skip to main |
skip to sidebar
(imatge extreta del blog Fuerza de Choque)- Títol: Good To Be Bad.
- Autor/Grup: Whitesnake.
- Estil musical: Hard Rock.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Best Years.
- Can You Hear The Wind Blow?.
- Call On Me.
- All I Want All I Need.
- Good To Be Bad.
- All For Love.
- Summer Rain.
- Lay Down Your Love.
- A Fool In Love.
- Got What You Need.
- ‘Till The End Of Time.
- Descripció del disc: Feia gairebé 20 anys que Whitesnake no treia cap disc en estudi, semblava que David Coverdale ja no tenia més inspiració... Però no ha estat així, aquest 'Good To Be Bad' és un bon disc de hard rock on hi destacaria, especialment, el so de les guitarres. Des de la primera cançó 'Best Years' se't genera interès per veure com serà la resta del disc. A part d'aquesta primera cançó, jo també destacaria 'Can You Hear The Wind Blow?', 'Call On Me', 'Good To Be Bad', el blues 'A Fool In Love', 'Got What You Need' i l'acústica '‘Till The End Of Time'. Un molt bon disc de hard rock al més pur estil de la dècada del 80.
- Comentaris/Anècdotes: Pocs dies després de sortir aquest disc vaig anar a la botiga Disc K7 a comprar música. Entre d'altres estils, els hi vaig demanar un disc de clàssic hard rock, em venia de gust, i, evidentment, que no el tingués ja. De seguida em van ensenyar aquest 'Good To Be Bad', desconeixia que Whitesnake havia tret un nou disc en estudi; un bon exemple que és positiu deixar-se assessorar per experts, en cas contrari difícilment m'hauria interessat per aquest disc, especialment tenint en compte l'horrible portada que té...
- Títol: W.A.S.P..
- Autor/Grup: W.A.S.P..
- Estil musical: Heavy Metal.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- Animal (Fuck Like A Beast).
- I Wanna Be Somebody.
- L.O.V.E. Machine.
- The Flame.
- B.A.D.
- School Daze.
- Hellion.
- Sleeping (In The Fire).
- On Your Knees.
- Tormentor.
- The Torture Never Stops.
- Show No Mercy.
- Paint It Black.
- Descripció del disc: Aquest va ser el disc de debut del grup 'W.A.S.P', (hi ha nombroses teories sobre què volen dir aquestes 4 sigles...). És un disc amb cançons molt representatives del heavy metal amb tocs de glam metal. Personalment hi destacaria 'Animal (Fuck Like A Beast)', 'L.O.V.E. Machine', 'School Daze', 'Hellion', la balada 'Sleeping (In The Fire)' i especialment 'I Wanna Be Somebody', tot un himne del grup. El disc que tinc es correspon a una reedició del 1997 on es va afegir la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' que inicialment estava previst que aparegués en el disc original però al final es va eliminar pel contingut de la seva lletra (amb el títol es pot deduir fàcilment qui contingut és...) ; també es van afegir dues cançons més 'Show No Mercy' i 'Paint It Black', (una versió del clàssic dels Rolling Stones).
- Comentaris/Anècdotes: A aquest disc li tinc un 'carinyo' especial, va ser un dels primers discos de heavy que vaig escoltar i un dels principals motius pels quals em vaig 'enganxar' en aquest tipus de música. Encara recordo (i haig de tenir per algun calaix) el primer cassette que em vaig fer recopilant música heavy de diferents discos, aquest cassette - amb un títol tan poc original com 'Heavy' - començava amb 'I Wanna Be Somebody', 'L.O.V.E. Machine' i 'School Daze', (tal com us he comentat la cançó 'Animal (Fuck Like A Beast)' no apareixia en el disc original, per això inicialment no la tenia).
- Títol: Number Ones.
- Autor/Grup: Michael Jackson.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Don't Stop 'til You Get Enough.
- Rock With You.
- Billie Jean.
- Beat It.
- Thriller.
- Human Nature.
- I Just Can't Stop Loving You.
- Bad.
- The Way You Make Me Feel.
- Dirty Diana.
- Smooth Criminal.
- Black Or White.
- You Are Not Alone.
- Earth Song.
- Blood On The Dance Floor.
- You Rock My World.
- Break Of Dawn.
- One More Chance.
- Descripció del disc: Indubtablement Michael Jackson és un dels grans compositors de la història de la música, (un altre tema són els seus problemes personals...). Tal com indica el títol, aquest 'Number Ones' conté un recull dels principals hits d'aquest autor. Per tant inclou cançons que formen part de la història: 'Billie Jean', 'Beat It', 'Thriller', 'Bad', 'Black Or White', entre d'altres. A més inclou una nova cançó 'One More Chance'. Cal tenir en compte que el CD que tinc és de la versió internacional del disc, en la versió americana el llistat de cançons no era exactament el mateix. Com a curiositat indicar que es van fer 4 portades diferents d'aquest disc, són 4 postures diferents del Michael Jackson ballant. Resumint, un molt bon disc per a qui no tingui res del Michael Jackson.
- Comentaris/Anècdotes: No sóc un gran fan de Michael Jackson però és difícil que una recopilació dels seus grans èxits no agradi a tothom, de fet, el disc 'Thriller' (diuen que el més venut de tota la història) forma part de la banda sonora de la meva infància. Per cert, aquest disc el vaig comprar a Santiago de Chile quan estava de lluna de mel.
- Títol: Empire.
- Autor/Grup: Queensrÿche.
- Estil musical: Progressive Metal.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- Best I Can.
- The Thin Line.
- Jet City Woman.
- Della Brown.
- Another Rainy Night (Without You).
- Empire.
- Resistance.
- Silent Lucidity.
- Hand On Heart.
- One And Only.
- Anybody Listening?.
- Descripció del disc: Amb aquest disc 'Empire' els americans Queensrÿche es van consagrar definitivament com una gran banda de hard rock amb tocs de progressive metal. Venien d'haver tret l''Operation Mindcrime', un altre gran disc, però, al meu entendre, amb aquest 'Empire' encara ho van superar. Realment el disc és brutal, la producció, el so és immillorable... conté grans cançons, des de la balada 'Silent Lucidity' a 'Best I Can', 'Empire', 'Jet City Woman' o l'enigmàtica 'Anybody Listening?'. Un disc amb un so molt ben lligat que el recomano per a tothom, entra molt bé.
- Comentaris/Anècdotes: Tot i que crec que Queensrÿche no és una banda de primeríssim ordre, també crec fermament que aquest disc ha d'estar en qualsevol recull del millor progressive metal o, simplificant-ho, de heavy que s'ha fet mai, l'he escoltat moltíssimes vegades.
- Títol: Musique.
- Autor/Grup: Theatre Of Tragedy.
- Estil musical: Rock Industrial.
- Puntuació (de 0 a 10): 6.
- Machine.
- City Of Light.
- Fragment.
- Musique.
- Commute.
- Radio.
- Image.
- Crash/Concrete.
- Retrospect.
- Reverie.
- Space Age.
- The New Man.
- Descripció del disc: Amb aquest disc 'Musique' els noruecs Theatre of Tragedy van canviar de so, fins llavors havien practicat un gothic metal i amb aquest disc mostraven un so més industrial, més electrònic. Aquest canvi va causar disconformitat en part del seus fans i en membres del propi grup, de fet, posteriorment la cantant - Live Kristine - va abandonar el grup per estar en contra d'aquest canvi de so. El disc conté un so clarament de rock industrial amb matisos electrònics i gòtics amb una veu de la Live Kristine que dóna el contrapunt melòdic ideal al so industrial. Tanmateix és un disc difícil d'entrar, com de fet ho són els discos de rock industrial. El disc que tinc és d'una edició limitada en digipak on es proporcina una cançó adicional - 'The new man' - amb un so més rocker. Com a curiositat indicar que la penúltima cançó - 'Space Age' - en el disc apareix titulada en rus, (no he posat aquí el nom original en rus donat que no em permet l'escriptura en l'alfabet ciríl·lic).
- Comentaris/Anècdotes: Tot i que la majoria de fans de Theatre of Tragedy no els hi agrada aquest disc, personalment és el que més m'agrada d'aquest grup, és a dir, m'agrada més l'época que realitzaven rock industrial que no pas la del gothic metal, trobo que el contrast entre la suavitat i la melodia de la veu de la Live Kristine amb el so dur, electrònic del rock industrial resulta en una combinació molt interessant.
- Títol: Live! Live! Live!.
- Autor/Grup: Bryan Adams.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- She's Only Happy When She's Dancin'.
- It's Only Love.
- Cuts Like A Knife.
- Kids Wanna Rock.
- Hearts On Fire.
- Take Me Back.
- The Best Was Yet To Come.
- Heaven.
- Heat Of The Night.
- Run To You.
- One Night Love Affair.
- Long Gone.
- Summer Of '69.
- Somebody.
- Walking After Midnight.
- I Fought The Law.
- Into The Fire.
- Descripció del disc: Aquest 'Live! Live! Live!' és el resultat d'un concert enregistrat a Bèlgica l'any 1988 davant de 50.000 assistents. Conté la versió més rockera de Bryan Adams amb les millors cançons de la seva primera época, bàsicament cançons dels discos 'Reckless' i del 'Cuts Like A Knife': 'She's Only Happy When She's Dancin'', 'Heaven', 'Kids Wanna Rock', 'Cuts Like A Knife', 'The Best Was Yet To Come', entre d'altres. A més també conté la que considero la millor cançó composta per Bryan Adams: 'Summer of '69'. Un bon disc per escoltar a un dels rockers més coneguts del món en el seu màxim apogeu.
- Comentaris/Anècdotes: Els millors discos de Bryan Adams els tinc en disc de vinil, per això quan vaig veure aquest 'Live! Live! Live!' en CD a un preu reduït no m'ho vaig pensar dues vegades.
- Títol: 1987.
- Autor/Grup: Whitesnake.
- Estil musical: Hard Rock.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Still Of The Night.
- Bad Boys.
- Give Me All Your Love.
- Looking For Love.
- Crying In The Rain.
- Is This Love.
- Straight For The Heart.
- Don't Turn Away.
- Children Of The Night.
- Here I Go Again 87.
- You're Gonna Break My Heart Again.
- Descripció del disc: Aquest '1987' (òbviament de l'any 1987) és un dels millors discos de Whitesnake, de fet, només escoltant la primera cançó 'Still Of The Night' ja te n'adones de la qualitat del disc; és una cançó amb clares influències de Led Zeppelin. Altres cançons amb 'canya' són 'Bad Boys' o 'Crying In The Rain'. També destaquen les balades 'Is This Love' o 'Looking For Love'; en part, aquest disc va tenir molt èxit gràcies a la balada 'Is This Love'. Resumint, un bon disc del clàssic hard rock de la dècada dels 80. Per cert, '1987' és el títol per la versió europea, per la versió americana es coneix senzillament com a 'Whitesnake'.
- Comentaris/Anècdotes: De seguida que va aparèixer aquest disc me'l vaig comprar, crec que 'Still Of The Night' és una de les millors cançons de hard rock que s'han fet mai. Anys després me'l vaig comprar en CD, aprofitant que ja estava a més bon preu.
- Títol: Ciudad De Las Ideas.
- Autor/Grup: Vicente Amigo.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- Tres Notas Para Decir Te Quiero.
- La Tarde Es Caramelo (Alegrías).
- Ojos De La Alhambra.
- Compare Manuel (Tangos).
- Bolero De Vicente.
- Tatá.
- Córdoba (Soleá).
- Ciudad De Las Ideas.
- Descripció del disc: Tot i que usualment es categoritza la música del Vicente Amigo del tipus flamenc, la veritat és que em costa dir que aquest disc sigui 100% flamenc. Presenta matisos jazzístics, boleros, de tangos, ... però el que sí que és evident és que el so de la guitarra espanyola és omnipresent, al capdevall, és un disc força instrumental on hi participen Khaled, Dieguito El Cigala, Montse Cortés, Pedro Aznar. Aquest va ser el quart disc del Vicente Amigo en solitari i, sense cap mena de dubte, el que més èxit li ha donat fins a l'actualitat, (inclòs un premi Grammy l'any 2000). La primera cançó - 'Tres Notas Para Decir Te Quiero' - es va utilitzar per un anunci de la cervesa San Miguel; no deixeu d'escoltar la darrera cançó, la que dóna nom al disc: 'Ciudad De Las Ideas', espléndida!. Per cert, el seu títol és un homenatge al poeta grec Kavafis, (un poeta que també ha inspirat a d'altres músics, com per exemple Lluís Llach).
- Comentaris/Anècdotes: De sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Això fa que m'agradin guitarristes com Joe Satriani o Paco de Lucía, entre d'altres. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el meravellós so de guitarra del Vicente Amigo; posteriorment es va fer famós per l'anunci de San Miguel i pel premi Grammy. Vaig anar a veure'l en concert a Sitges: va ser un bon concert, llàstima del fred i del tren que trencava l'harmonia. D'altra banda, aquest disc em va servir per introduir-me en el món del flamenc, (te'l recomano si vols endinsar-te en aquest món).
(imatge extreta del blog Novedades & Servicios-Música y Audios)- Títol: Famous Last Words.
- Autor/Grup: Supertramp.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Crazy.
- Put On Your Old Brown Shoes.
- It's Raining Again.
- Bonnie.
- Know Who You Are.
- My Kind Of Lady.
- C'est Le Bon.
- Waiting So Long.
- Don't Leave Me Now.
- Descripció del disc: Aquest disc va significar el vuitè disc de Supertramp i el darrer de Roger Hodgson abans de separar-se del grup, (d'aquí el títol del disc: les últimes paraules famoses...). El disc conté un hit molt conegut: 'It's Raining Again', tanmateix no va tenir tant èxit com l'anterior (el concert 'Paris'). El disc és més intimista que altres discos de Supertramp, no és tant alegre. No obstant, conté algunes cançons molt bones, d'aquelles que a mesura que les vas escoltant t'agraden cada cop més, un exemple és 'C'est Le Bon' o la darrera 'Don't Leave Me Now'. Un disc molt recomanable, especialment perquè no és dels més coneguts.
- Comentaris/Anècdotes: Tot i que no és el disc amb més èxit de Supertramp, personalment és el que prefereixo. El piano del Rick Davies està omnipresent i especialment ben tocat en cançons com 'Don't Leave Me Now'. Suposo que també m'agrada perquè va ser un dels primers discos de rock que vaig sentir, el meu germà gran se'l va comprar quan va aparèixer, 1982, i, per tant, el seu so el tinc associat a la meva infància.
- Títol: Patchwork.
- Autor/Grup: Arrakeen.
- Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).
- Puntuació (de 0 a 10): 6.
- Le Monde Du Quoi.
- Différences.
- L'ent'aluve.
- Folle Marie (Live Version).
- Descripció del disc: Aquest 'Patchwork' és el primer disc dels Arrakeen, l'únic grup de rock simfònic d'origen francès que conec. El seu so és molt semblant al de Marillion de la primera época (l'época de Fish). De fet, en la darrera cançó - 'Folle Marie' - hi toca Steve Rothery, guitarrista de Marillion. Les cançons entren molt bé, especialment la primera 'Le Monde Du Quoi', i a més la cantant - Maïko - li dóna un lirisme encara més gran al seu so, s'ha de reconèixer que l'idioma francès és ideal per aquest tipus de música. Molt recomanable per a tots aquells a qui els hi agradi el rock simfònic semblant a Marillion, llàstima que té una durada molt curta. Per cert, tinc entès que actualment aquest disc està descatalogat, és molt difícil trobar-lo en alguna botiga.
- Comentaris/Anècdotes: Cada any tenia el costum d'anar a la Fira del Disc que organitzava el Jordi Tardà. Sempre intentava comprar algun grup que no conegúes; va ser així com un any vaig comprar aquest disc a la parada de la botiga Pan y Música, especialistes en rock simfònic, que tenien a la Fira del Disc.
(imatge extreta del blog Fuerza de Choque)
