Tom Petty and The Heartbreakers - Mojo

(imatge extreta del blog La Tercera Información)

• Títol: Mojo.
• Autor/Grup: Tom Petty And The Heartbreakers.

• Estil musical: Rock + Rock Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Jefferson Jericho Blues.
   
2. First Flash Of Freedom.
   
3. Running Man's Bible.
4. The Trip To Pirate's Cove.
5. Candy.
6. No Reason To Cry.
7. I Should Have Known It.
   
8. U.S. 41.
9. Takin' My Time.
10. Let Yourself Go.
11. Don't Pull Me Over.
12. Lover's Touch.
13. High In The Morning.
    
14. Something Good Coming.
    
15. Good Enough.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Reconec que el disc Mudcrutch em va marcar bastant, des de llavors que veig al Tom Petty d'una manera diferent. I haig de reconèixer que aquest Mojo és un gran disc de rock / blues amb influències del folk. Per tant, és un disc on Tom Petty recupera el so més rocker i abandona - si més no temporalment - la seva faceta més "ensucrada" que, personalment, no m'agrada gaire. Aquest Mojo és un disc que desprèn qualitat pels quatre costats: és un molt bon exemple de què pot sortir d'excel·lents músics. A més, la producció també és molt bona, ressalta encara més la bona feina de cada músic, especialment el so de guitarra del Mike Campbell, impressionant!. A més, és un disc que també recorda a d'altres grups: 'Jefferson Jericho Blues' em recorda als inicis del Bob Dylan, 'First Flash Of Freedom' té detalls folk que em recorden al Neil Young, 'Running Man's Bible' em transporta al so Dire Straits, 'Takin' My Time' als Chicago, fins i tot s'atreveix a fer una cançó a mig camí del reggae. Sobretot no us perdeu la darrera cançó 'Good Enough', cal escoltar-la bé, amb tranquilitat, per copsar que el so de la guitarra és brutal!. Resumint: un molt bon disc que, com és preceptiu, va guanyant a mesura que el vas escoltant.
  

• Comentaris/Anècdotes: La setmana passada vaig anar a la botiga Disc K7, feia molt temps que no hi anava i, a més, aquell dia havia rebut molt bones notícies laborals. Tot plegat va provocar que estigués predisposat a comprar música... Per això li vaig dir a la Rosa del Disc K7 que em recomanés nous discos, un d'ells va ser aquest Mojo, gran recomanació!.

• Vols fer-ne un tast?: Aquí tens el vídeo de la cançó 'Jefferson Jericho Blues', el de la cançó 'Something Good Coming', i el de la cançó 'I Should Have Known It'.
  

Everest - Ghost Notes

(imatge extreta del web Music Direct)

• Títol: Ghost Notes.
• Autor/Grup: Everest.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Rebels In The Roses.
2. Trees.
3. Into Your Soft Heart.
4. Reloader.
5. Only In Your Mind.
6. Black Covers.
7. Angry Storm.
8. Stumble Waltz.
9. I See It In Your Eyes.
10. Standing By.
11. Taking On The Future.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès), (el grup encara no té cap entrada a la Viquipèdia, però Russell Pollard, el cantant, sí; és la que es referencia aquí).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Everest és un grup molt recent, es va formar a finals del 2005 i han tret el seu primer disc - 'Ghost Notes' - en el 2008. És un grup de Los Angeles format per Russell Pollard (veu i bateria), Rob Douglas (baix), Jason Soda (guitarra) i Joel Graves (guitarra). Es diu d'ells que tenen un so semblant al del Neil Young a 'Cortez The Killer', és a dir, cançons llargues i amb molta estona instrumental sense arribar a ser totalment instrumentals. De fet, d'aquest 'Ghost Notes' el primer que cal dir és que és un d'aquells discos que costa d'entrar, la primera vegada que l'escoltes arribaràs a una conclusió errònia, pensaràs que és fluix. Però a mesura que el vas escoltant veuràs els detalls, els matisos, els acords que t'aniran captivant. Per mi, les millors cançons del disc són 'Rebels In The Roses', 'Into Your Soft Heart', 'Reloader' (la més ràpida del disc), 'Stumble Waltz', 'Taking On The Future' (una bellísima cançó molt suau, ideal per tancar el disc); però la més representativa és 'I See It In Your Eyes', amb llargues estones instrumentals. Resumint: un disc amb un so suau, sense estridències, ple de guitarres acústiques (i alguna d'elèctrica) ideal per escoltar a altes hores de la nit (reiteradament).
  

• Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l va regalar el meu germà gran en el meu darrer aniversari. Va anar a la botiga Disc K7 de Granollers i els hi va preguntar què em podia comprar de música, sabent que és la meva autèntica passió. Haig d'estar agraït ja que gràcies a ells he descobert aquest (nou) grup, de fet, aquests són els regals que més m'agraden: música desconeguda que acaba agradant-me molt (però no d'entrada sinó a mesura que el vaig escoltant). Per cert, pel mateix aniversari em vaig autoregalar un disc, el de l'Eli "Paperboy" Reed, un altre gran descobriment.
  

The Kinks - The Ultimate Collection

(imatge extreta del blog El Rockerio!)

• Títol: The Ultimate Collection.
• Autor/Grup: The Kinks.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons (primer disc):

1. You Really Got Me.
2. All Day And All Of The Night.
3. Tired Of Waiting For You.
4. Everybody's Gonna Be Happy.
5. Set Me Free.
6. See My Friend.
7. Till The End Of The Day.
8. Dedicated Follower Of Fashion.
9. Sunny Afternoon.
10. Dead End Street.
11. Waterloo Sunset.
12. Death Of A Clown.
13. Autumm Almanac.
14. Susannah's Still Alive.
15. Wonderboy.
16. Days.
17. Plastic Man.
18. Victoria.
19. Lola.
20. Apeman.
21. Supersonic Rocket Ship.
22. Better Things.
23. Come Dancing.
24. Don't Forget To Dance.
    

• Cançons (segon disc):
1. David Watts.
2. Stop Your Sobbing.
3. Dandy.
4. Mr. Pleasent.
5. I Gotta Move.
6. Who'll Be The Next In Line.
7. I Need You.
8. Where Have All The Good Times Gone.
9. Sittin' On My Sofa.
10. A Well Respected Man.
11. I'm Not Like Everybody Else.
12. Love Me Till The Sun Shines.
13. She's Got Everything.
14. Starstruck.
15. Shangri-La.
16. God's Children.
17. Celluloid Heroes.
18. (Wish I Could Fly Like) Superman.
19. Do It Again.
20. Living On A Thin Line.

• Format: CD.
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: The Kinks és un grup de rock que en els anys 60-70 va rivalitzar amb els Rolling Stones i els Who per a ser la segona banda de rock més important, després dels Beatles. Tot i això aquí a Espanya The Kinks no van tenir gaire ressò. Aquest 'The Ultimate Collection' és un recull dels millors hits d'aquest grup de rock des del 1964 fins al 1984, és per tant, un recull de 20 anys d'èxits. En ell hi trobareu 44 cançons, (el CD és doble i les cançons - com era habitual en aquella època, curtes), corresponents a les millors cançons d'aquest grup: 'All Day And All Of The Night', 'Till The End Of The Day', 'Sunny Afternoon', 'Days', 'Victoria', 'Come Dancing', 'David Watts', 'I Need You', 'A Well Respected Man', 'Do It Again', 'Living On A Thin Line', però molt especialment: 'You Really Got Me' (que diuen que és una cançó precursora del Hard Rock) i 'Lola' (segurament l''himne' més conegut del grup). És un molt bon recull del millor que ha ofert aquest grup a la música, i, a més, està ordenat cronològicament (això fa que el millor disc sigui el primer). Resumint: un recopilatori ideal per a qui (encara) no conegui aquest grup (particularment m'encanta el seu so - fresc - de guitarra, entre d'altres...).
  

• Comentaris/Anècdotes: La primera vegada que vaig escoltar The Kinks va ser quan van treure el disc 'Word Of Mouth' del 1984 amb els hits 'Do It Again' i 'Living On A Thin Line'. Posteriorment, en la dècada dels 90, recordo que em vaig copiar un cassette del meu cosí amb les cançons més emblemàtiques del grup... fins que en el 2002 es va editar aquest 'The Ultimate Collection' que vaig decidir comprar-me'l com a (auto-)regal de Reis del 2003.
  

Lucinda Williams - Little Honey

(imatge extreta del blog Rockland)

• Títol: Little Honey.
• Autor/Grup: Lucinda Williams.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Real Love.
2. Circles And X's.
3. Tears Of Joy.
4. Little Rock Star.
5. Honey Bee.
6. Well Well Well.
7. If Wishes Were Horses.
8. Jailhouse Tears.
9. Knowing.
10. Heaven Blues.
11. Rarity.
12. Plan To Marry.
13. It's A Long Way To The Top.

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Little Honey' és un molt bon disc de la cantautora americana Lucinda Williams. És un disc força rocker, alegre i, en algunes cançons, amb força canya, com per exemple a 'Honey Bee'. El disc està ple de participacions d'altres músics com ara Elvis Costello o Susanna Hoffs (que recordo de la seva etapa a les Bangles), de fet, la part vocal de la primera cançó - 'Real Love' - es nota clarament la veu de la Susanna Hoffs. A més, una altre fet que valoro molt positivament, les guitarres estan immenses, pletòriques, amb força quan fa falta, amb melodia quan pertoca. Com a curiositat, dir-vos que la darrera cançó del disc 'It's A Long Way To The Top' és una esplèndida versió de la cançó homònima d'AC/DC (que si no recordo malament és del disc 'T.N.T'). Resumint: un molt bon disc de rock americà, altament recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Fa molts anys que conec qui és la Lucinda Williams però reconec que mai m'havia comprat cap disc d'ella. De fet, ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups aprofitant que era el meu aniversari i volia fer-me un autoregal. L'Andrés em va recomanar varis discos, de fet, vaig haver de parar per què el pressupost s'havia esgotat, vaig comprar AC/DC, John Mellencamp, Willie Nelson & Wynton Marsalis, Eli 'Paperboy' Red, Nicole Willis, James Hunter i aquest de la Lucinda Williams, no està gens malament la selecció, oi?.
  

Esra Kahraman - Parantez (+ Ex Love Single)

(imatge extreta del web Anatolian Rock)

• Títol: Parantez (+ Ex Love Single).
• Autor/Grup: Esra Kahraman.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons (disc 'Parentez'):

1. Yalan.
2. Adi Yok.
3. Mülteci.
4. Uzaktasin.
5. Nereye Saklarsin.
6. Ah Annem.
7. Gözyaslarim.
8. Olmuyor.
9. Cesaretin Var Mi.
10. Aglama.
11. Bazen.
    

• Cançons (single 'Ex Love'):
1. Ex Love.
2. Wake Up.
3. Come Back.
4. Sometimes.
5. Last Night In Istanbul.

• Format: CD.
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia (en turc).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Esra Kahraman és una cantant turca (com queda clar amb el nom de les cançons). El tipus de música que fa és un rock clàssic, sense masses pretensions però que entra força bé. El punt exòtic - des del nostre punt de vista - el tenim en el fet que és una cantant d'origen turc que canta en la seva llengua i en anglès. Aquest és un doble CD amb el disc 'Parantez' i amb el single 'Ex Love'. En aquest single canta en anglès, mentre que en el disc 'Parantez' canta exclusivament en turc. En el single hi trobem 3 cançons que són simplement les versions en anglès de 3 altres cançons en turc, així 'Wake Up' és la versió en anglès de 'Adi Yok', 'Come Back' és la versió de 'Yalan' i 'Sometimes' és la versió de 'Bazen'. Pel que fa al disc, comença amb la cançó 'Yalan', una cançó amb força i amb certa contundència, la segueix 'Adi Yok' on s'hi afegeix el so d'un piano, en la tercera 'Mülteci' hi destacaria la guitarra, de fet, en tot el disc el so de la guitarra és de qualitat, amb contundència i amb melodia i suavitat just quan fa falta en cada moment. També destacaria 'Ah Annem' amb regust àrab, 'Cesaretin Var Mi' pels canvis de ritme i 'Aglama' una balada amb un so molt mediterrani. Resumint, un bon disc de rock cantat en turc (però independentment d'aquesta qualitat, és un bon disc de rock).
  

• Comentaris/Anècdotes: Pel Pont de la Puríssima de desembre de 2004 vaig visitar Istanbul. Tinc per costum comprar música dels llocs on visito, en aquest cas, passejant per la rambla Istiklal (crec recordar que es deia així) vaig trobar moltes botigues de música, de fet, aquesta és una rambla peatonal molt comercial. En una d'aquestes botigues tenien com a música d'ambient aquest disc d'Esra Kahraman, vaig demanar escoltar-lo tot i vaig decidir comprar-me'l junt amb CDs d'altres grups, (el botiguer va ser molt amable i, a més, hi entenia força de música, de seguida em va proporcionar música que em va agradar de grups turcs).
  

Roger Hodgson - In The Eye Of The Storm

(imatge extreta del blog Merlinus & Samantha - Poções do Progressivo)

• Títol: In The Eye Of The Storm.
• Autor/Grup: Roger Hodgson.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Had A Dream (Sleeping With The Enemy).
2. In Jeopardy.
3. Lovers In The Wind.
4. Hooked On A Problem.
5. Give Me Love, Give Me Life.
6. I'm Not Afraid.
7. Only Because Of You.

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar el primer disc de Roger Hodgson després de separar-se del grup Supertramp. És un disc amb el clàssic so que va portar Supertramp a l'èxit, desprèn algeria, entusiasme, força i calidesa quan cal, com per exemple en la darrera cançó del disc: 'Only Because Of You'. A part d'aquesta cançó també destaquen 'Had A Dream (Sleeping With The Enemy)', 'In Jeopardy' i 'Give Me Love, Give Me Life'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer el grup Supertramp quan van treure el disc 'Famous Last Words', és a dir, el que acabaria sent el darrer disc amb el Rick Davies i el Roger Hodgson tocant junts. Per això vaig estar especialment 'atent' a aquest 'In The Eye Of The Storm' i, com era previsible, el Roger Hodgson no va decebre, és un molt bon disc, fins i tot avui en dia, encara que han passat pràcticament 25 anys.
  

Rod Stewart - The Story So Far The Very Best Of

(imatge extreta del blog DJ Elias)

• Títol: The Story So Far The Very Best Of.
• Autor/Grup: Rod Stewart.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons (en dos discos):

• DISC 1: A Night Out
1. Maggie May.
   
2. Baby Jane.
   
3. Some Guys Have All The Luck.
   
4. Young Turks.
   
5. Da Ya Think I'm Sexy?.
   
6. What Am I Gonna Do (I'm So In Love With You).
   
7. Hot Legs.
   
8. You Wear It Well.
   
9. Rhythm Of My Heart.
   
10. Downtown Train.
    
11. The Motown Song.
    
12. This Old Heart Of Mine.
    
13. Tonight I'm Yours.
    
14. Ooh La La.
    
15. I Can't Deny It.
    
16. It Takes Two.
    
17. Stay With Me.

• DISC 2: A Night In.
  
1. Sailing.
2. I Don't Want To Talk About It.
   
3. Have I Told You Lately.
   
4. The First Cut Is The Deepest.
   
5. You're In My Heart (The Final Acclaim).
   
6. All For Love.
   
7. Tonight's The Night (Gonna Be Allright).
   
8. Every Beat Of My Heart.
   
9. Tom Traubert's Blues (Waltzing Matilda).
   
10. Don't Come Around Here.
    
11. The Killing Of Georgie (Part 1 And II).
    
12. Love Touch.
    
13. I Was Only Joking.
    
14. Ruby Tuesday.
    
15. In A Broken Dream.
    
16. Reason To Believe.
    
17. In My Life.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc recopilatori va aparèixer al 2001. És un disc estructurat en dues parts, la primera - 'A Night Out' - hi trobem gravacions més rockeres en estudi d'un recull de les seva millors cançons, jo hi destacaria: 'Maggie May', 'Baby Jane', 'Young Turks', 'Hot Legs', 'Stay With Me' i per descomptat 'Da Ya Think I'm Sexy?'. En canvi, en la segona part - 'A Night In' - hi tenim les seves millors balades i cançons acústiques. Cal destacar-hi: 'Sailing', 'I Don't Want To Talk About It', 'Tonight's The Night (Gonna Be Allright)', 'Every Beat Of My Heart', ''. Un bon disc recopilatori per conèixer aquest compositor. D'altra banda comentar que Rod Stewart és un molt bon versionista, en aquest disc hi trobem versions de cançons de Tom Waits, Cat Stevens, Van Morrison, Bryan Adams, dels Rolling Stones o dels Beatles, entre d'altres.
  

• Comentaris/Anècdotes: Quan era petit recordo el boom que hi va haver amb la cançó 'Da Ya Think I'm Sexy?', 'You're In My Heart'; més endavant, un dels meus germans es va comprar el disc 'Absolutely Live', un directe amb les seves millors cançons de finals dels 70, principis 80. Aquest disc el vaig escoltar moltíssimes vegades, de fet, m'agrada més aquesta época del Rod Stewart quan era més rocker...
  

Bryan Adams - Live!, Live!, Live!

(imatge extreta del blog Full Albums Archive A-B)

• Títol: Live! Live! Live!.
• Autor/Grup: Bryan Adams.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. She's Only Happy When She's Dancin'.
2. It's Only Love.
3. Cuts Like A Knife.
4. Kids Wanna Rock.
5. Hearts On Fire.
6. Take Me Back.
7. The Best Was Yet To Come.
8. Heaven.
9. Heat Of The Night.
10. Run To You.
11. One Night Love Affair.
12. Long Gone.
13. Summer Of '69.
14. Somebody.
15. Walking After Midnight.
16. I Fought The Law.
17. Into The Fire.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest 'Live! Live! Live!' és el resultat d'un concert enregistrat a Bèlgica l'any 1988 davant de 50.000 assistents. Conté la versió més rockera de Bryan Adams amb les millors cançons de la seva primera época, bàsicament cançons dels discos 'Reckless' i del 'Cuts Like A Knife': 'She's Only Happy When She's Dancin'', 'Heaven', 'Kids Wanna Rock', 'Cuts Like A Knife', 'The Best Was Yet To Come', entre d'altres. A més també conté la que considero la millor cançó composta per Bryan Adams: 'Summer of '69'. Un bon disc per escoltar a un dels rockers més coneguts del món en el seu màxim apogeu.
  

• Comentaris/Anècdotes: Els millors discos de Bryan Adams els tinc en disc de vinil, per això quan vaig veure aquest 'Live! Live! Live!' en CD a un preu reduït no m'ho vaig pensar dues vegades.
  

Supertramp - Famous Last Words

(imatge extreta del blog Novedades & Servicios-Música y Audios)

• Títol: Famous Last Words.
• Autor/Grup: Supertramp.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Crazy.
2. Put On Your Old Brown Shoes.
3. It's Raining Again.
4. Bonnie.
5. Know Who You Are.
6. My Kind Of Lady.
7. C'est Le Bon.
8. Waiting So Long.
9. Don't Leave Me Now.
   

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
  
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest disc va significar el vuitè disc de Supertramp i el darrer de Roger Hodgson abans de separar-se del grup, (d'aquí el títol del disc: les últimes paraules famoses...). El disc conté un hit molt conegut: 'It's Raining Again', tanmateix no va tenir tant èxit com l'anterior (el concert 'Paris'). El disc és més intimista que altres discos de Supertramp, no és tant alegre. No obstant, conté algunes cançons molt bones, d'aquelles que a mesura que les vas escoltant t'agraden cada cop més, un exemple és 'C'est Le Bon' o la darrera 'Don't Leave Me Now'. Un disc molt recomanable, especialment perquè no és dels més coneguts.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tot i que no és el disc amb més èxit de Supertramp, personalment és el que prefereixo. El piano del Rick Davies està omnipresent i especialment ben tocat en cançons com 'Don't Leave Me Now'. Suposo que també m'agrada perquè va ser un dels primers discos de rock que vaig sentir, el meu germà gran se'l va comprar quan va aparèixer, 1982, i, per tant, el seu so el tinc associat a la meva infància.
  

Geoff Tate - Geoff Tate

(imatge extreta del web Amazon)

• Títol: Geoff Tate.
• Autor/Grup: Geoff Tate.

• Estil musical: Rock.

• Puntuació (de 0 a 10): 6.

• Cançons:

1. Flood.
2. Forever.
3. Helpless.
4. Touch.
5. Every Move We Make.
6. This Moment.
7. In Other Words.
8. A Passenger.
9. Off The TV.
10. Grain Of Faith.
11. Over Me.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia.
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Geoff Tate és el cantant de Queensrÿche. Tot i això, la música que ens proporciona en aquest disc no tés res a veure amb el grup Queensrÿche. Aquest disc conté 11 cançons en estudi que les podríem enquadrar senzillament en l'estil 'rock', rock intimista, amb algún toc melancòlic. Destaquen algunes cançons com ara 'Helpless' amb guitarra espanyola, 'Off The TV' o la balada 'In Other Words'.
  

• Comentaris/Anècdotes: Reconec que em va interessar aquest disc per ser del cantant de Queensrÿche, tot i això vaig voler escoltar-lo bé abans de quedar-me'l donat que hi ha discos de Queensrÿche que els trobo horribles, i d'altres que considero que són una obra mestra, (com per exemple l''Empire').