skip to main |
skip to sidebar
- Títol: Little Honey.
- Autor/Grup: Lucinda Williams.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- Real Love.
- Circles And X's.
- Tears Of Joy.
- Little Rock Star.
- Honey Bee.
- Well Well Well.
- If Wishes Were Horses.
- Jailhouse Tears.
- Knowing.
- Heaven Blues.
- Rarity.
- Plan To Marry.
- It's A Long Way To The Top.
- Descripció del disc: Aquest 'Little Honey' és un molt bon disc de la cantautora americana Lucinda Williams. És un disc força rocker, alegre i, en algunes cançons, amb força canya, com per exemple a 'Honey Bee'. El disc està ple de participacions d'altres músics com ara Elvis Costello o Susanna Hoffs (que recordo de la seva etapa a les Bangles), de fet, la part vocal de la primera cançó - 'Real Love' - es nota clarament la veu de la Susanna Hoffs. A més, una altre fet que valoro molt positivament, les guitarres estan immenses, pletòriques, amb força quan fa falta, amb melodia quan pertoca. Com a curiositat, dir-vos que la darrera cançó del disc 'It's A Long Way To The Top' és una esplèndida versió de la cançó homònima d'AC/DC (que si no recordo malament és del disc 'T.N.T'). Resumint: un molt bon disc de rock americà, altament recomanable!.
- Comentaris/Anècdotes: Fa molts anys que conec qui és la Lucinda Williams però reconec que mai m'havia comprat cap disc d'ella. De fet, ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups aprofitant que era el meu aniversari i volia fer-me un autoregal. L'Andrés em va recomanar varis discos, de fet, vaig haver de parar per què el pressupost s'havia esgotat, vaig comprar AC/DC, John Mellencamp, Willie Nelson & Wynton Marsalis, Eli 'Paperboy' Red, Nicole Willis, James Hunter i aquest de la Lucinda Williams, no està gens malament la selecció, oi?.
- Títol: Greatest Hits.
- Autor/Grup: Blondie.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Dreaming.
- Call Me.
- One Way Or Another.
- Heart Of Glass.
- The Tide Is High.
- X Offender.
- Hanging On The Telephone.
- Rip Her To Shreds.
- Rapture.
- Atomic.
- Picture This.
- In The Flesh.
- Denis.
- (I´m Always Touched By Your) Presence, Dear.
- Union City Blue.
- The Hardest Part.
- Island Of Lost Souls.
- Sunday Girl.
- Maria.
- Descripció del disc: El disc és un recull de les millors cançons d'aquest grup dels anys 70, referent del que es va donar a conéixer com a New Wave. En aquest disc hi trobem la super-coneguda 'Heart Of Glass', tot un referent de l'época disco, però també hi ha altres cançons molt conegudes: 'Call Me', 'One Way Or Another', 'Hanging On The Telephone', 'Atomic', 'Sunday Girl' (cantada en francès), moltes d'elles amb tocs del punk, fins i tot es van atrevir amb sons reggae a 'The Tide Is High' o amb el rap a 'Rapture'. El disc acaba amb 'Maria', una cançó força coneguda que van gravar en una reunificació del grup cap als finals dels 90. És un molt bon disc per conéixer aquest grup i gaudir de la veu de la rossa Debbie Harry.
- Comentaris/Anècdotes: Aquest grup no és del més coneguts, si més no aquesta és la percepció que tinc jo, però, tanmateix, les seves cançons sí que ho són, especialment 'Heart Of Glass' i 'Maria'. El passat dimarts 30 de setembre vaig anar a les 'Jornadas Nielsen 2008' a l'Auditori Winterthur, al Centre Comercial l'Illa de Barcelona. Quan van acabar les jornades vaig passar una estona per l'FNAC, allà vaig veure que aquest recull tenia un preu molt reduït i no m'ho vaig pensar dues vegades, de seguida el vaig comprar.
- Títol: Parantez (+ Ex Love Single).
- Autor/Grup: Esra Kahraman.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Cançons (disc 'Parentez'):
- Yalan.
- Adi Yok.
- Mülteci.
- Uzaktasin.
- Nereye Saklarsin.
- Ah Annem.
- Gözyaslarim.
- Olmuyor.
- Cesaretin Var Mi.
- Aglama.
- Bazen.
- Cançons (single 'Ex Love'):
- Ex Love.
- Wake Up.
- Come Back.
- Sometimes.
- Last Night In Istanbul.
- Descripció del disc: Esra Kahraman és una cantant turca (com queda clar amb el nom de les cançons). El tipus de música que fa és un rock clàssic, sense masses pretensions però que entra força bé. El punt exòtic - des del nostre punt de vista - el tenim en el fet que és una cantant d'origen turc que canta en la seva llengua i en anglès. Aquest és un doble CD amb el disc 'Parantez' i amb el single 'Ex Love'. En aquest single canta en anglès, mentre que en el disc 'Parantez' canta exclusivament en turc. En el single hi trobem 3 cançons que són simplement les versions en anglès de 3 altres cançons en turc, així 'Wake Up' és la versió en anglès de 'Adi Yok', 'Come Back' és la versió de 'Yalan' i 'Sometimes' és la versió de 'Bazen'. Pel que fa al disc, comença amb la cançó 'Yalan', una cançó amb força i amb certa contundència, la segueix 'Adi Yok' on s'hi afegeix el so d'un piano, en la tercera 'Mülteci' hi destacaria la guitarra, de fet, en tot el disc el so de la guitarra és de qualitat, amb contundència i amb melodia i suavitat just quan fa falta en cada moment. També destacaria 'Ah Annem' amb regust àrab, 'Cesaretin Var Mi' pels canvis de ritme i 'Aglama' una balada amb un so molt mediterrani. Resumint, un bon disc de rock cantat en turc (però independentment d'aquesta qualitat, és un bon disc de rock).
- Comentaris/Anècdotes: Pel Pont de la Puríssima de desembre de 2004 vaig visitar Istanbul. Tinc per costum comprar música dels llocs on visito, en aquest cas, passejant per la rambla Istiklal (crec recordar que es deia així) vaig trobar moltes botigues de música, de fet, aquesta és una rambla peatonal molt comercial. En una d'aquestes botigues tenien com a música d'ambient aquest disc d'Esra Kahraman, vaig demanar escoltar-lo tot i vaig decidir comprar-me'l junt amb CDs d'altres grups, (el botiguer va ser molt amable i, a més, hi entenia força de música, de seguida em va proporcionar música que em va agradar de grups turcs).
- Títol: I've Got My Own Hell To Raise.
- Autor/Grup: Bettye LaVette.
- Puntuació (de 0 a 10): 8.
- I Do Not Want What I Have Not Got.
- Joy.
- Down To Zero.
- The High Road.
- On The Surface.
- Just Say So.
- Little Sparrow.
- How Am I Different?.
- Only Time Will Tell Me.
- Sleep To Dream.
- Descripció del disc: Aquest 'I've Got My Own Hell To Raise' és un molt bon disc per veure l'extraordinària veu de la veterana Bettye LaVette. És un disc ple d'autèntic del clàssic so soul, un soul intimista, ple de força, tendresa i sentiment gràcies a la veu càlida plena de sentiment i força que té aquesta dona. El disc comença amb una cançó de Sinéad O'Connor totalment 'a cappella': 'I Do Not Want What I Have Not Got', tota una declaració de principis. La segueix 'Joy' (de la Lucinda Williams), una de les millors cançons del disc. També hi destacaria 'Little Sparrow' de la Dolly Parton o la intimíssima 'Just Say So'.
- Comentaris/Anècdotes: Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. De fet, per mi aquest és un dels principals motius pels quals crec que les botigues de discos, botigues de música, tenen encara una funció i un lloc en aquesta societat. L'Andrés em va recomanar aquesta dama del soul, gran recomanació!.
- Títol: In The Eye Of The Storm.
- Autor/Grup: Roger Hodgson.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Had A Dream (Sleeping With The Enemy).
- In Jeopardy.
- Lovers In The Wind.
- Hooked On A Problem.
- Give Me Love, Give Me Life.
- I'm Not Afraid.
- Only Because Of You.
- Descripció del disc: Aquest disc va significar el primer disc de Roger Hodgson després de separar-se del grup Supertramp. És un disc amb el clàssic so que va portar Supertramp a l'èxit, desprèn algeria, entusiasme, força i calidesa quan cal, com per exemple en la darrera cançó del disc: 'Only Because Of You'. A part d'aquesta cançó també destaquen 'Had A Dream (Sleeping With The Enemy)', 'In Jeopardy' i 'Give Me Love, Give Me Life'.
- Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer el grup Supertramp quan van treure el disc 'Famous Last Words', és a dir, el que acabaria sent el darrer disc amb el Rick Davies i el Roger Hodgson tocant junts. Per això vaig estar especialment 'atent' a aquest 'In The Eye Of The Storm' i, com era previsible, el Roger Hodgson no va decebre, és un molt bon disc, fins i tot avui en dia, encara que han passat pràcticament 25 anys.
- Títol: Best Of '81 To '85.
- Autor/Grup: Yesterday & Today.
- Estil musical: Hard Rock.
- Puntuació (de 0 a 10): 6.
- From The Moon.
- Open Fire.
- Hurricane.
- Mean Streak.
- Rescue Me.
- Black Tiger.
- Dirty Girl.
- Forever.
- Midnight In Tokyo.
- Hang 'Em High.
- Lipstick And Leather.
- Summertime Girls.
- Beautiful Dreamer.
- 25 Hours A Day
- Barroom Boogie.
- I Believe In You.
- Descripció del disc: Yesterday & Today és un d'aquells grups maleïts, aquells grups que no han tingut l'èxit esperat, tot i crear boníssimes cançons del clàssic hard rock dels 80. Aquest és un disc recopilatori de, potser, la millor época d'aquest grup, des del 1981 fins al 1984. Inclou cançons emblemàtiques com ara 'Mean Streak', 'Rescue Me', 'Black Tiger', 'Hang 'Em High', 'Barroom Boogie' o 'I Believe In You'. No és una recopilació dolenta però podria ser molt millor, hi trobo a faltar cançons indispensables del grup com ara 'Squeeze'.
- Comentaris/Anècdotes: Vaig conèixer els Yesterday & Today a partir d'un disc (en vinil) de la discogràfica Castle Records, crec que el disc es deia 'Anthology'. Em va encantar el so del grup, especialment el que provenia del seu guitarrista: Dave Meniketti. No fa gaire vaig comprar-me aquest altre recull en CD, (personalment crec que és inferior a l''Anthology') per poder escoltar la música de Yesterday & Today donat que actualment els vinils els tinc aparcats.
(imatge extreta del web Amazon)- Títol: Beyond The Common Ground.
- Autor/Grup: Jan Cyrka.
- Estil musical: Guitar Hero.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Horse Of Another Colour.
- The Equaliser.
- Two Wheels Are Better Than Four.
- In Search Of Common Ground.
- On The Contrary.
- From Your Lips.
- Western Eyes.
- Missing The Motive.
- I Remember.
- Sitting On Eggs.
- The Hoodlum.
- Descripció del disc: Jan Cyrka és un virtuós de la guitarra que, tanmateix, només ha tret 3 discos en solitari, aquest 'Beyond The Common Ground', el 'Spirit' i el 'Prickly Pear', tots amb alguna dificultat per trobar-los. Aquest 'Beyond The Common Ground' és un disc totalment instrumental on predomina clarament la guitarra, un so de guitarra dura, amb semblances amb Joe Satriani, també recorda a l'Steve Vai tot i que Jan Cyrka és més melòdic. Des de la primera cançó - 'Horse Of Another Colour' - aquest disc ja enganxa, és una cançó on les guitarres dialoguen entre si, molt original. La segona cançó - 'The Equaliser' - té molta més canya, tot i que 'Two Wheels Are Better Than Four', 'Western Eyes' i 'The Hoodlum' són les que treu més fum de la guitarra. D'altra banda, el disc també inclou belles peces melòdiques 'In Search Of Common Ground', 'From Your Lips' o 'I Remember' on demostra que també pot tocar suaument i amb elegància. Aquest és un disc recomanable, especialment per no ser tan conegut com d'altres guitar heroes com Joe Satriani o Steve Vai.
- Comentaris/Anècdotes: Aquest disc va aparèixer als voltants del 1992, una época on escoltava molta música semblant, Jan Cyrka va esdevenir una mica de 'sang fresca' en aquest món. Només escoltant la primera cançó del disc en vaig tenir prou per decidir-me a comprar-lo.
- Títol: Mudcrutch.
- Autor/Grup: Mudcrutch.
- Estil musical: Country Rock.
- Puntuació (de 0 a 10): 9.
- Shady Grove.
- Scare Easy.
- Orphan Of The Storm.
- Six Days On The Road.
- Crystal River.
- Oh Maria.
- This Is A Good Street.
- The Wrong Thing To Do.
- Queen Of The Go-Go Girls.
- June Apple.
- Lover Of The Bayou.
- Topanga Cowgirl.
- Bootleg Flyer.
- House Of Stone.
- Descripció del disc: Considero que aquest és un dels millors discos que m'he comprat en aquest 2008. És un molt bon disc de country rock. Mudcrutch és el grup que tenia Tom Petty abans d'anar-se'n amb els Heartbreakers; curiosament no havien tret cap disc i ara, 33 anys després han tingut un ressurgiment i han creat tota una joia. El disc destil·la aquella qualitat que només les obres mestres tenen, aquella qualitat que fa que des del primer moment et quedis enganxat i que, a mesura que els vas escoltant, descobreixis nous matisos, nous detalls que encara et sedueixen més. Es nota la influència de Tom Petty en el so, no obstant, crec que Mudcrutch ofereix un estil més country i més pausat. Personalment la cançó que més m'agrada és la 'Orphan Of The Storm', però també és extraordinària el single promocional del disc 'Scare Easy', una versió de la coneguda 'Six Days On The Road' de Carl Montgomery i Earl Green, 'This Is A Good Street', les tradicionals 'Shady Groove' i 'June Apple' o la dolça 'House Of Stone'; per destacar-ne algunes però tot el disc és altament recomanable, no hi ha cap cançó mediocre.
- Comentaris/Anècdotes: Vaig estar a punt de no comprar aquest disc. Com ja és una tradició en mi, vaig anar a la botiga Disc K7 de Granollers per a que m'assessorèssin en nous grups, volia escoltar música diferent de la que habitualment escolto. Vaig sortir d'allà amb 10 discos, no tots nous però una bona part sí. Entre ells hi havia aquest Mudcrutch. L'havia vist a l'aparador però la desconeixença del grup i, sobretot la portada, va provocar que no em seduís gens, fins que l'Andrés del Disc K7 me'l va recomanar, només amb els primers minuts escoltant-lo ja en vaig tenir prou per decidir-me.
- Títol: Universal Language.
- Autor/Grup: Marc Antoine.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Palm Strings.
- Valerio.
- Celta.
- Children At Play.
- El Camino.
- N.Y. Strolling.
- Elikya (Hope).
- Bossa Nouveau.
- Point Of View.
- Crossroads.
- Descripció del disc: En Marc Antoine és un d'aquells músics fets a si mateix. Prové de l'ètnia gitana on de petit ja el van encaminar cap a la guitarra, de fet, aquest disc, en la contraportada s'indica 'file under jazz' però també s'hauria d'incloure en un apartat de 'guitarra espanyola'. Aquest disc és una mica eclèctic, amb una barreja del so del que es coneix com a smooth jazz amb tocs electrònics i amb l'omnipresència del so de la guitarra espanyola. Algunes cançons destil·len un aire proper al new age amb una constant bateria electrònica de fons, com per exemple a 'Crossroads'. Però, personalment, crec que les millors cançons són les del principi on el so de la guitarra és més present (i més viu), 'Palm Strings', 'Celta', 'Children At Play', 'Elikya (Hope)' (amb aires brasilers), però la cançó que prefereixo és la d''El Camino', potser per què té tocs flamencs. Tot i que té alguna cançó cantada, és bàsicament un disc instrumental.
- Comentaris/Anècdotes: Tal com us vaig comentar en el disc 'La Ciudad De Las Ideas' del Vicente Amigo, de sempre m'ha agradat molt el so de la guitarra, ja sigui elèctrica, acústica o espanyola. Aquest disc em va agradar des del primer moment que el vaig sentir per el so de qualitat de la guitarra del Marc Antoine complementat amb aires de jazz, un estil que reconec que no és dels que més escolto, (si exceptuo a la Diana Krall). D'altra banda, comentar l'anècdota que vaig estar a punt de comprar un disc del Marc Anthony pensant-me que era del Marc Antoine, només escoltar-lo ja vaig veure que no feien la mateixa música...
- Títol: Dead Winter Dead.
- Autor/Grup: Savatage.
- Estil musical: Progressive Metal.
- Puntuació (de 0 a 10): 7.
- Overture.
- Sarajevo.
- This Is The Time (1990).
- I Am.
- Starlight.
- Doesn't Matter Anyway.
- This Isn't What We Meant.
- Mozart And Madness.
- Memory.
- Dead Winter Dead.
- One Child.
- Christmas Eve (Sarajevo 12/24).
- Not What You See.
- Descripció del disc: Aquest 'Dead Winter Dead' és una obra conceptual que narra la història d'un enamorament d'un noi serbi amb una noia musulmana durant la Guerra de Bòsnia. Com tota obra conceptual, totes les cançons estan relacionades entre si, seguint un fil conductor de principi a fi. Personalment hi destaco l'apartat instrumental amb unes guitarres excel·lents, a estones amb duresa a estones amb calidesa; també s'ha de remarcar la incorporació d'altres instruments no habituals en el rock dur, com per exemple, violencel, violins o pianos o, fins i tot, la utilització de diferents veus a la vegada com passa a 'One Child' o sobretot a 'Not What You See'. Un molt bon exemple de progressive metal, per tant, has d'escoltar tot el disc per fer-te una idea del què és. D'altra banda comentar que d'aquest disc en va derivar una banda paral·lela als Savatage, els Trans-Siberian Orchestra (TSO) amb un so barreja del so de la música clàssica amb el so metal, tota una curiositat!.
- Comentaris/Anècdotes: Aquest va ser una sorpresa quan va aparèixer, fins llavors els Savatage no m'havien agradat massa. Només escoltar les primeres cançons ja vaig veure que era un boníssim treball i de seguida me'l vaig comprar. Fa reflexionar la cita d'Stalin que van posar a la contraportada del disc 'A single death is a tragedy, a million deaths is a statistic'.
