Descripció del disc: Aquest 'I've Got My Own Hell To Raise' és un molt bon disc per veure l'extraordinària veu de la veterana Bettye LaVette. És un disc ple d'autèntic del clàssic so soul, un soul intimista, ple de força, tendresa i sentiment gràcies a la veu càlida plena de sentiment i força que té aquesta dona. El disc comença amb una cançó de Sinéad O'Connor totalment 'a cappella': 'I Do Not Want What I Have Not Got', tota una declaració de principis. La segueix 'Joy' (de la Lucinda Williams), una de les millors cançons del disc. També hi destacaria 'Little Sparrow' de la Dolly Parton o la intimíssima 'Just Say So'.
Comentaris/Anècdotes: Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. De fet, per mi aquest és un dels principals motius pels quals crec que les botigues de discos, botigues de música, tenen encara una funció i un lloc en aquesta societat. L'Andrés em va recomanar aquesta dama del soul, gran recomanació!.
Descripció del disc: Aquest disc va significar el primer disc de Roger Hodgsondesprés de separar-se del grup Supertramp. És un disc amb el clàssic so que va portar Supertramp a l'èxit, desprèn algeria, entusiasme, força i calidesa quan cal, com per exemple en la darrera cançó del disc: 'Only Because Of You'. A part d'aquesta cançó també destaquen 'Had A Dream (Sleeping With The Enemy)', 'In Jeopardy' i 'Give Me Love, Give Me Life'.
Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer el grup Supertramp quan van treure el disc 'Famous Last Words', és a dir, el que acabaria sent el darrer disc amb el Rick Davies i el Roger Hodgson tocant junts. Per això vaig estar especialment 'atent' a aquest 'In The Eye Of The Storm' i, com era previsible, el Roger Hodgson no va decebre, és un molt bon disc, fins i tot avui en dia, encara que han passat pràcticament 25 anys.
Descripció del disc: Yesterday & Today és un d'aquells grups maleïts, aquells grups que no han tingut l'èxit esperat, tot i crear boníssimes cançons del clàssic hard rock dels 80. Aquest és un disc recopilatori de, potser, la millor época d'aquest grup, des del 1981 fins al 1984. Inclou cançons emblemàtiques com ara 'Mean Streak', 'Rescue Me', 'Black Tiger', 'Hang 'Em High', 'Barroom Boogie' o 'I Believe In You'. No és una recopilació dolenta però podria ser molt millor, hi trobo a faltar cançons indispensables del grup com ara 'Squeeze'.
Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer els Yesterday & Today a partir d'un disc (en vinil) de la discogràfica Castle Records, crec que el disc es deia 'Anthology'. Em va encantar el so del grup, especialment el que provenia del seu guitarrista: Dave Meniketti. No fa gaire vaig comprar-me aquest altre recull en CD, (personalment crec que és inferior a l''Anthology') per poder escoltar la música de Yesterday & Today donat que actualment els vinils els tinc aparcats.
Descripció del disc: Jan Cyrka és un virtuós de la guitarra que, tanmateix, només ha tret 3 discos en solitari, aquest 'Beyond The Common Ground', el 'Spirit' i el 'Prickly Pear', tots amb alguna dificultat per trobar-los. Aquest 'Beyond The Common Ground' és un disc totalment instrumental on predomina clarament la guitarra, un so de guitarra dura, amb semblances amb Joe Satriani, també recorda a l'Steve Vai tot i que Jan Cyrka és més melòdic. Des de la primera cançó - 'Horse Of Another Colour' - aquest disc ja enganxa, és una cançó on les guitarres dialoguen entre si, molt original. La segona cançó - 'The Equaliser' - té molta més canya, tot i que 'Two Wheels Are Better Than Four', 'Western Eyes' i 'The Hoodlum' són les que treu més fum de la guitarra. D'altra banda, el disc també inclou belles peces melòdiques 'In Search Of Common Ground', 'From Your Lips' o 'I Remember' on demostra que també pot tocar suaument i amb elegància. Aquest és un disc recomanable, especialment per no ser tan conegut com d'altres guitar heroes com Joe Satriani o Steve Vai.
Comentaris/Anècdotes: Aquest disc va aparèixer als voltants del 1992, una época on escoltava molta música semblant, Jan Cyrka va esdevenir una mica de 'sang fresca' en aquest món. Només escoltant la primera cançó del disc en vaig tenir prou per decidir-me a comprar-lo.
Descripció del disc: Considero que aquest és un dels millors discos que m'he comprat en aquest 2008. És un molt bon disc de country rock. Mudcrutch és el grup que tenia Tom Petty abans d'anar-se'n amb els Heartbreakers; curiosament no havien tret cap disc i ara, 33 anys després han tingut un ressurgiment i han creat tota una joia. El disc destil·la aquella qualitat que només les obres mestres tenen, aquella qualitat que fa que des del primer moment et quedis enganxat i que, a mesura que els vas escoltant, descobreixis nous matisos, nous detalls que encara et sedueixen més. Es nota la influència de Tom Petty en el so, no obstant, crec que Mudcrutch ofereix un estil més country i més pausat. Personalment la cançó que més m'agrada és la 'Orphan Of The Storm', però també és extraordinària el single promocional del disc 'Scare Easy', una versió de la coneguda 'Six Days On The Road' de Carl Montgomery i Earl Green, 'This Is A Good Street', les tradicionals 'Shady Groove' i 'June Apple' o la dolça 'House Of Stone'; per destacar-ne algunes però tot el disc és altament recomanable, no hi ha cap cançó mediocre.
Comentaris/Anècdotes: Vaig estar a punt de no comprar aquest disc. Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. Vaig sortir d'allà amb 10 discos, no tots nous però una bona part sí. Entre ells hi havia aquest Mudcrutch. L'havia vist a l'aparador però la desconeixença del grup i, sobretot la portada, va provocar que no em seduís gens, fins que l'Andrés del Disc K7 me'l va recomanar, només amb els primers minuts escoltant-lo ja en vaig tenir prou per decidir-me.
Descripció del disc: En Marc Antoine és un d'aquells músics fets a si mateix. Prové de l'ètnia gitana on de petit ja el van encaminar cap a la guitarra, de fet, aquest disc, en la contraportada s'indica 'file under jazz' però també s'hauria d'incloure en un apartat de 'guitarra espanyola'. Aquest disc és una mica eclèctic, amb una barreja del so del que es coneix com a smooth jazz amb tocs electrònics i amb l'omnipresència del so de la guitarra espanyola. Algunes cançons destil·len un aire proper al new age amb una constant bateria electrònica de fons, com per exemple a 'Crossroads'. Però, personalment, crec que les millors cançons són les del principi on el so de la guitarra és més present (i més viu), 'Palm Strings', 'Celta', 'Children At Play', 'Elikya (Hope)' (amb aires brasilers), però la cançó que prefereixo és la d''El Camino', potser per què té tocs flamencs. Tot i que té alguna cançó cantada, és bàsicament un disc instrumental.
Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'La Ciudad De Las Ideas' del Vicente Amigo, de sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el so de qualitat de la guitarra del Marc Antoine complementat amb aires de jazz, un estil que reconec que no és dels que més escolto, (si exceptuo a la Diana Krall). D'altra banda, comentar l'anècdota que vaig estar a punt de comprar un disc del Marc Anthony pensant-me que era del Marc Antoine, només escoltar-lo ja vaig veure que no feien la mateixa música...
Descripció del disc: Aquest 'Dead Winter Dead' és una obra conceptual que narra la història d'un enamorament d'un noi serbi amb una noia musulmana durant la Guerra de Bòsnia. Com tota obra conceptual, totes les cançons estan relacionades entre si, seguint un fil conductor de principi a fi. Personalment hi destaco l'apartat instrumental amb unes guitarres excel·lents, a estones amb duresa a estones amb calidesa; també s'ha de remarcar la incorporació d'altres instruments no habituals en el rock dur, com per exemple, violencel, violins o pianos o, fins i tot, la utilització de diferents veus a la vegada com passa a 'One Child' o sobretot a 'Not What You See'. Un molt bon exemple de progressive metal, per tant, has d'escoltar tot el disc per fer-te una idea del què és. D'altra banda comentar que d'aquest disc en va derivar una banda paral·lela als Savatage, els Trans-Siberian Orchestra (TSO) amb un so barreja del so de la música clàssica amb el so metal, tota una curiositat!.
Comentaris/Anècdotes: Aquest va ser una sorpresa quan va aparèixer, fins llavors els Savatage no m'havien agradat massa. Només escoltar les primeres cançons ja vaig veure que era un boníssim treball i de seguida me'l vaig comprar. Fa reflexionar la cita d'Stalin que van posar a la contraportada del disc 'A single death is a tragedy, a million deaths is a statistic'.
Descripció del disc: Aquest disc recopilatori va aparèixer al 2001. És un disc estructurat en dues parts, la primera - 'A Night Out' - hi trobem gravacions més rockeres en estudi d'un recull de les seva millors cançons, jo hi destacaria: 'Maggie May', 'Baby Jane', 'Young Turks', 'Hot Legs', 'Stay With Me' i per descomptat 'Da Ya Think I'm Sexy?'. En canvi, en la segona part - 'A Night In' - hi tenim les seves millors balades i cançons acústiques. Cal destacar-hi: 'Sailing', 'I Don't Want To Talk About It', 'Tonight's The Night (Gonna Be Allright)', 'Every Beat Of My Heart', ''. Un bon disc recopilatori per conèixer aquest compositor. D'altra banda comentar que Rod Stewart és un molt bon versionista, en aquest disc hi trobem versions de cançons de Tom Waits, Cat Stevens, Van Morrison, Bryan Adams, dels Rolling Stones o dels Beatles, entre d'altres.
Comentaris/Anècdotes: Quan era petit recordo el boom que hi va haver amb la cançó 'Da Ya Think I'm Sexy?', 'You're In My Heart'; més endavant, un dels meus germans es va comprar el disc 'Absolutely Live', un directe amb les seves millors cançons de finals dels 70, principis 80. Aquest disc el vaig escoltar moltíssimes vegades, de fet, m'agrada més aquesta época del Rod Stewart quan era més rocker...
Sóc enginyer superior en informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona.
També sóc llicenciat en investigació i tècniques de mercat per la Universitat Oberta de Catalunya.
Alguns dels conceptes que més m'interessen són: OpenData, OpenGov, SmartCity, eGov, WebAnalytics, Administració Pública...
Per a més informació consulteu l'adreça mgarrigap.info
