Tom Petty and The Heartbreakers - Mojo

(imatge extreta del blog La Tercera Información)

• Títol: Mojo.
• Autor/Grup: Tom Petty And The Heartbreakers.

• Estil musical: Rock + Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Jefferson Jericho Blues.
   
2. First Flash Of Freedom.
   
3. Running Man's Bible.
4. The Trip To Pirate's Cove.
5. Candy.
6. No Reason To Cry.
7. I Should Have Known It.
   
8. U.S. 41.
9. Takin' My Time.
10. Let Yourself Go.
11. Don't Pull Me Over.
12. Lover's Touch.
13. High In The Morning.
    
14. Something Good Coming.
    
15. Good Enough.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Reconec que el disc Mudcrutch em va marcar bastant, des de llavors que veig al Tom Petty d'una manera diferent. I haig de reconèixer que aquest Mojo és un gran disc de rock / blues amb influències del folk. Per tant, és un disc on Tom Petty recupera el so més rocker i abandona - si més no temporalment - la seva faceta més "ensucrada" que, personalment, no m'agrada gaire. Aquest Mojo és un disc que desprèn qualitat pels quatre costats: és un molt bon exemple de què pot sortir d'excel·lents músics. A més, la producció també és molt bona, ressalta encara més la bona feina de cada músic, especialment el so de guitarra del Mike Campbell, impressionant!. A més, és un disc que també recorda a d'altres grups: 'Jefferson Jericho Blues' em recorda als inicis del Bob Dylan, 'First Flash Of Freedom' té detalls folk que em recorden al Neil Young, 'Running Man's Bible' em transporta al so Dire Straits, 'Takin' My Time' als Chicago, fins i tot s'atreveix a fer una cançó a mig camí del reggae. Sobretot no us perdeu la darrera cançó 'Good Enough', cal escoltar-la bé, amb tranquilitat, per copsar que el so de la guitarra és brutal!. Resumint: un molt bon disc que, com és preceptiu, va guanyant a mesura que el vas escoltant.
  

• Comentaris/Anècdotes: La setmana passada vaig anar a la botiga Disc K7, feia molt temps que no hi anava i, a més, aquell dia havia rebut molt bones notícies laborals. Tot plegat va provocar que estigués predisposat a comprar música... Per això li vaig dir a la Rosa del Disc K7 que em recomanés nous discos, un d'ells va ser aquest Mojo, gran recomanació!.

• Vols fer-ne un tast?: Aquí tens el vídeo de la cançó 'Jefferson Jericho Blues', el de la cançó 'Something Good Coming', i el de la cançó 'I Should Have Known It'.
  

Willie Nelson & Wynton Marsalis - Two Men With The Blues

(imatge extreta del blog The Hurst Review)

• Títol: Two Men With The Blues.
• Autor/Grup: Willie Nelson & Wynton Marsalis.

• Estil musical: Jazz i Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Bright Lights Big City.
2. Night Life.
3. Caldonia.
4. Stardust.
5. Basin Street Blues.
6. Georgia On My Mind.
7. Rainy Day Blues.
8. My Bucket's Got A Hole In It.
9. Ain't Nobody's Business.
10. That's All.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest és un disc sorprenent, boníssim, fruit de la combinació de dues grans figures de l'actual escena musical americana. Willie Nelson és un dels músics més coneguts de country amb una llarga trajectòria (ja ha superat els 75 anys). Wynton Marsalis és, probablement, un dels millors trompetistes actuals (per no dir que és el millor), que intenta que el Jazz torni al seu so més clàssic. De la unió de tots dos va sorgir aquest meravellós disc; en ell hi trobem cançons emblemàtiques (com ara 'Caldonia' o 'Georgia On My Mind') barrejades amb alguna cançó de Willie Nelson (com per exemple 'Rainy Day Blues', una de les millors del disc) . El so resultant és una barreja de blues i de jazz, passant, per sons característics de New Orleans o de Nashville, de fet, en alguns instants, sembla que se'ns transporti a les Big Bands del anys 40. Tot i que són dos grans músics, sorprèn la gran compenetració que hi ha amb la música que fa cadascú; així trobem que la trompeta de Wynton Marsalis és el contrapunt ideal a la veu de Willie Nelson, a més, el piano (tocat per Dan Nimmer) i el baix de Carlos Henriquez, entre d'altres instruments, acaben d'arrodonir la festa (gravada en directe els dies 12 i 13 de gener del 2007 al Jazz at Lincoln Center de Nova York). Altament recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'Little Honey' de la Lucinda Williams, pel meu aniversari sempre em faig un autoregal musical. El darrer aniversari em vaig comprar varis CDs (sempre sota l'assessorament de la gent de la botiga Disc K7 de Granollers). Aquest 'Two Men With The Blues' va ser un dels CDs que em vaig comprar, una gran recomanació!

• Vols fer-ne un tast?: Aquí pots escoltar 'Georgia On My Mind' o, si ho prefereixes, aquí tens 'My Bucket's Got A Hole In It' que és més moguda.
  

Dave Meniketti - On The Blue Side

(imatge extreta del blog Rock of Ages)

• Títol: On The Blue Side.
• Autor/Grup: Dave Meniketti.

• Estil musical: Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Man's World.
2. Angel On My Shoulder.
3. Can't Do Nothin' Right.
4. Loan Me A Dime.
5. Until The Next Time.
6. Just Coastin'.
7. Bad Feeling.
8. Say Goodbye.
9. Parchman Farm.
10. Take It Like A Man.
11. Baby Blues.
12. Mister Blister.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Dave Meniketti és el guitarrista de Yesterday & Today, un grup de rock dur de mitjans dels 80. Amb aquest disc Dave va voler homenatjar el blues, va fer el mateix que havia fet el Gary Moore amb el seu 'Still Got The Blues'. És un disc de rock blues més dur que l''Still Got The Blues' i amb solos de guitarrita boníssims, com per exemple el de la cançó 'Loan Me A Dime'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Mai he entès per quin motiu el grup Yesterday & Today mai va tenir l'èxit que es merexien, tenint en compte els bons discos que van realitzar. Sempre qualsevol disc relacionat amb aquest grup m'han interessat, aquest 'On The Blue Side' va significar mantenir l'idil·li amb l'entorn de Yesterday & Today.
  

Gary Moore - Still Got The Blues

(imatge extreta del blog The Old Rock)

• Títol: Still Got The Blues.
• Autor/Grup: Gary Moore.

• Estil musical: Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Moving On.
2. Oh Pretty Woman.
3. Walking by Myself.
4. Still Got the Blues.
5. Texas Strut.
6. Too Tired.
7. King of the Blues.
8. As the Years Go Passing By.
9. Mignight Blues.
10. That Kind of Woman.
11. All Your Love.
12. Stop Messin' Around.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar l'èxit massiu del Gary Moore després d'estar en grups com ara Thin Lizzy. Va deixar una mica de banda la seva faceta de guitar hero per endinsar-se en un terreny més simfònic, més melangiós com és el blues. Un disc molt recomanable d'escoltar.

• Comentaris/Anècdotes: Aquest va ser el primer compact disc que em vaig comprar, per això li tinc un especial 'carinyo'.