Fish - Raingods With Zippos

(imatge extreta del web The-Company.com, The Official Fish Site)

• Títol: Raingods With Zippos.
• Autor/Grup: Fish.

• Estil musical: Rock Simfònic, (també conegut com a Progressive Rock).

• Puntuació (de 0 a 10): 8.

• Cançons:

1. Tumbledown.
2. Mission Statement.
3. Incomplete.
4. Tilted Cross.
5. Faithhealer.
6. Rites Of Passage.
7. Plague Of Ghosts: (I) Old Haunts.
8. Plague Of Ghosts: (II) Digging Deep.
9. Plague Of Ghosts: (III) Chocolate Frogs.
10. Plague Of Ghosts: (IV) Waving At Stars.
11. Plague Of Ghosts: (V) Raingod's Dancing.
12. Plague Of Ghosts: (VI) Wake-Up Call (Make It Happen).
    

• Format: CD.
  
• Versions: No.
• Enllaç a la Viquipèdia, (en anglès).
• Enllaç a l'article del Brou Casolà.
  

• Descripció del disc: Fish és conegut, sobretot, per ser el cantant dels primers anys del grup Marillion, fins que el 1988 deixa aquest grup per a continuar una carrera en solitari, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest 'Raingods With Zippos' és, probablement, un dels millors discos en solitari de Fish. El disc té una primera part (més de rock que no pas de rock simfònic) amb cançons aïllades les unes de les altres on, personalment, hi destacaria 'Tumbledown' (amb una suau introducció amb piano, tot i que la cançó és bastant rockera), 'Mission Statement' (també rockera i, a més, amb un ritme frenètic), 'Faithhealer', i la esplèndida i melancòlica balada 'Rites Of Passage'. La segona part és un recull de cançons sota un mateix fil conductor anomenat 'Plague Of Ghosts', unint-se per formar una sola cançó amb diferents canvis de ritme, tot plegat al més pur estil rock simfònic. Per descomptat, com a fanàtic del rock simfònic, aquesta segona part és la que més m'agrada, (sense desmerèixer la primera que està prou bé). Sens dubte, la millor cançó del disc és la que li dóna part del nom: 'Raingod's Dancing', és claríssimament un hit, una cançó on predomina el so del piano i l'extrordinària veu de Fish. Resumint, un dels millors discos de Fish en solitari, probablement aquest i el 'Vigil In A Wilderness Of Mirrors' i el 'Sunsets Of Empire' són els millors, (si bé aquest darrer és més rocker que no simfònic).
  

• Comentaris/Anècdotes: En el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1999, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Raingods With Zippos', a més, els discos de Marillion que havia tret l'any anterior (1998) - el 'Radiation' - i el que va treure el 1999 - 'Marillion.com' - eren força fluixos. Tot plegat, unit a l'alta qualitat d'aquest 'Raingods With Zippos', va fer que l'escoltés molt. De fet, és un molt bon disc per veure el que és capaç de fer Fish... (llàstima que els següents treballs clarament no van estar a la mateixa alçada).