Descripció del disc: Aquest és un disc sorprenent, boníssim, fruit de la combinació de dues grans figures de l'actual escena musical americana. Willie Nelson és un dels músics més coneguts de country amb una llarga trajectòria (ja ha superat els 75 anys). Wynton Marsalis és, probablement, un dels millors trompetistes actuals (per no dir que és el millor), que intenta que el Jazz torni al seu so més clàssic. De la unió de tots dos va sorgir aquest meravellós disc; en ell hi trobem cançons emblemàtiques (com ara 'Caldonia' o 'Georgia On My Mind') barrejades amb alguna cançó de Willie Nelson (com per exemple 'Rainy Day Blues', una de les millors del disc) . El so resultant és una barreja de blues i de jazz, passant, per sons característics de New Orleans o de Nashville, de fet, en alguns instants, sembla que se'ns transporti a les Big Bands del anys 40. Tot i que són dos grans músics, sorprèn la gran compenetració que hi ha amb la música que fa cadascú; així trobem que la trompeta de Wynton Marsalis és el contrapunt ideal a la veu de Willie Nelson, a més, el piano (tocat per Dan Nimmer) i el baix de Carlos Henriquez, entre d'altres instruments, acaben d'arrodonir la festa (gravada en directe els dies 12 i 13 de gener del 2007 al Jazz at Lincoln Center de Nova York). Altament recomanable!.
Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'Little Honey' de la Lucinda Williams, pel meu aniversari sempre em faig un autoregal musical. El darrer aniversari em vaig comprar varis CDs (sempre sota l'assessorament de la gent de la botiga Disc K7 de Granollers). Aquest 'Two Men With The Blues' va ser un dels CDs que em vaig comprar, una gran recomanació!
Descripció del disc: Aquest 'Sunsets On Empire' fou el quart disc en solitari de Fish després que deixés de ser el cantant del grup Marillion, (fou substituït per Steve Hogarth). Aquest és un bon disc que sortir a la llum en el 1997 fruit, bàsicament, del treball de Fish i d'Steve Wilson (dels Porcupine Tree). El resultat és un so molt enèrgic, cru, força més rocker que no pas simfònic (en contraposició a d'altres discos com, per exemple, el 'Vigil In A Wilderness of Mirrors'). Com a cançons cal destacar 'The Perception Of Johnny Punter', amb un inici ideal per introduir el disc, 'Goldfish & Clowns', 'Change Of Heart', 'Sunsets On Empire', i, especialment, 'What Colour Is God?' amb una tornada molt repetitiva, insistit, 'matxacona'... però que m'encanta! i 'Brother 52' també molt 'pegadiza' amb una tornada fàcil de recordar.
Comentaris/Anècdotes: Tal com ja vaig comentar en la fitxa del 'Raingods With Zippos', en el moment d'aparèixer aquest disc, pels voltants del 1997, estava plenament al corrent del treball de Fish des de que havia deixat Marillion, per tant, de seguida em vaig interessar per aquest 'Sunsets On Empire'.
(imatge escanejada directament del llibret del CD, donat que no havia trobat cap imatge del disc per Internet, (fins que a darrera hora n'he vista una referència al blog Woody Jagger))
Descripció del disc: L'autèntica ànima del grup Cool Jerks és Miguel Ángel Julián. Ell va ser qui en el 1989 va compondre la cançó 'Soul Teller' que va ser la introducció d'aquest brillant músic en el món del soul. Aquest 'Sweet & Wild' va ser el segon disc del grup Cool Jerks després del primer ('Soul Teller'). En aquest disc es nota que ja es té una millor producció (respecte al 'Soul Teller') i es comença a veure tot el que pot donar aquest músic. El disc és força curt, poc més de 37 minuts, però amb cançons d'autèntic soul que és impossible que no et faci moure cap múscul del cos. Hi destacaria la prodigiosa veu del Miguel Ángel Julián, la secció de vent i el cor femení (les Soul Girls). Tot el disc és molt bo, però hi destacaria 'Gimme Time' (ideal com introducció del què és aquest grup), 'Don't Look For Me' (mig temps amb una bona dosi de secció de vent), 'Trappin' You' (m'encanta el començament amb la guitarra 'tallada' i els teclats), 'Oh My Lord!' (amb una bona combinació de secció de vent, orgue Hammond, cor femení i la veu del Miguel Ángel Julián), i la resta del disc que no està gens malament... però per sobre de totes elles hi ha la cançó que dóna nom al disc 'Sweet & Wild', una cançó lenta però amb caràcter, amb força. Resumint: autèntic soul i del millor!.
Comentaris/Anècdotes: Vaig descobrir Cool Jerks de la mà del meu cosí Xavi quan era el propietari de la botiga Disc K7 de Granollers. Només escoltar-lo em va encantar i, de fet, recordo haver-los vist en directe a la sala Apolo de Barcelona, brutal!, llàstima que no hagin tingut l'èxit que es mereixíen.
Descripció del disc: Eurythmics va ser un grup format per Annie Lennox i Dave Stewart creat en el 1980. Va ser els pioners del que es va conèixer com Synthetized Pop, de fet, l'èxit del grup recau en una cuidada posada en escena, en uns esplèndids vídeos, en una meravellosa veu de l'Annie Lennox (sempre amb una estètica molt masculina) i en les innovadores tècniques de producció del Dave Stewart. En el conjunt de la seva carrera han venut més de 75 milions de discos. Aquest disc és un recull de les seves millors cançons; és un bon recull on només s'hi troba a faltar la cançó 'Sex Crime' de la banda sonora de la pel·lícula '1984'. D'aquest recull cal destacar la seva durada (conté 19 cançons) i la seva qualitat, totes les cançons són molt bones, si haig de destacar-ne algunes ressaltaria: 'Who's That Girl?', 'Here Comes The Rain Again', 'Would I Lie To You?', 'There Must Be An Angel [Playing With My Heart]', 'When Tomorrows Comes', 'Thorn In My Side', 'The Miracle Of Love', 'Missionary Man', 'I Saved The World Today' i, evidentment, la super coneguda 'Sweet Dreams [Are Made Of This]'; cançons que formen part de la banda sonora d'una generació. També conté dues noves cançons: 'I've Got A Life' i 'Was It Just Another Love Affair?'.
Comentaris/Anècdotes: Aquest disc me'l vaig comprar quan es va editar. Eurythmics és d'aquells grups que sempre havien sonat en la meva joventut però, incomprensiblement, mai havia comprat cap disc d'ells. Per això quan va aparèixer aquest recull l'únic que vaig mirar és que hi apareguèssin les millors cançons (tal com és), la resta va ser comprar-lo i gaudir-lo (encara ara!).
Sóc enginyer superior en informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona.
També sóc llicenciat en investigació i tècniques de mercat per la Universitat Oberta de Catalunya.
Alguns dels conceptes que més m'interessen són: OpenData, OpenGov, SmartCity, eGov, WebAnalytics, Administració Pública...
Per a més informació consulteu l'adreça mgarrigap.info