3. One Of A Kind.
   
4. Staring At The Sun.
   
5. Too Young For Wings.
   
6. A.N. Other.
   
7. Headlights.
   
8. Hearts Of Glass.
   
9. Stay With Me.
   
10. Wonderland.
    
11. What It Takes.
    
12. SOS.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• No he trobat cap enllaç a la Vikipèdia amb informació d'aquest grup.
  
• Encara no està enllaçat des de cap article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Vega és un nou grup de música que fa un Hard Rock clàssic dels 80; escoltar-lo és com transportar-se als inicis de grups com Journey, Bon Jovi o Def Leppard abans que fossin coneguts massivament. Com us deia, Vega és un grup que presenta un so clàssic de Hard Rock melòdic (precursor del rock simfònic) acompanyat amb uns sintetitzadors que feia molt temps que no els escoltava (em recorda al mític so de sintetitzadors de Van Halen). El disc entra bé, tot i que no té cap hit que de ben segur que l'ajudaria a ser més popular... la meva crítica de les cançons és la següent: la inicial 'Into The Wild' on es deixa clar la presència dels sintetitzadors i la bona veu del cantant Nick Workman; 'Kiss Of Life' és la que dóna nom el disc, tot i que personalment no la considero de les millors (ni de les pitjors :); 'One Of A Kind' és d'aquelles cançons 'especials' que cada cop que l'escoltes hi descobreixes nous detalls; a 'Staring At The Sun' hi destaca el so dels sintetitzadors i, un altre cop, la veu del cantant; tot disc de Hard Rock ha de tenir alguna balada, aquest és el cas de 'Too Young For Wings', en aquest cas, sense res d'especial, correcte; l'inici 'Another' em recorda els primers compassos de 'Runaway', (el primer hit de Bon Jovi), clarament és una de les millors cançons del disc; en canvi, 'Headlights' és una de les cançons més fluixes; 'Hearts Of Glass' és potser la cançó més simfònica de totes, té molta força i un alt ritme, a més és força 'pegadiza', hauria estat una bona candidata per ser la inicial del disc, de les millors!; 'Stay With Me' és força rockera, amb un clar predomini de la guitarra de Tom Martin, em recorda molt al so de Journey; 'Wonderland' és una altre bon exemple de bona cançó amb regust simfònic; 'What It Takes' és força fluixa, aporta poc; 'SOS' és la cançó més pop de tot el disc, amb una base rítmica no gaire habitual en els grups de Hard Rock. Resumint, un molt bon disc de Hard Rock melòdic, caldrà fer un seguiment d'aquest grup...
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc (i el de debut de Grace Potter & The Noctumbals) me'l van regalar per Nadal. Es dóna la circumstància que estan tant protegits contra les còpies il·legals que m'és impossible escoltar-los des del meu portàtil... un exemple més que en aquesta lluita contra les còpies il·legals s'ha perdut el sentit comú des de ja fa massa temps :(

• Vols fer-ne un tast?: Encara no hi ha gaire presència de Vega per la Xarxa, (que tingués qualitat) només he trobat el vídeo oficial de la cançó 'Kiss Of Life'.
  

Yesterday & Today - Black Tiger

(imatge extreta del blog Reino de Mondongo)

• Títol: Black Tiger.
• Autor/Grup: Yesterday & Today.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. From The Moon.
2. Open Fire.
3. Don't Wanna Lose.
4. Hell Or High Water.
5. Forever.
6. Black Tiger.
7. Barroom Boogie.
8. My Way Or The Highway.
9. Winds Of Change.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaça a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Tal com us vaig comentar quan vaig inventariar aquest recull, els Yesterday & Today és un d'aquells grups maleïts, aquells grups que no han tingut l'èxit esperat, tot i crear boníssimes cançons, autèntics hits de la història de l'estil hard rock dels 80. Aquest 'Black Tiger' va significar el quart disc del grup i la seva consagració després de l'agradable sorpresa de l'anterior disc ('Earthshaker') que contenia brutals cançons com 'Squeeze', 'Rescue Me' o 'I Believe In You'. Aquest 'Black Tiger' és un molt bon disc de Hard Rock amb, com és habitual en aquest cas, un so de guitarra excel·lent i una base rítmica molt pronunciada. Destaca la cançó instrumental introductòria del disc 'From The Moon' i la següent 'Open Fire', tot un clàssic del grup que anys després proporcionaria el nom d'un disc en directe. 'Forever' és un altre dels hits del grup amb, i perdoneu que em reiteri, un Dave Meniketti amb estat de joia. 'Black Tiger' té un inici molt original que captiva, un altre hit. 'Barroom Boogie' té un riff de guitarra que t'enganxa molt ràpidament, dur, ideal per a ser escoltada en directe, una cançó que no falta mai en els seus reculls. El disc acaba amb un altre dels èxits del grup: 'Winds Of Change', una cançó que comença amb guitarres acústiques però que també alterna sons més durs, excel·lent. Resumint: un dels millors discos d'aquest grup, segurament el millor, i una bona ocasió per escoltar autèntic Hard Rock dels 80.
  

• Comentaris/Anècdotes: Fa poc més d'un mes va nèixer el meu tercer fill, en plena baixa paternal, i quan ja ens havíem 'situat' a la 'normalitat' vaig visitar la meva botiga de referència en qüestions de música: Disc K7. A l'aparador vaig veure aquesta reedició del 2008 del 'Black Tiger', no m'ho vaig pensar dues vegades. De fet, també hi havia un altre disc dels Yesterday & Today, el 'Mean Streak' que espero inventariar-lo en breu.

• Vols fer-ne un tast?: No és un grup que tinguin moltes aparicions a la Xarxa, si més no, aparicions de qualitat, però tampoc és difícil trobar-ne exemples, aquí uns en poso tres: 'Open Fire' en directe (en el 1987). També en directe 'Black Tiger' (1984) sense la part inicial de la cançó, va directe a la part més dura. I 'Forever' també en directe.
  

Def Leppard - Pyromania

(imatge extreta del web Gibson Guitar)

• Títol: Pyromania.
• Autor/Grup: Def Leppard.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Rock rock (Till You Drop).
   
2. Photograph.
   
3. Stagefright.
   
4. Too Late For Love.
   
5. Die Hard The Hunter.
   
6. Foolin'.
   
7. Rock Of Ages.
   
8. Comin' Under Fire.
   
9. Action! Not Words.
   
10. Billy's Got A Gun.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Def Leppard és un dels meus grups favorits, els he escoltat moltíssim, especialment els seus discos de la dècada dels 80, feien un rock dur que 'entrava fàcilment' (sobretot a mesura que anaven treient nous discos). Són de Sheffield, Anglaterra, i, per tant, estan agrupats en el creatiu corrent del British Metal dels 80 (tot i que ells mai s'han autodefinit com a Metal). Després del seu prometedor disc de debut - 'On Through The Night' - i del boníssim 'High 'N' Dry' va venir la consagració, i l'èxit mundial definitiu, amb aquest 'Pyromania', de fet, va ser el segon disc més venut a tot el món en aquell 1983, només superat pel mític 'Thriller' de Michael Jackson. Com a curiositat comentar que l'enregistrament d'aquest disc va començar amb Pete Willis com a guitarrista, (de fet, el so de guitarra que apareix a la majoria de cançons és seu), però a la meitat de la gravació aquest va ser substituït per estar sempre borratxo, va ser substituït per Phil Collen. El disc comença amb 'Rock, Rock, (Till You Drop)' una cançó amb molta energia, dura, ideal per començar un concert; 'Photograph' va ser un dels hits més coneguts d'aquest disc; 'Stagefright' torna a ser una cançó dura que simula ser enregistrada en directe; 'Too Late For Love' és una de les balades més conegudes del grup; 'Die Hard The Hunter' és un mig-temps previ a 'Foolin'' un altre dels hits més coneguts d'aquest grup; 'Rock Of Ages' és tot un himne molt cantat en directe especialment quan diu "What do you want? What do you want? I want Rock 'n' Roll, Alright! Long live Rock 'n' Roll"; 'Comin' Under Fire' és potser la cançó més fluixa del disc (potser hauria de dir la cançó menys bona); 'Action Not Words' i 'Billy's Got A Gun' són dues grans cançons per acabar el disc. Resumint: un gran disc que apareix al llistat dels millors discos dels anys 80.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer Def Leppard quan van treure el disc 'Hysteria', és a dir, el següent disc després d'aquest 'Pyromania'. De seguida em van agradar tant que vaig comprar-me els seus anterior discos, entre ells, aquest.

• Vols fer-ne un tast?: A la Xarxa hi podeu trobar infinitat de llocs per escoltar les cançons d'aquest disc, per exemple, aquí teniu alguns vídeos de 'Rock, Rock (Till You Drop)' en directe, el vídeo oficial de 'Photograph', 'Stagefright' en directe, 'Too Late For Love' enregistrat en un programa de TV, 'Die Hard The Hunter' en directe, el vídeo oficial de 'Foolin'', el vídeo oficial de 'Rock Of Ages' i 'Billy's Got A Gun' en directe (i subtitulat al castellà).
  

Alice Cooper - A Fistful Of Alice

(imatge extreta del web No Life 'til Metal)

• Títol: A Fistful Of Alice.
• Autor/Grup: Alice Cooper.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. School's Out.
   
2. Under My Wheels.
   
3. I'm Eighteen.
   
4. Desperado.
   
5. Lost in America.
   
6. Teenage Lament '74.
   
7. I Never Cry.
   
8. Poison.
   
9. No More Mr. Nice Guy.
   
10. Welcome to My Nightmare.
    
11. Only Women Bleed.
    
12. Feed My Frankenstein.
    
13. Elected.
    
14. Is Anyone Home ?.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc d'Alice Cooper és un disc en directe (llevat de la darrera cançó) grabat al Cabo Wabo Club del Sammy Hagar (qui canta en la primera cançó). El disc conté un recull de les millors cançons d'Alice Cooper; segurament els més 'puristes' dirien que falten algunes cançons emblemàtiques de la seva primera època. Personalment trobo que el recull de cançons és força bo: 'School's Out', 'Under My Wheels', 'Desperado', 'Lost In America', 'Poison', 'Feed My Frankenstein', entre d'altres. És un molt bon disc en directe, ideal per a qui no tingui cap altre recull d'aquest artista, (a més apareix l'Slash tocant la guitarra a 'Lost In America', 'Only Women Bleed' i a 'Elected' i Rob Zombie cantant a 'Feed My Frankenstein' i a 'Elected').
  

• Comentaris/Anècdotes: Conec a l'Alice Cooper des de fa molt temps, tanmateix, no és un dels autors que disposi més CDs. Per aquest motiu, quan es va editar aquest disc, aproximadament el 1997, vaig decidir a comprar-lo sense pensar-m'ho dues vegades, tenia un recull, en directe, i a més incloïa la cançó 'Poison', una de les cançons que més vaig escoltar en la meva adolescència.
  

UFO - Time To Rock, (Best Of Singles A's & B's)

(imatge extreta del web Heavy Harmonies)

• Títol: Time To Rock, (Best Of Singles A's & B's).
• Autor/Grup: UFO.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons (en dos discos):

• DISC 1
1. Shake It About.
   
2. (Come Away) Melinda.
   
3. Unidentified Flying Object.
   
4. Boogie.
   
5. Treacle People.
   
6. C'mon Everybody.
   
7. Timothy.
   
8. Prince Kajuku.
   
9. The Coming Of Prince Kajuku.
   
10. Galactic Love.
    
11. Loving Cup.
    
12. Give Her The Gun.
    
13. Sweet Little Thing.
    
14. Doctor, Doctor.
    
15. Lipstick Traces.
    
16. Shoot Shoot.
    
17. Love Lost Love.
    
18. Alone Again Or.
    
19. Only You Can Rock Me.
    
20. Cherry.
    
21. Rock Bottom.

• DISC 2
  
1. Doctor, Doctor (Live).
   
2. On With The Action (Live).
   
3. Young Blood.
   
4. Lights Out.
   
5. Couldn't Get It Right.
   
6. Hot'n'Ready.
   
7. Lonely Heart.
   
8. Long Gone.
   
9. Let It Rain.
   
10. Heel Of A Strange.
    
11. You'll Get Love.
    
12. Back Into My Life.
    
13. The Writer.
    
14. When It's Time To Rock.
    
15. Everybody Knows.
    
16. This Time.
    
17. The Chase.
    
18. Night Run (US Remix).
    
19. Heaven's Gate (US Remix).
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Tal com indica el seu títol, aquest disc conté un resum dels singles del grup UFO des de la seva creació a finals del 1969. Així doncs podem veure l'evolució d'aquest grup des dels seus inicis amb un rock amb influències de blues i de la psicodèlia dels 70 fins a un so més pop de finals dels 80. En tot cas, la que - segons la meva opinió - va ser la millor època del grup fou quan Michael Schenker en va formar part. Amb Michal Schenker van aconseguir un so més dur, més de hard rock, i van editar discos que van tenir un notable èxit: 'Phenomenon', 'Force It', 'No Heavy Petting', 'Lights Out', 'Obsession' i 'Strangers In The Night'. D'aquests discos en sortiren els hits que sempre han definit la banda (i que han marcat moltíssimes altres bandes): 'Doctor Doctor', 'Alone Again Or', 'Only You Can Rock Me', 'Cherry', 'Rock Bottom' (amb un impressionant solo de guitarra del Michael Schenker), 'Lights Out', entre d'altres. En el moment en que Schenker va abandonar la banda aquesta ja no va ser capaç de tornar a oferir èxits interessants... fins que es va disoldre. Aquest recopilatori conté el millor d'aquest grup en cada època, això fa que en els alguns moments sigui més fluix i en d'altres brillant. Com a anècdota destacar que conté una versió del 'C'mon Everybody' d'Eddie Cochran.
  

• Comentaris/Anècdotes: Michael Schenker és un dels guitarristes que més admiro, des de la seva etapa inicial a UFO, el seu MSG o, fins i tot, la seva segona breu estada a Scorpions durant la realització del disc 'Lovedrive'. Els discos d'UFO amb Schenker me'ls vaig comprar en vinil, però mai havia tingut un recull de tota la vida del grup UFO, per això em vaig decidir a comprar-me aquest recull, (aprofitant que estava a preu reduït).
  

Yesterday & Today - Best Of '81 to '85

(imatge extreta del web Rate Your Music)

• Títol: Best Of '81 To '85.
• Autor/Grup: Yesterday & Today.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. From The Moon.
2. Open Fire.
3. Hurricane.
4. Mean Streak.
5. Rescue Me.
6. Black Tiger.
7. Dirty Girl.
8. Forever.
9. Midnight In Tokyo.
10. Hang 'Em High.
11. Lipstick And Leather.
12. Summertime Girls.
13. Beautiful Dreamer.
14. 25 Hours A Day
15. Barroom Boogie.
16. I Believe In You.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Yesterday & Today és un d'aquells grups maleïts, aquells grups que no han tingut l'èxit esperat, tot i crear boníssimes cançons del clàssic hard rock dels 80. Aquest és un disc recopilatori de, potser, la millor época d'aquest grup, des del 1981 fins al 1984. Inclou cançons emblemàtiques com ara 'Mean Streak', 'Rescue Me', 'Black Tiger', 'Hang 'Em High', 'Barroom Boogie' o 'I Believe In You'. No és una recopilació dolenta però podria ser molt millor, hi trobo a faltar cançons indispensables del grup com ara 'Squeeze'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer els Yesterday & Today a partir d'un disc (en vinil) de la discogràfica Castle Records, crec que el disc es deia 'Anthology'. Em va encantar el so del grup, especialment el que provenia del seu guitarrista: Dave Meniketti. No fa gaire vaig comprar-me aquest altre recull en CD, (personalment crec que és inferior a l''Anthology') per poder escoltar la música de Yesterday & Today donat que actualment els vinils els tinc aparcats.
  

Whitesnake - Good To Be Bad

(imatge extreta del blog Fuerza de Choque)

• Títol: Good To Be Bad.
• Autor/Grup: Whitesnake.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Best Years.
   
2. Can You Hear The Wind Blow?.
   
3. Call On Me.
   
4. All I Want All I Need.
   
5. Good To Be Bad.
   
6. All For Love.
   
7. Summer Rain.
   
8. Lay Down Your Love.
   
9. A Fool In Love.
   
10. Got What You Need.
    
11. ‘Till The End Of Time.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Feia gairebé 20 anys que Whitesnake no treia cap disc en estudi, semblava que David Coverdale ja no tenia més inspiració... Però no ha estat així, aquest 'Good To Be Bad' és un bon disc de hard rock on hi destacaria, especialment, el so de les guitarres. Des de la primera cançó 'Best Years' se't genera interès per veure com serà la resta del disc. A part d'aquesta primera cançó, jo també destacaria 'Can You Hear The Wind Blow?', 'Call On Me', 'Good To Be Bad', el blues 'A Fool In Love', 'Got What You Need' i l'acústica '‘Till The End Of Time'. Un molt bon disc de hard rock al més pur estil de la dècada del 80.
  

• Comentaris/Anècdotes: Pocs dies després de sortir aquest disc vaig anar a la botiga Disc K7 a comprar música. Entre d'altres estils, els hi vaig demanar un disc de clàssic hard rock, em venia de gust, i, evidentment, que no el tingués ja. De seguida em van ensenyar aquest 'Good To Be Bad', desconeixia que Whitesnake havia tret un nou disc en estudi; un bon exemple que és positiu deixar-se assessorar per experts, en cas contrari difícilment m'hauria interessat per aquest disc, especialment tenint en compte l'horrible portada que té...
  

Whitesnake - 1987

(imatge extreta del blog Heavy Metal Addiction)

• Títol: 1987.
• Autor/Grup: Whitesnake.

• Estil musical: Hard Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Still Of The Night.
2. Bad Boys.
3. Give Me All Your Love.
4. Looking For Love.
5. Crying In The Rain.
6. Is This Love.
7. Straight For The Heart.
8. Don't Turn Away.
9. Children Of The Night.
10. Here I Go Again 87.
11. You're Gonna Break My Heart Again.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest '1987' (òbviament de l'any 1987) és un dels millors discos de Whitesnake, de fet, només escoltant la primera cançó 'Still Of The Night' ja te n'adones de la qualitat del disc; és una cançó amb clares influències de Led Zeppelin. Altres cançons amb 'canya' són 'Bad Boys' o 'Crying In The Rain'. També destaquen les balades 'Is This Love' o 'Looking For Love'; en part, aquest disc va tenir molt èxit gràcies a la balada 'Is This Love'. Resumint, un bon disc del clàssic hard rock de la dècada dels 80. Per cert, '1987' és el títol per la versió europea, per la versió americana es coneix senzillament com a 'Whitesnake'.
  

• Comentaris/Anècdotes: De seguida que va aparèixer aquest disc me'l vaig comprar, crec que 'Still Of The Night' és una de les millors cançons de hard rock que s'han fet mai. Anys després me'l vaig comprar en CD, aprofitant que ja estava a més bon preu.