dijous, 29 de juliol del 2010

Tom Petty and The Heartbreakers - Mojo

(imatge extreta del blog La Tercera Información)
  • Títol: Mojo.
  • Autor/Grup: Tom Petty And The Heartbreakers.
  • Estil musical: Rock + Rock Blues.
  • Puntuació (de 0 a 10): 8.
  • Cançons:
    1. Jefferson Jericho Blues.
    2. First Flash Of Freedom.
    3. Running Man's Bible.
    4. The Trip To Pirate's Cove.
    5. Candy.
    6. No Reason To Cry.
    7. I Should Have Known It.
    8. U.S. 41.
    9. Takin' My Time.
    10. Let Yourself Go.
    11. Don't Pull Me Over.
    12. Lover's Touch.
    13. High In The Morning.
    14. Something Good Coming.
    15. Good Enough.
  • Descripció del disc: Reconec que el disc Mudcrutch em va marcar bastant, des de llavors que veig al Tom Petty d'una manera diferent. I haig de reconèixer que aquest Mojo és un gran disc de rock / blues amb influències del folk. Per tant, és un disc on Tom Petty recupera el so més rocker i abandona - si més no temporalment - la seva faceta més "ensucrada" que, personalment, no m'agrada gaire. Aquest Mojo és un disc que desprèn qualitat pels quatre costats: és un molt bon exemple de què pot sortir d'excel·lents músics. A més, la producció també és molt bona, ressalta encara més la bona feina de cada músic, especialment el so de guitarra del Mike Campbell, impressionant!. A més, és un disc que també recorda a d'altres grups: 'Jefferson Jericho Blues' em recorda als inicis del Bob Dylan, 'First Flash Of Freedom' té detalls folk que em recorden al Neil Young, 'Running Man's Bible' em transporta al so Dire Straits, 'Takin' My Time' als Chicago, fins i tot s'atreveix a fer una cançó a mig camí del reggae. Sobretot no us perdeu la darrera cançó 'Good Enough', cal escoltar-la bé, amb tranquilitat, per copsar que el so de la guitarra és brutal!. Resumint: un molt bon disc que, com és preceptiu, va guanyant a mesura que el vas escoltant.
  • Comentaris/Anècdotes: La setmana passada vaig anar a la botiga Disc K7, feia molt temps que no hi anava i, a més, aquell dia havia rebut molt bones notícies laborals. Tot plegat va provocar que estigués predisposat a comprar música... Per això li vaig dir a la Rosa del Disc K7 que em recomanés nous discos, un d'ells va ser aquest Mojo, gran recomanació!.