Willie Nelson & Wynton Marsalis - Two Men With The Blues

(imatge extreta del blog The Hurst Review)

• Títol: Two Men With The Blues.
• Autor/Grup: Willie Nelson & Wynton Marsalis.

• Estil musical: Jazz i Blues.

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Bright Lights Big City.
2. Night Life.
3. Caldonia.
4. Stardust.
5. Basin Street Blues.
6. Georgia On My Mind.
7. Rainy Day Blues.
8. My Bucket's Got A Hole In It.
9. Ain't Nobody's Business.
10. That's All.
    

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Aquest és un disc sorprenent, boníssim, fruit de la combinació de dues grans figures de l'actual escena musical americana. Willie Nelson és un dels músics més coneguts de country amb una llarga trajectòria (ja ha superat els 75 anys). Wynton Marsalis és, probablement, un dels millors trompetistes actuals (per no dir que és el millor), que intenta que el Jazz torni al seu so més clàssic. De la unió de tots dos va sorgir aquest meravellós disc; en ell hi trobem cançons emblemàtiques (com ara 'Caldonia' o 'Georgia On My Mind') barrejades amb alguna cançó de Willie Nelson (com per exemple 'Rainy Day Blues', una de les millors del disc) . El so resultant és una barreja de blues i de jazz, passant, per sons característics de New Orleans o de Nashville, de fet, en alguns instants, sembla que se'ns transporti a les Big Bands del anys 40. Tot i que són dos grans músics, sorprèn la gran compenetració que hi ha amb la música que fa cadascú; així trobem que la trompeta de Wynton Marsalis és el contrapunt ideal a la veu de Willie Nelson, a més, el piano (tocat per Dan Nimmer) i el baix de Carlos Henriquez, entre d'altres instruments, acaben d'arrodonir la festa (gravada en directe els dies 12 i 13 de gener del 2007 al Jazz at Lincoln Center de Nova York). Altament recomanable!.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'Little Honey' de la Lucinda Williams, pel meu aniversari sempre em faig un autoregal musical. El darrer aniversari em vaig comprar varis CDs (sempre sota l'assessorament de la gent de la botiga Disc K7 de Granollers). Aquest 'Two Men With The Blues' va ser un dels CDs que em vaig comprar, una gran recomanació!

• Vols fer-ne un tast?: Aquí pots escoltar 'Georgia On My Mind' o, si ho prefereixes, aquí tens 'My Bucket's Got A Hole In It' que és més moguda.
  

Marc Antoine - Universal Language

(imatge extreta del blog Music Is My Life)

• Títol: Universal Language.
• Autor/Grup: Marc Antoine.

• Estil musical: Jazz.

• Puntuació (de 0 a 10): 7.

• Cançons:

1. Palm Strings.
   
2. Valerio.
   
3. Celta.
   
4. Children At Play.
   
5. El Camino.
   
6. N.Y. Strolling.
   
7. Elikya (Hope).
   
8. Bossa Nouveau.
   
9. Point Of View.
   
10. Crossroads.
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en castellà).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: En Marc Antoine és un d'aquells músics fets a si mateix. Prové de l'ètnia gitana on de petit ja el van encaminar cap a la guitarra, de fet, aquest disc, en la contraportada s'indica 'file under jazz' però també s'hauria d'incloure en un apartat de 'guitarra espanyola'. Aquest disc és una mica eclèctic, amb una barreja del so del que es coneix com a smooth jazz amb tocs electrònics i amb l'omnipresència del so de la guitarra espanyola. Algunes cançons destil·len un aire proper al new age amb una constant bateria electrònica de fons, com per exemple a 'Crossroads'. Però, personalment, crec que les millors cançons són les del principi on el so de la guitarra és més present (i més viu), 'Palm Strings', 'Celta', 'Children At Play', 'Elikya (Hope)' (amb aires brasilers), però la cançó que prefereixo és la d''El Camino', potser per què té tocs flamencs. Tot i que té alguna cançó cantada, és bàsicament un disc instrumental.
  

• Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'La Ciudad De Las Ideas' del Vicente Amigo, de sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el so de qualitat de la guitarra del Marc Antoine complementat amb aires de jazz, un estil que reconec que no és dels que més escolto, (si exceptuo a la Diana Krall). D'altra banda, comentar l'anècdota que vaig estar a punt de comprar un disc del Marc Anthony pensant-me que era del Marc Antoine, només escoltar-lo ja vaig veure que no feien la mateixa música...
  

Diana Krall - The Girl In The Other Room

(imatge extreta del blog Sólo música y vídeos)

• Títol: The Girl In The Other Room.
• Autor/Grup: Diana Krall.

• Estil musical: Jazz.

• Puntuació (de 0 a 10): 9.

• Cançons:

1. Stop This World
2. The Girl In The Other Room
3. Temptation
4. Almost Blue
5. I've Changed My Address
6. Love Me Like A Man
7. I'm Pulling Through
8. Black Crow
9. Narrow Daylight
10. Abandoned Masquerade
11. I'm Coming Through
12. Departure Bay

• Format: CD.
  
• Versions: Sí.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.

• Descripció del disc: Amb aquest disc vaig conéixer la Diana Krall, una dona que canta tant bé com maca és. A més, gràcies a aquest disc vaig començar a endinsar-me en un estil de música que pràcticament no havia escoltat res: el Jazz; tot i això s'ha de reconéixer que el jazz que hi ha en aquest disc es podria considerar pop jazz, un jazz força comercialitzat... però m'agrada!. D'aquest disc destacaria la cançó que dóna nom al disc 'The Girl In The Other Room' i, sobretot, la darrera cançó del disc, 'Departure Bay', una suau però intensa cançó que s'ha d'escoltar a la nit, acompanyat d'un bon licor i amb bona companyia... realment fa que tinguis ganes de més Diana Krall.
  

• Comentaris/Anècdotes: Curiosament vaig conéixer la Diana Krall per un article del José Luis de Vilallonga a El Periódico; m'agradava llegir l'article que hi escrivia (crec que n'escrivia un cada setmana). Recordo que va glossar la figura de la Diana Krall amb autèntica devoció, just al poc temps de sortir aquest disc. Això em va provocar la justa curiositat per comprar-me el disc... després d'escoltar-lo vaig entendre per què tenia tanta devoció per aquesta dona.