dimarts, 9 de setembre del 2008

Marc Antoine - Universal Language

(imatge extreta del blog Music Is My Life)
  • Títol: Universal Language.
  • Autor/Grup: Marc Antoine.
  • Estil musical: Jazz.
  • Puntuació (de 0 a 10): 7.
  • Cançons:
    1. Palm Strings.
    2. Valerio.
    3. Celta.
    4. Children At Play.
    5. El Camino.
    6. N.Y. Strolling.
    7. Elikya (Hope).
    8. Bossa Nouveau.
    9. Point Of View.
    10. Crossroads.
  • Descripció del disc: En Marc Antoine és un d'aquells músics fets a si mateix. Prové de l'ètnia gitana on de petit ja el van encaminar cap a la guitarra, de fet, aquest disc, en la contraportada s'indica 'file under jazz' però també s'hauria d'incloure en un apartat de 'guitarra espanyola'. Aquest disc és una mica eclèctic, amb una barreja del so del que es coneix com a smooth jazz amb tocs electrònics i amb l'omnipresència del so de la guitarra espanyola. Algunes cançons destil·len un aire proper al new age amb una constant bateria electrònica de fons, com per exemple a 'Crossroads'. Però, personalment, crec que les millors cançons són les del principi on el so de la guitarra és més present (i més viu), 'Palm Strings', 'Celta', 'Children At Play', 'Elikya (Hope)' (amb aires brasilers), però la cançó que prefereixo és la d''El Camino', potser per què té tocs flamencs. Tot i que té alguna cançó cantada, és bàsicament un disc instrumental.
  • Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'La Ciudad De Las Ideas' del Vicente Amigo, de sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el so de qualitat de la guitarra del Marc Antoine complementat amb aires de jazz, un estil que reconec que no és dels que més escolto, (si exceptuo a la Diana Krall). D'altra banda, comentar l'anècdota que vaig estar a punt de comprar un disc del Marc Anthony pensant-me que era del Marc Antoine, només escoltar-lo ja vaig veure que no feien la mateixa música...